Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

9240 Rouredes de Quercus faginea i Quercus canariensis

Estructura i espècies habituals: Bosquines de rotaboc (Acer granatense) que es desenvolupa formant rogles al peu de penyals rocosos en la part central de la serra de Tramuntana de Mallorca. Amb el rotaboc poden creixer altres caducifolis i localment alguns arbusts espinosos (Prunus xxb, Rosa micrantha, Rosa sp.), eura (Hedera helix subsp. helix) i unes poques herbàcies, com Helleborus foetidus. Relacionades amb aquest hàbitat estan diverses espècies que actualment se refugien en ambients rupícoles, com Amelanchier ovalis, Cotoneaster majoricensis, Sorbus aria.
El contrast cromàtic estacional de la associació ès molt marcat, destacant la coloració ataronjada de les fulles de las espècies caducifolies a la tardor i el aspecte hivernal, en el que la major part dels components llenyosos apareix sense fulles.

Referències sintaxonòmiques

Primulo-Aceretum granatensis

Varialitabit: L’escassa representació de la associació a Mallorca nopermet destacar variacions singulars important, llevat de les masses arborescents que creixen a la vessant N del Puig Major. Les altres mostres són molt fragmentàries i florísticament pobres.

Condicionaments ecològics: Territoris supra(meso)mediterráneos humits. Ocupa vessants de sòls inestables ombrívols al peu de penya segats; sembla que la relativa inestabilitata del substrat afavoreix notablement a Acer granatense front a altres caducifolis o perennifolis.
L’ombroclima humit d’aquets vessants orientats a N assoleixen valors de precipitació altes (criptoprecipitacions) per fenòmens de compensació edàfica i freqüència de boires.

Distribució: Localitats molt puntuals a la serra de Tramuntana de Mallorca.

Estat de conservació i tendències evolutives observades: Vegetació molt fragmentària, amb caràcter de reliquia (sistemes d’hàbitats especials mesòfils), que precisa d’unes condicions ambientals que són molt rares a les Balears, pel que seria necessàri propomure mesures de gestió que limitin al mínim les influències antròpiques. S’haurien de recuperar les àrees (enclaus) potencials que persisteixen, i que actualment estan ocupats per diveros tipus de vegetació de substitució.

Funcions ambientals: Fora de l’àmbit de la vegetació ribera, es tracta de l’únic bosc purament caducifoli que viu a les Balears, això determina l’elevat interés educatiu, cultural i científic.

Indicadores de l’estat de conservació: La cobertura per part dels arbres d’Acer granatense, la mida dels exemplars, la diversitat de edats, símptoma d’una bona regeneració, i la vitalitat i estat sanitari dels integrants.