¿Qué es?

  • Un hábitat
  • Una especie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    ¿Qué es un hábitat?

    Hábitat. Parte del medio acuático o terrestre con unas determinadas características ecológicas, tanto abióticas como bióticas, que condicionan a los organismos que viven y se reproducen en él.

    Hábitats de interés comunitario. Son aquellos hábitats que destacan por su singularidad, rareza o que están amenazados. Los hábitats de interés comunitario se incluyen en el anexo I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la flora y fauna silvestres “Directiva Hábitats”. Dentro de los hábitats de interés comunitario se califican como prioritarios los que están amenazados de desaparecer, por ello su preservación implica una responsabilidad por parte de la Unión Europea.

  • ¿Qué es una especie?

    Especie. Conjunto de individuos de características genéticas, morfológicas y fisiológicas parecidas que se reproducen entre ellos y tienen un descendencia viable y fértil.

    Especies de interés comunitario. Son aquellas especies de flora y fauna singulares, endémicas, raras o amenazadas. Las especies de interés comunitario se incluyen en el anexo II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de mayo de 1992, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la flora y fauna silvestres “Directiva Hábitats”. Dentro de las especies de interés comunitario se califican como prioritarias las que están en peligro o amenazadas de desaparecer, por ello su preservación implica una responsabilidad por parte de la Unión Europea, y se catalogan como anexo IV las que requieren una protección estricta.

  • ¿Qué es Red Natura 2000?

    Es una red ecológica europea integrada por Zonas Especiales de Conservación (ZEC), Lugares de Importancia Comunitaria (LIC) y Zonas de Especial Protección para las Aves (ZEPA).

    La declaración de estas zonas tiene como objetivo contribuir a garantizar la biodiversidad en el marco europeo mediante la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres existentes de acuerdo con la Directiva Hábitats, teniendo en cuenta las exigencias económicas, sociales y culturales de cada territorio.

    La Red Natura en las Islas Baleares ocupa una superficie total de 222.424 ha terrestres y marinas. Esta superficie no incluye ni las cuevas ni las balsas.

    • Qué es ZEPA?
    • Qué es LIC?
    • Qué es ZEC?

    • ZEPA. Las Zonas de Especial Protección para las Aves (ZEPA) son aquellas áreas favorables para la conservación, tanto de las aves migratorias como sedentarias. En esta figura, tal y como se define en la Directiva 79/409/CE, de 2 de abril de 1979, relativa a la conservación de las aves silvestres, se incluyen las zonas de reproducción y de alimentación, así como sus hábitats naturales. La superficie y número de ZEPA son propuestas y declaradas por los estados miembros.

      En las Islas Baleares hay un total de 55 ZEPA con una superficie total de 138.570 ha.

    • LIC. Los Lugares de Importancia Comunitaria (LIC) son aquellas áreas territoriales que contienen hábitats y especies representativas de la región biogeográfica donde se incluyen, y que deben protegerse, preservarse, recuperarse y restaurarse. Los hábitats y especies que se incluyen en estos LIC figuran en los anexos de la “Directiva Hábitats”; los estados miembros proponen el número y superficie de zonas susceptibles de declaración, las cuales finalmente son declaradas por decisión de la Comisión Europea.

      En las Islas Baleares hay un total de 138 LIC con una superficie total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vez declarados definitivamente los LIC, estos pasarán a declararse como Zonas de Especial Conservación (ZEC) cuando cuenten con normativa y medidas de gestión para garantizar la conservación, mantenimiento y restauración de los hábitats y especies de interés comunitario.

ES0000074 Cap de Cala Figuera (LIC, ZEPA)

KML >
La xarxa > Listado de LIC > ES0000074 Cap de Cala Figuera (LIC, ZEPA)
  • Tipo
    C
  • Región
    Mallorca
  • Área
    793
  • Latitud
    39 28 35 N
  • Longitud
    2 30 20 E
  • Altitud mínima
    0
  • Altitud máxima
    162
  • Altitud mediana
    81
  • Fechas
  • Cumplimentación
    1997-12
  • Actualitzación
    2008-05
  • Propuesta LIC
    2000-07
  • Designación LIC
    2006-07
  • Classificación ZEPA
    2006-03
  • Propuesta ZEC
  • Régimen de propiedad
    Una part important del lloc és zona militar propietat del Ministeri de Defensa, la resta és de propietat particular. La zona marítimo-terrestre és de domini públic. Els dos illots existents, el de dos Pans i el del Toro, són de domini públic.
  • Documentación
    Alomar, G., Mus, M. y Rosselló. J.A. 1997. Flora Endèmica de les Balears. CIM. Palma de Mallorca. GOB, 19777. Atlas dels Aucells Nidificants de Mallorca i Cabrera. Palma de Mallorca. Larramendi, A., Bascones, J.C., Bonet, J., Mayol, J. y Sargatal, J. 1992. Espacios Naturales Protegidos de España. Guías Periplo. Incafo ed. Madrid. Mayol, J. 1985. Rèptils i Amfibis de les Balears. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 6. Ed. Moll. Palma de Mallorca.
  • Características
    El lloc és una superfície elevada, ondulada i rocosa, que finalitza en una costa escarpada, llevat de petites cales situades a l'est, formades per lleres de torrents. L'àrea inclou dos illots abruptes situats en l'extrem W que estan separats de terra ferma per un estret d'uns 40 m. Tota la zona és de constitució calcària. Les arenisques consolidades són molt visibles en la costa en penya-segat, essent molt intensos els fenòmens erosius deguts a l'acció del vent, del mar i de les aigües de pluja. Abunden les cavitats i esquerdes, formant-se, a la base del caire superior del penya-segat coves espectaculars. En aquest lloc són visibles antigues pedreres de "marès" (arenisques consolidades) d'on es retallaven peces d'aquesta pedra que eren transportades en embarcacions per a construccions a la ciutat de Palma. Malgrat no haver-hi una estació meteorològica, el clima del lloc es troba en el tipus mediterrani mesotèrmic semiàrid, amb una temperatura mitjana anual de 17ºC i amb una pluviositat mitjana de 370 mm. L'interès paisatgístic del lloc és molt elevat, ja que es tracta d'un enclavament inalterat en una costa intensament urbanitzada, com és tot el litoral de Calviá. Aquesta costa, molt abrupta i retallada, destaca per la presència de diversos illots, el de dos Pans i el del Toro, enfront de l'espectacular punta del Banc d'Eivissa i les Malgrats, a l'extrem W. La vegetació destaca per la presència d'una important massa de pineda en alternança amb garrigues mediterrànies i terrenys amb cultius de secà.
  • Calidad
    La qualitat i importància del lloc es deu, principalment, als següents factors: A la presència de sis hàbitats inclosos en l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE. A la presència d'una espècie de planta de l'Annex II d'aquesta directiva, es tracta de Diplotaxis ibicensis, la qual presenta una distribució molt reduïda a Mallorca. A la presència de vuit espècies d'aus incloses en la Directiva 79/409/CEE, destacant l'elevada densitat de Burhinus oedicnemus, de 3 parelles reproductores de Falco peregrinus, d'una colònia reproductora de Phalacrocorax aristotelis desmarestii propera a les 50 parelles i de l'elevada densitat de la subespècie endèmica Sylvia sarda balearica. Respecte a la presència de Larus audouinii, aquesta espècie nidifica irregularment en la zona. La Baldritja Balear (Puffinus puffinus mauretanicus) manté una important colònia en la zona, amb la qual cosa queda àmpliament justificada la seva declaració com Zona d'Especial Importància per a les Aus.Entre les nombroses espècies d'aus no incloses en la Directiva 49/709/CEE, cal destacar la presència de Apus pallidus, Columba livia, d'una gran colònia de Larus cachinans i de Petronia petronia, totes elles reproduint-se en els penya-segats del litoral. A causa de la gran importància ornitològica del lloc, aquest va ser considerat Àrea Important per a les Aus (UBA núm. 323) per la Societat Espanyola d'Ornitologia, aplicant els criteris establerts per BirdLife Internacional. A més en aquest lloc s'habiten dos rèptils de l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE, entre els quals es troba una subespècie de Podarcis lilfordi exclusiva de l’illa del Toro, la subespècie toronis i una important població de Testudo graeca. Altra espècie que es troba en el lloc és la subespècie endèmica Esbufego viridis balearica. Considerades amb la categoria D s'han inclòs diverses espècies de vertebrats que intervenen decisivament en la biocenosi, i en el manteniment de la biodiversitat, destacant la presència de Aetechinus algirus, espècie que està sofrint una notable regressió en les Balears. Mancant un millor inventari de la fauna invertebrada solament s'han inclòs dues espècies endèmiques. Entre els endemismes vegetals destaca la presència de Limonium caprariensis.
  • Vulnerabilidad
    La vulnerabilitat del lloc és alta i es veu molt incrementada al tractar-se d'un enclavament natural entre zones densament urbanitzades, ja sigui de caràcter turístic com residencial. L'abandó de la zona militar ha permès que s'incrementi notablement l'accessibilitat del lloc per l'interior i, especialment per la costa. Per tot això la pressió sobre el lloc és notable i té efectes perjudicials sobre la flora i la fauna. El litoral també es veu molt freqüentat per embarcacions, al que ha contribuït la creació i ampliació dels ports esportius de la badia de Palma, els de Santa Ponça i el més modern de Port Adriano, molt pròxim al lloc. Per altra banda el risc d'incendis és elevat a causa de la creixent freqüentació del lloc, especialment en època estival, la qual cosa es veu agreujat per la seca climatologia en aquest període. L'abandó de les pràctiques agrícoles tradicionals en el propi lloc i als voltants ha influït negativament sobre la fauna per la pèrdua de recursos alimentaris i de punts d'aigua. La fauna endèmica dels illots es veu amenaçada pels depredadors introduïts per l'home, especialment la Rata negra (Rattus rattus), que depreda sobre les aus marines nidificants i indueix canvis importants en la coberta vegetal i en la composició de la fauna d'invertebrats.
  • Designación
    Tot aquest lloc és Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) per la Llei 1/1991 del Parlament Balear. A més una part del lloc es troba inclòs en la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) núm. 74 denominada "Illa Malgrats, illa del Toro i cap de Cala Figuera", d'acord amb la directiva 79/409/CEE.