Codi CORINE Biotopes
44.62. Mediterranean riparian elm forests
Codi EUNIS

Estructura i espècies habituals:

Boscos edafohigròfils, que creasen a les rambles de torrenteres llargament perdurants, dominades per freixos i oms (Fraxinus angustifolia, Populus alba, Populus nigra, Ulmus minor, etc.). En condicions òptimes es creixen formant dues bandes paral·leles als costats del llit del torrent. Tot i això, actualment, és comú que les espècies més significatives es presentin mesclades, formin quasi uniespecífiques o, el més comú, amb presència importants d’espècies alienes (generalment Platanus hispanica).

Espècies diagnòstiques:

Fraxinus angustifolia, Populus alba, Populus nigra, Ulmus minor, Vinca difformis subsp. difformis, Platanus hispanica, Brachypodium sylvaticum, Ranunculus ficaria.

Condicionaments ecològics: La presència de fluvisols profunds,amb un nivel freàtico alt, ubicats a zones properes al llits dels torrents, així com la influència de las torrentades, són els factors que més determinen la presència d’aquestes comunitats.

Associacions reconegudes

Vinco difformis-Populetum albae Br.-Bl. & O. Bolòs 1958
Hedero helicis-Ulmetum minoris O. Bolòs 1979 (omedes)
Vinco difformis-Fraxinetum angustifoliae Rivas Martínez & Llorens 2011 (freixedes)

Vinco difformis-Populetum albae

Estructura i espècies habituals:
Boscos alts, dominats pels àlbers (Populus alba) i pollancres (Populus nigra), que es presenten sobre terres profonds aluvials rics en bases. També, encara que en menor mesura poden estar acompanyats d’altres arbres com oms i freixos. Quan estan ben desenvolupats apareix com un bosc buit, ja que l’ombra de l’interior limita el desenvolupament de moltes plantes herbàcies i arbustives no adaptades a aquestes condicions (heliòfiles). Sota el dosser arbori poden no obstant això proliferar algunes herbes com Brachypodium sylvaticum, Piptatherum miliaceum, etc i algunes plantes llenyoses, especialment les esparregueres (Asparagus acutifolius) i ocasionalment Tamus communis o Ficus carica.

Condicionaments ecològics: Territoris termo i mesomediterrànis secs a subhumits, sobre sòls rics en bases. Sovint constitueix l’element més significatiu de la segona banda de vegetació llenyosa al voltant dels torrents amb poc estiatge.

Distribució: Mallorca, Menorca.

Estat de conservació i tendències evolutives observades:

A les illes els restes que queden d’aquestes alberedes són molt escassos i els que hi ha solen presentar-se amb una estructura aclarida molt llunyana a la de l’òptim del bosc. Com a resultat de les activitats humanes els fragments són formes aclarides, i les àrees potencials estan ocupades per altres tipus de vegetació, com són els abatzerars del Rubo ulmifolii- Crataegetum brevispinae, jonqueres del Holoschoenetum romani o diversos tipus de pastures destacant per la seva freqüència les del Trifolio-Cynodontion. Per tant sembla apropiada la realització de tasques de recuperació d’algunes taques d’aquests interessants boscos de ribera.

Funcions ambientals: Las áreas ombrívoles de fonts i torrents que soporten un fluviales amb un adequat mosaic de vegetació i les aigües en bon estat són llocs d’esplai de gran interès per a les poblacions properes als rius; a més la fauna silvestre troba en el mosaic de vegetació de la zona una bona font d’aliments.

Indicadors de l’estat de conservació:

L’estructura del bosc, tant pel que fa a la grandària dels arbres i a una variada piràmide d’edats (símptoma de bona regeneració), la major o menor abundància de clars al dosser arbori, juntament amb la vitalitat i estat sanitari de les plantes integrants. En l’estrat herbaci l’entrada d’espècies nitròfiles, sobretot Piptatherum miliaceum, indica un estat de conservació mica deficient.

Omedes

Estructura i espècies habituals: Boscos dominats pels oms (Ulmus minor), que en els millor casos formen un dosel dens que dificulta notablement el pas del llum. Com a conseqüència el sotabosc sol ser pobre en espècies, excepte en els marges externs, que sovint es poden trobar prou tancats per romeguers (Rubus ulmifolius). A l’estrat herbàci s’hi estableixen tan sols espècies molt ombrívoles o resistents a l’ombra (esciòfiles) como l’eura (Hedera helix subsp. helix), Arum italicum, Asparagus acutifolius, Vinca difformis subsp. difformis, etc.; l’influència de l’home es manifesta per la freqüència d’herbes nitròfiles (com Smyrnium olusatrum, Piptatherum miliaceum, etc.)

Condicionaments ecològics: Sòls amb hidromorfía, propis de depressions allunyades de les avingudes d’aigua; també es poden trobar en les inmediacions de fonts. Fonamentalment en zones termomediterrànies, però a zones plujoses. En general aquestes omedes depenen prou de l’influència humana per a la seca progressió i manteniment, per la qual cosa de vegades
s’han qualificat com un tipus de vegetació antròpic.

Associacions reconegudes

Hedero helicis-Ulmetum minoris

Estat de conservació i tendències evolutives observades: En els clars i vores de les omedes es desenvolupen romeguerars quan l’alteració no és molt intensa. Aquests poden derivar en fenassars (Brachypodion phoenicoidis) o inclús en herbassars nitròfils si sofreixen alteracions majors.

Funcions ambientals: Actualment, estan en fase de disminución progressiva, per canvis d’ús del territori i també pels mals causats per la plaga de la grafiosis. Una planificació adient de les aigues de depuració podría ser un forma important de recuperación d’aquest hàbitat.

Indicadors de l’estat de conservació: Sobre tot la major o menor afecció dels arbres per la grafiosis i el tipus de explotación de l’entorn d’aquests boscos.

Boscos de fleix

Estructura i espècies habituals: Fleixedes de vores de torrent rstructuradrs pel fleix, com a àrbres acompanyants principals estan Ulmus minor, Populus alba i Platanus hispanica. Altres espècies acompanyants: Arundo micrantha, Brachypodium sylvaticum, Vinca difformis, Arum italicum-majoricense, Celtis australis, Tamus communis, Hedera helix, Smyrnium olusatrum, Crataegus monogyna, Galium aparine, etc.

Condicionaments ecològics:

Els fleixedes són boscos que és poden localitzar a les voreres dels cursos d’aigua. Toleren l’embassament dels sòls, però fracassen en les vores inestables i en ambients amb elevada sequera ambiental, on són desplaçades per les alberedes.

Distribució: Mallorca

Associacions reconegudes

Vinco difformis- Fraxinetum angustifoliae Rivas Martínez & Llorens 2011

Estat de conservació i tendències evolutives observades:

De vegades les fleixedes són parcialment substituides per canyars de caña forastera (Arundo donax) i per abatzerars del Rubo ulmifolii-Crataegetum brevispinae. Tot i això, també poden dur com a orla o sotabosc altres tipus de formacions com són els canyars d’Arundo micrantha que els poden substituir (com a sa Riera -Ciutat-)
En àrees càlides, les fleixenedes de llocs amb cabal variable incloent períodes de fort estiatge, sobre substrats bàsics i de textura argilosa o llimosa, si estan ben conservades, s’enriqueixen amb Populus alba i Ulmus minor.

Indicadors de l’estat de conservació:

L’estructura del bosc, tant pel que fa a la grandària dels arbres i a una variada piràmide d’edats (símptoma de bona regeneració), la major o menor abundància de clars al dosser arbori, juntament amb la vitalitat i estat sanitari de les plantes integrants.
L’entorn de les estacions de depuració sovint poden constituir zones on poder desenvolupar projectes de plantació d’aquestes formacions.