Codi CORINE Biotopes
53.3 – Fen-sedge beds (Cladietum marisci i.a)
Codi EUNIS
D5.2

Regions biogeogràfiques de presència
Continental, Alpina, Mediterrània

Descripció general
Calcareous fens with Cladium mariscus and species of the Caricion davallianae

Descripció

Comunitats emergents dominades per helòfits (plantes anfibies) que creixen a les ribes de torrents i llacunes i zones pantanoses quasi permanentement inundades.
Sovint es comporten com a etapa de successió de prats humits en contacte amb la vegetació del Phragmition.

Condicionaments ecològics

Formacions azonals dominades per Cladium mariscus (mansega-cesquera), amb distribució predominant en l’actual Regió bioclimàtica temperada però també present als territoris amb
bioclima Mediterrani.
L’existència de capes d’aigua calcària poc profunda i una mica corrent és un dels factors que més condicionen la presència d’aquest tipus de vegetació. En concions òptimes no és rar que formin capes de tuf calcàri per acumulació de matèria orgànica entre el sistema radicular.

Combinació específico-fisionòmica de referència

L’entitat dominant ès Cladium mariscus que tendeix a originar cenosi molt pobres en espècies, sovint monoespecífiques. A les Balears hi solen estar presents Carex hispida, Sonchus maritimus i Juncus maritimus. A llocs alterats, no és rar que s’hi adjuntin un heterogeni complex d’espècies de la Phragmito-Magnocaricetea (Iris pseudacorus, Phragmites australis, Typha domingensis, Scirpus tabernaemontani, etc.)
Entre les entitats d’interés conservacionista cal considerar Kostelezkia pentacarpos i Althaea officinalis.

Referències sintaxonòmiques

Tots els tipus de vegetació amb dominància de Cladium mariscus s’inclou dins de la classe Phragmito-Magnocaricetea Klika in Klika e Novak 1941.
A les Balears, amb bioclima mediterràni prevaleixen les comunitats amb un aspecte subhalòfil, presents a les llacunes retrodunals o en ambients palustres de les boques de torrents capdalosos.

Associacions reconegudes

Typho domingensis-Phragmitetum maximi
Typho angustifoliae-Phragmitetum australis
Typho-Schoenoplectetum glauci
Bolboschoenetum maritimae
Helosciadietum nodiflori
Apietum bermejoi
Cladio marisci-Caricetum hispidae
Irido pseudacori-Polygonetum serrulati

Seguint un criteri extricte, excepte la primera (Cladio marisci-Caricetum hispidae) i fins i tot la segona (Irido pseudacori-Polygonetum serrulati) es poden considerar propis d’aquest hàbitat, les altres associacions no es varen recollir en el llistat de la Directiva. Malgrat això, actualment, de vegades se n’han inclós qualcunes (pe. Regió de Murcia).

Dinàmica i contactes

Contacte amb diverses tipologies d’altres tipus de vegetació helofítica (principalment del Phragmition).

Estructura i espècies habituals (del Cladio marisci-Caricetum hispidae

Herbassar d’estructura laxa (els potents rizomes de les espècies característiques de la comunitat no arriben a formar grans macolles) i de talla elevada (fins a 1,5 m) dominat per mansega (Cladium mariscus) de vegades esquitxat de macolles de Carex hispida, en el qual destaca el color verd blavós (glauc) de la primera i en l’època de floració (estiu) les inflorescències marrons.

Variabilitat:

En general sol ser més comú les formes amb Carex hispida, però localment la mansega (Cladium mariscus) pot arribar a ser dominant.

Estat de conservació i tendències evolutives:

L’associació es presenta amb freqüència formant bandes o masses associades als canyissars (Typho-Schoenoplectetum), als quals pot substituir en zones en les que disminueix la durada i intensitat de les inundacions. Per la posició que ocupa aquesta associació es veu molt amenaçada per les tasques de neteja i canalització.

Funcions ambientals:

Algunes de les espècies integrants presenten fulles de vores tallants, la qual cosa dificulta el pas entre la comunitat. Per la seva capacitat per colonitzar i fixar el sòl de marges de rierols i corrents d’aigua amb escassa velocitat i el seu ràpid creixement, les espècies principals d’aquesta comunitat s’han utilitzat en assaigs de regeneració de la vegetació en zones deteriorades; els resultats d’aquests assaigs són d’interès en la restauració de la vegetació d’aiguamolls.

Indicadors de l’estat de conservació:

La cobertura, vigor i estat sanitari de Cladium és possiblement la dada de major interès en l’estimació de l’estat de conservació de la comunitat.