Pseudo-steppe with grasses and annuals of the Thero-Brachypodietea

Codi CORINE Biotopes
34.5 – Mediterranean xeric grasslands (Thero-Brachypodietea)
Codi EUNIS
E1.3 – Mediterranean xeric grassland

Descripció general
Meso- and thermo-Mediterranean xerophile, mostly open, short-grass annual grasslands rich in therophytes; therophyte communities of oligotrophic soils on baserich, often calcareous substrates.
Perennial communities – Thero-Brachypodietea, Thero-Brachypodietalia: Thero- Brachypodion. Poetea bulbosae (basiphile). Annual communities – Tuberarietea guttatae Br.-Bl. 1952 em. Rivas-Martínez 1978, Trachynietalia distachyae Rivas- Martínez 1978: Trachynion distachyae (calciphile).
In France a distinction can be made between: (a) annual herbaceous vegetation of dry, initial, low-nitrogen soils ranging from neutro-basic to calcareous: Stipo capensis- Brachypodietea distachyae (Br-Bl. 47) Brullo 85; (b) vegetation of more or less closed grasslands on deep, nitrocline and xerocline soil: Brachypodietalia phoenicoidis (Br- Bl. 31) Molinier 34.
In Italy this habitat mainly exists in the South and on the islands (Thero- Brachypodietea, Poetea bulbosae, Lygeo-Stipetea).

Diagnosi:

Pastures xeròfiles baixes, sovint discontínues, obertes, integrades per gramínies anuals i vivaces, així com per altres teròfits, hemicriptòfits i geòfits que es desenvolupen sobre substrats de diversos tipus, sovint calcaris i rics en bases, poc profunds, de vegades superficialment pedregosos, com a molt amb hidromorfía molt temporal, de vegades subjectes a l’erosió.
S’inclouen formes perennes (relacionades amb les classes Poetea bulbosae i Lygeo- Stipetea, amb l’excepció de les pastures de càrritx que s’han considerat dins de l’hàbitat 5330 “matollars termomediterranis i pre-esteparis”. Recull també aspectes anuals dels Helianthemetea guttati. Estan ben distribuides per àrees de la costa i subcostaneres, encara que es poden trobar a tots el pisos bioclimàtics i ombroclimes.

Condicionaments ecològics:

El tipus de substrat, així com la profunditat del mateix, juntament amb les condicions xèriques de les zones on es presenten, són els principals factors abiòtics que determinen l’existència d’aquest tipus d’hàbitat.

Espècies diagnòstiques

Pel que fa a les formes perennes, poden tenir un paper dominant espècies com Brachypodium ramosum, Hyparrenia hirta, H. sinaica, Stipa juncea, Stipa tenacissima, Lygeum spartum, acompanyats per Bituminaria bituminosa, Avenula bromoides, Convolvulus althaeoides, Ruta angustifolia, Stipa offneri, Dactylis hispanica, Asphodelus ramosus, A. cerasiferus, Heteropogon contortus, Thapsia gymnesica, Ophrys spp. Anacamptis spp., Orchis spp., Gennaria diphylla, Spiranthes spiralis. A llocs de trànsit o per causa de la presència de bestiar es desenvolupen comunitats molt diverses, algunes molt rares com Crepis pusilla, Filago petro-iani, Soliva stolonifera, Polycarpon tetraphyllum, Paronychia echinulata, Ranunculus paludosus, R. barceloi, R. bullatus, Paronychia argentea, Trifolium bocconei, T. subterraneum, T. micranthum, T. suffocatum, Scilla autumnalis, Narcissus elegans, N. obsoletus, Biserrula pelecinus, Bellis annua, Erodium botrys, Plantago lagopus, P. lanceolata, P. coronopus… Les espècies anuals poden ser dominats per Brachypodium distachyum (= Trachynia distachya), Hypochaeris achyrophorus, Stipa capensis, Tuberaria guttata, Briza maxima, Trifolium scabrum, Trifolium cherleri, Saxifraga trydactylites; sono inoltre specie frequenti Asterolinon linum-stellatum, Cerastium semidecandrum, Linum strictum, Galium parisiense, Ononis ornithopodioides, Coronilla scorpioides, Euphorbia exigua, Lotus ornithopodioides, Ornithopus compressus, Trifolium striatum, T. arvense, T. glomeratum, Hippocrepis biflora, Polygala monspeliaca, Campanula erinus, Chaenorhinum rubrifolium, Teucrium pseudochamaepitys, Scorpiurus sulcatus, Rumex bucephalophorus, Crassula tillaea, Sagina apetala,…

Referències sintaxonòmiques

Els diferents aspectes de l’Hàbitat 6220 * a les Balears es poden referir a les següents classes: Lygeo-Stipetea Rivas-Martínez 1978 per la vegetació perenne termòfila; Poetea bulbosae Goday i Rivas Rivas-Martínez Rivas-Martínez 1978 per la perenne i subnitròfila; i Helianthemetea guttati (Br. Bl.-en-Br. Bl., Roussine i Nègre 1952) Goday Rivas i Rivas-Martínez 1963 am. Rivas-Martínez 1978 per l’anual.

Polygono-Poetea annuae (=Poetea bulbosae)

Polygono arenastri-Poetalia annuae (=Poetalia bulbosae)

Polycarpion tetraphylli

Crepido pusilli-Filaginetum petro-ianii
Solivetum stoloniferae

Lygeo-Stipetea

Lygeo-Stipetalia

Thero-Brachypodion ramosi

Hypochoerido achyrophorae-Brachypodietum ramosi
Poo bulbosae-Phlomidetum italici
Allietum chamaemolyos

Stipion tenacissimae

Pobl. Stipa tenacisima

Stipion parviflorae

Salvio verbenacae-Plantaginetum albicantis

Hyparrhenietalia hirtae

Hyparrhenion hirtae

Andropogonetum hirto-pubescentis

Helianthemetea guttati

Helianthemetalia guttati

Helianthemion guttati

Linario-Helianthemetum guttati
Com. de Sedum caespitosum

Trachynietalia distachyae

Trachynion distachyae

Airo cupanianae-Chaenorhinetum formenterae
Saxifrago tridactylitae-Sedetum stellati

Stipion retortae

Irido-Stipetum retortae
Com. de Limonium echioides

Dinàmica i contactes

La vegetació de les pastures xeròfiles Mediterrani s’instal·la sovint en àrees erosionades, en zones de sòl prim i, en general en les clarianes de vegetació perenne, ja sigui les brolles, estepars i timonedes garriga (Rosmarinetea officinalis); la de ‘matollars termo-mediterranis i pre-desertics’ referints en l’Hàbitat 5330; la de ‘vegetació de dunes esclerofil·les –Cisto-Lavanduletalia– de l’hàbitat 2260; la de ‘les pastures seques i fàcies de matollar -Hàbitat 6210- o dels “boscos d’Olea i Ceratonia”– hàbitat 9320-.
Pot representar les etapes inicials (pioneres) de colonització de superficis nues com són, per exemple, afloraments de roca de diversa naturalesa litològica, formes de la degradació de més o menys avançat al final dels processos regressius relacionats amb el pasturatge excessiu o fenòmens repetitius de foc. Quan les condicions ambientals afavoreixen els processos de desenvolupament tant del sòl com de la vegetació, en absència de pertorbacions, les comunitats Hàbitat atribuïbles 6220 * poden ser envaïdes per espècies llenyoses perennes arbustives que tendeixen a suplantar la vegetació herbàcia, del que resulta la successió més avançada cap a comunitats de plantes perennes (generalment de la màquia). En aquests casos, pot ocórrer una fase de transició a altres tipus d’hàbitat, els dels grups 5210 i 5330 (per als tipus que es troben a les Balears).
Des del punt de vista del paisatge vegetal, aquestes formacions es troben generalment dins de la gamma de vegetació que presenten com a etapa madura els hàbitat 2270 “Pinars dunars”, 9340 “Boscos de Quercus ilex i Quercus rotundifolia” i 9320 “Boscos de Olea i Ceratonia”.

Distribució

Totes les illes, menys estesa a les zones elevades

Nota

En la seva forma original l’hàbitat 6220* dóna lloc a interpretacions molt àmplies i no sempre estretament relacionades amb situacions d’importància per a la conservació. La descripció donada en el Manual EUR/ 27 és molt pobre, però a la vegada rica en informació sintaxonòmica que es refereix a tipus de vegetació que són molt diferents els uns dels altres per l’ecologia, estructura, composició florística i fisonomia. En alguns casos gaudeixen d’aspectes fisionòmic molt notables, però sovint també banals i d’àmplia difusió a les Balears i a la Mediterrània (com pot ser el d’algunes formes del Hypochoerido achyrophorae- Brachypodietum ramosi, Salvio verbenacae-Plantaginetum albicantis, Andropogonetum hirtopubescentis o Irido-Stipetum retortae) . No es pot obviar que algunes d’aquestes comunitats de plantes són de fet una expressió d’un medi ambient degradat i, sovint el resultat d’un ús intensiu de la terra i d’impactes intensos. Tot i això, cal considerar que la majoria de formes són molt singulars i diverses, el que fa que la seva preservació sigui un objectiu esencial, com hàbitat prioritàri que és. Per altra banda, només en alguns casos s’han de preveure intervencions específiques; aquests casos han de ser avaluats i tractats apropiadament d’acord amb els seus requeriments ecològics.