L'arxipèlag de Cabrera és propietat del Ministeri de Defensa.

La zona marítimo-terrestre de l'arxipèlag i de la zona de Mallorca inclosa en aquest Lloc d'Interès Comunitari és de domini públic i, per tant, propietat de l'Estat. Aquí s'inclouen tots els petits illots situats en aquest tram del litoral mallorquí (Corberana, Na Guàrdia, Moltona, Pelada i Caragol).

Cabrera és un petit arxipèlag situat al sud-est de la illa de Mallorca. Està format per una illa, Cabrera, sis illes menors i una dotzena de petits illots. Posseeix un relleu accidentat i un contorn irregular que li proporciona una longitud de costa especialment gran en relació amb la seva superfície. L'arxipèlag s'estén al llarg d'un eix nord-oest-sud-sud-oest, constituint una prolongació emergida de les serres de llevant de Mallorca.

L'arxipèlag de Cabrera es troba constituït, principalment, per calcàries i margocalcàries del Juràsic i del Cretàcic, amb estructures imbricades. Presenta, també, amplis afloraments de calcarenites eocèniques i del Miocè Superior. Geològicament, tant l'Arxipèlag com el banc de Cabrera, constitueixen una prolongació cap al sud-est de les serres de Llevant mallorquines, separades de la gran illa balear per enfonsaments molt recents ocorreguts durant el quaternari.

El sistema bentònic conté un gran diversitat de biòtops submergits, amb arenals, àrees rocoses i praderies de Posidònia oceanica, la qual cosa es tradueix en una elevada diversitat d'ambients i espècies de la fauna marina. La vegetació terrestre està formada, en bona part, per un matollar escleròfil dens i amb freqüència, molt desenvolupat, que constitueix la vegetació natural permanent. Un bosc de pins en expansió, constitueix l'únic estrat arbori de l’illa. La riquesa d'endemismes é notable, tant en plantes com en invertebrats, dels quals s'estan descrivint noves espècies i subespècies. Moltes de les espècies endèmiques d'invertebrats de Cabrera no figuren en els Annexos de la Directiva 92/43. També es troben deu subespècies de la Sargantana de les Balears, al seu torn present en tres dels illots de la costa de Migjorn, amb una població important per a l'espècie. És important com lloc de passada de nombroses aus migratòries. Existeix un notable relació entre el Cap Salines i l'Arxipèlag en ambdós passos migratoris. El major interès de l'arxipèlag de Cabrera radica en les colònies d'aus marines. Entre les rapaços destaquen tres parelles d'Àguila peixatera i vàries de Falcó d’Elionor i de Falcó Pelegrí.

Paisatgísticament, aquest arxipèlag té un elevat valor en constituir un enclavament absolutament verge del que és el litoral mediterrani.

La costa de migjorn és un ampli tram del con sud de Mallorca que s'estén des del Cap Salines, extrem sud de la illa, fins a Cala Pi, més a l'oest. Es tracta d'una costa rocosa baixa, amb bastants irregularitats, petites cales, diversos illots molt interessants per la seva flora i fauna i un extens arenal verge, la platja des Trenc. Aquest tram presenta un elevat grau de conservació, tractant-se d'un dels trams de costa baixa de Mallorca menys urbanitzats i millor conservats.

Cabrera posseeix un gran interès biogeogràfic a causa de les seves condicions de insularitat i als fenòmens de especialització i diferenciació taxonòmica que això provoca, afectant, especialment a organismes de escassa mobilitat (rèptils, gasteròpodes pulmonats i coleòpters tenebriònids). En el cas de la Sargantana Balear Lacerta lilfordi, a Cabrera es troben el 80% de la seva població mundial, amb deu subespècies distintes en l'arxipèlag. A aquesta població cal sumar les petites poblacions d'aquesta espècie que es troben en tres dels illots de la costa de migjorn abans esmentats: illa de Na Guàrdia, Moltona i Pelada, existint en aquests illots una altra subespècie endèmica.

La importància per a les aus migratòries i per a diverses espècies nidificants, especialment aus marines i rapaços ja ha estat esmentat.

Les formacions xerocàntiques de lapiaz, riques en camèfits pulviniformes espinosos tenen un elevat valor, no solament per albergar un cert nombre d'endemismes balears, com Hypericum balearicum, Astragalus balearicus, Teucrium subespinosum i Dorycnium fulgurans, sinó també per la seva significació fitosociològica no del tot aclarida. La vegetació rupícola també és rica en endemismes, com Crepis triasii, Sibthorpia africana o espècies de distribiució tirrena com Micromeria filiformis i Bellium bellidioides. Altre tant cal dir de les comunitats de penyals ombrívols, amb sòls rics, en els quals viu Helleborus lividus lividus, Paeonia cambesedesii i Digitalis dubia, tots ells endemismes baleàrics.

Entre la brioflora, destaca pel seu interès Grimmia pitardi que presenta una corologia centrada a l’àrea mediterrània ibèrica, i Ephemerum recurrifolium, les úniques representacions espanyoles de la qual es troben a Cabrera i a Mallorca. És de destacar el liquen Lacanora balearica, tàxon descrit com nou per a la ciència sobre la base del material procedent de Cabrera. La subassociació rhametosum ludovici-salvatoris (cneoro-Ceratonietum) és endèmica de Cabrera i està caracteritzada per l'abundància de Rhamnus ludovici-salvatoris.

El contingent florístic de l'arxipèlag ascendeix a uns 450 tàxons vasculars, el que representa el 26% dels aproximadament 1700 tàxons que es troben a Balears. La endomoflora conté una trentena de tàxons, amb espècies en perill d'extinció com Diplotaxis ibicensis.

Entre els invertebrats, l'efecte de la insularitat a Cabrera ha produït un especialització molt considerable, havent-se descrit noves espècies i subespècies noves per a la ciència, entre les quals es poden destacar els crustacis Burrimysis palmeri, Pseudoniphargus triasi, P.daviui, Metacirolana ponsi, Psammogammarus burri i tres espècies més en estudi. Entre els coleòpters destaquen Percus spagnoli, Phylan nitidicollis i Colotes cabrerensis. A més, a l'arxipèlag es troben molts endemismes balears com els mol·luscs Tudorella ferruginea, Iberellus minoricensis, Limax majoricensis, Oxychilus lentiformis, Trochoidea frater, T.nyeli. Crustaceos com Ballodipum pilosum, Bogidiella balearica i Proaxellus coxallis gabrielae. Opilions com Scotolemon krausi i Dasylobus ferrugineus. Entre els prseudoescorpins, Neubisium ischyrum balearicum. Entre els aràcnids, Haphnia hauseri, Harpactea dufuori, Malthonica balearica i Nemesia brauni. Entre els coleòpters, Alphasida depressa, Asidia planipennis, Brahycerus balearicus, Dendaurus depresus, Elaphocera capdeboui, Nesotes viridicollis, Phylan semicostatus, Stenosis intricata i Tentyria schaumi.

Entre els lepidòpters, Polyomatus icarus balearica i Dendrolimus pini schultzeana.

A les extenses praderies de Posidponia oceanica existents a les aigües del Parc Nacional de Cabrera cal afegir les de l'àmplia franja litoral del sud de Mallorca, en general molt ben conservades.

Aquesta extensa superfície del Mediterrani alberga una completa representació d'ambients marins, destacant, al costat de les esmentades praderies de Posidònia, els extensos fons sorrencs i rocosos i les comunitats pròpies de la rompent.

Tot l'arxipèlag de Cabrera és Parc Nacional des de 1991, compta des d'aquesta data amb un servei permanent de guarderia a més d'un destacament de la Guàrdia Civil. Des de la seva creació la protecció del mitjà i de la biodiversitat s'ha anat incrementant i millorant. No obstant això encara queden alguns aspectes que mereixen especial atenció.La vegetació s'ha vist, i encara es veu, molt afectada per la presència d'una cabanya ramadera d’oví, si bé aquesta cabanya tendeix a la desaparició en un termini breu de temps. A causa d'un excessiu pasturatge hi ha un risc evident d'erosió, la qual cosa s'ha vist evidenciat quan s'han produït fortes precipitacions, especialment al finalitzar l'estiu, després d'un període molt sec en el qual la coberta vegetal es troba reduïda per la desaparició d'espècies anuals i pel sobrepastoreig. També ha influït en els processos erosius el traçat de pistes per part de l'exèrcit espanyol, quan es van començar a efectuar maniobres militars a Cabrera, les quals ja no es produeixen.

La pesca professional, malgrat que s'ha regulat i es vigila l'aplicació de la normativa espanyola, segueix sent un factor que afecta a diverses espècies. És especialment preocupant l'existència autoritzada d'arts fixes a terra.El turisme nàutic és, potser, el factor més preocupant. El fondeig d'embarcacions està reglamentat i no afecta a la praderia de Posidonia oceanica, ja que s'ha instaurat un sistema de fondeig en punts fixos d'amarratge.

Les visites turístiques estan controlades i guiades i tampoc constitueixen, en l'actualitat, un perill, si bé el turisme creixent pot ser, amb el temps, cada vegada més difícil de controlar.L'amenaça més greu, en aquest sentit, radica en la creixent creació de ports esportius en totes les illes amb el consegüent augment d'embarcacions esportives, la qual cosa està generant una freqüentació cada vegada major de l'arxipèlag. Pel mateix motiu, l'interès per part del turisme, cada vegada més important a Balears, per conèixer el Parc Nacional, està generant que l'afluència de visitants que es desplacen al Parc Nacional mitjançant embarcacions de serveis públics sigui creixent, el que està generant un problema a curt termini que hauria de ser limitat. Les visites massives en un període molt breu de temps, especialment juliol i agost, repercuteixen negativament en les condicions ambientals de Cabrera Gran i molt especialment de la cala on se situa el port, generant un volum creixent de residus. Aquests residus van a parar, necessàriament, a les aigües del port, excepte els inorgànics que són recollits i extrets de l’illa.

L'Arxipèlag de Cabrera és Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Parc Nacional (Llei 14/1991 de 29 d'abril, publicada en el BOE núm. 103 del 30 d'abril de 1991.