Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

Vegetació herbàcia baixa, oberta, amplament dominada per les espècies anual i bisanuals, que es dimosen en un sol estrat, i amb una cobertura sovint escassa.
De les espècies predominants, es poden citar el cascall de marines (Glaucium flavum), la ruca de mar (Cakile maritima), barrella de pua (Salsola kali), Polygonum maritimum.
En les formes més pures, l’hàbitat sol presentar un desenvolupament linear i discontinu, de manera que pot constituir una primera banda de vegetació terrestre.
L’hàbitat genèric inclou un conjunt de tipus de vegetació terofítiques halonitròfiles de les bandes costaneres riques en matèria orgànica nitrogenada. S’ubica a les zones superiors de la línia de costa, sobre substrats des d’arenós a argilo-llimós (més rarament sobre graves) ben drenats i no embassats.
Substrat pedregós o d’arenes grosses, de vegades rics en restes de conxes.
Cúmuls vegetals (principalment restes de posidònia, sovint mesclats amb arena), rics en matèria orgànica nitrogenada, hivernals i primaverals, de vegades formant dipòsits abundants.
Es present a totes les costes, a excepció d’algunes costes rocoses més o manco altes desprovistes d’indrets adients per l’acumulació de sediments marins.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Vegetació efímera (anual) nitrohalòfila costanera, prats salins, i, també, puntualment, de penya-segats litorals (zones de nidificació d’aus marines)

Classe : Cakiletea maritimae
Ordre : Cakiletalia integrifoliae
Aliança : Cakilion maritimae Comunitats de les acumulacions de matèria orgànica, dels sistemes dunars, dels límits dels prats salins, de zones elevades de bandes litorals amb pendents més o manco suaus i de les penyals i talussos marítims

                                 Associacions :
Hypochoerido radicatae-Glaucietum flavi
                                 Hypochoerido radicatae-Glaucietum flavi senecietosum rodriguezii
                                 Salsolo kali-Cakiletum aegyptiacae

Variabilitats relacionades amb la granulometria del substrat :

– variabilitat relacionada amb substrats més pedregosos o amb arenes més grosses  (típics):Cascall de marines (Glaucium flavum), gram de platja  (Sporobolus pungens), etc. (Hypochoerido radicatae-Glaucietum flavi).

– variabilitat relacionada amb substrats més arenosos: ruca de mar (Cakile maritima subsp. aegyptiaca), barrella de pua (Salsola kali), Polygonum maritimum, etc. (Salsolo kali-Cakiletum aegyptiacae).

– variabilitat relacionada amb les acumulacions orgàniques sobre substrats llimosos : bleda marítima (Beta vulgaris subsp. maritima); Atriplex littoralis;

– variabilitat relacionada amb substrats de graves més o manco rics en restes de closques: Atriplex prostrata, Atriplex tornabenei (comunitats properes a la les del Atriplicetum hastatotornabeni.

Espècies diagnòstiques

Beta vulgaris subsp. maritima (bleda marítima), Cakile maritima subsp. aegyptiaca (ruca de mar), Euphorbia peplis (lletrera prostrada d’arenals), Glaucium flavum (cascall de marines, Polygonum maritimum (passacamins marí), Salsola kali (barrella de púa), Atriplex littoralis (blet litoral), Atriplex prostrata (herba molla), Atriplex tornabenei (blet de Tornaben), Sporobolus pungens (gram de platja).

Posssibles problemes d’interpretació

Possibilitat de confusió escassa. En general, el problemes d’interpretació deriven del grau de solapament que presenten amb altres tipus de vegetació o/i d’hàbitat, especialment amb el 2110, vegetació de dunes embrionàries, (encara que també amb 1150, 2120 i 2210) que, a més, solen ocupar superfícies més extenses. Aquest fet que determina una presència relativa que gairebé sempre és minoritària. Si el seu desenvolupament éss molt minoritari (per manca
de desenvolupament del substrat o per evolució natural), formes que corresponen al Codi Corine 16.12.,pot ser adient incloure’l dins d’un altre hàbitat  generalment el 2110).
Per altra banda, sovint, l’acumulació dels restes orgànics depèn del desenvolupament de les praderies de Posidonia (hàbitat 1120), dels corrents marins i del perfil dels hàbitats 1160, Grans cales i badies costaneres, i 1170, “Esculls”.

Recomenacions a la gestió

L’òptim d’aquest hàbitat linear, lligat directament amb la presència i manteniment de les acumulacions de restes vegetals, correspon a situacions no alterades on les fitocenosi es poden desenvolupar plenament.
Hàbitat sempre present a superfícies poc extenses que no presenten cap extensió espaial possible.
Els majors riscs de deteriorament deriven de la sobrefreqüentació de l’hàbitat i, especialment, de l’artificialització de la costa amb la modificació de la dinàmica sedimentària del litoral per la col·locació de barres rocoses o d’espigons.. La seva gestió s’ha d’orientar cap a la no-intervenció.
Malgrat tot, als indrets molt frequentats pel turisme, en particular els propers a les zones urbanes, es pot considerar una neteja manual de les deixalles més voluminoses (macrodeixalles).
Le neteja mecànica sistemàtica de les platges, durant l’estiu o inclús durant tot l’any, contribueixen a la seva rarefacció i inclús la seva desaparició a algunes platges.
Com a consideració general, la no-intervenció es aconsellable per aquest tipus d’hàbitat. Malgrat tot, als sectors turísticament molt freqüentats, en particular als voltants dels balnearis–xiringuitos-, és possible realitzar una neteja de les deixalles més voluminoses.

Dins del quadre d’activitats de restauració o conservació de les dunes degradades, la instal·lació de barreres afavoreix l’acumulació d’arena i pel mateix mecanisme el desenvolupament d’aquest hàbitat. Pel contrari, la limitació de la freqüentació que es deriva de la pràctica de defensa dels sectors més alterats o sensibles dels sistemes dunars, així com la informació pública i el manteniment regular de les instal·lacions, son tasques indispensables per una protecció durable de les dunes.