Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

6430 Herbassars higròfils, tant de marges o vorades com de l’alta muntanya

Descripció

Són herbassars dominats per hemicriptòfits i geòfits, de la Convolvuletalia sepium i Galio- Alliarion petiolatae, que es desenvolupen en dipòsits de restes vegetals en recessos de rius i rierols i les zones de contacte de boscos caducifolis de ribera, de conreus i d’altres zones alterades. Aprofiten l’acumulació de matèria orgànica o aportacions minerals que els agents naturals o l’activitat humana els proporciona.
Es tracta de comunitats dominades per espècies herbàcies de fulles grans i / o plantes enfiladisses com Calystegia sepium i Cynanchum acutum.

Condicionaments ecològics

L’establiment d’aquest tipus d’hàbitat està determinat per una banda per la presència d’humitat en el sòl o pel flux lent d’aigua d’escorrentia i de l’altra per l’acumulació de nutrients d’origen natural o antròpic. Així mateix, la quantitat de llum també determina l’establiment del tipus de comunitat (heliòfiles o esciòfiles).

Espècies representatives

Allium triquetrum, Arundo micrantha, Arundo donax, Calystegia sepium, Chelidonium majus, Dorycnium rectum, Epilobium hirsutum, Eupatorium cannabinum, Sambucus ebulus, Scrophularia auriculata, Smyrnium olusatrum, Teucrium scordium.

Associacions reconegudes:

Arundini donacis-Convolvuletum sepium Tüxen & Oberdorfer ex O. Bolòs 1962
Comunitat d’Epilobium hirsutum
Comunitat d’Arundo micrantha
Urtico membranaceae-Smyrnietum olusatri O. Bolòs & Molinier 1958

6430-1 Arundini donacis-Convolvuletum sepium Tüxen & Oberdorfer ex O. Bolòs 1962

Estructura i espècies representatives:

Vegetació més o menys laxa d’herbes enfiladisses que s’enfilen sobre canyes, canyissos, i qualsevol tipus de suport que es trobi enclavat en els sòls de vega en els quals es desenvolupa. Sol estar dominada per Calystegia sepium, Cynanchum acutum i Arundo micrantha, encara que amb certa freqüència apareixen a la comunitat elements al·lòctons de similar forma de vida, com Ipomoea indica (termomediterrani) i Ipomoea purpurea (mesomediterrani). La resta de companyes més habituals el componen per una banda les canyes (Arundo donax) i el canyet (Phragmites australis), que funcionen freqüentment com el suport vegetal i no haurien de considerar com a part de l’associació (sobretot en el cas d’Arundo donax), i per un altre un grup variat d’espècies accidentals tant de caràcter higròfil com nitròfil.
És important evitar confondre aquesta comunitat amb les estructures que li donen suport; per exemple, sovint se’ls ha donat la denominació de Arundini-Convolvuletum als canyars tot i que no portin les plantes enfiladisses que són les veritables característiques de la mateixa.
Freqüentment s’ha confós aquesta comunitat amb canyars purs de marcat caràcter antròpic, la canya és només el suport, mai indicatiu de la presència de la comunitat.

Condicionaments ecològics:

Territoris termomediterranis amb sòls hidromorfs (aigües dolces) de vega en zones generalment obertes, sense bosc, més o menys influenciades per l’activitat humana.
És molt freqüent veure la comunitat enfilada als canyars que han estat molt afavorits per l’activitat humana en les marges d’hortes i canals de reg.

Distribució:

Estesa, però mai ocupa grans extensions i es troba en regressió.

Estat de conservació i tendències evolutives:

Està relacionada des d’un punt de vista dinàmic amb les alberedes termomediterráneas (Populetum albae), però representa en aquestes sèries de vegetació una etapa d’alteració avançada, de caràcter fins i tot nitròfil.

Funciones ambientales:

La disminució de les formes de cultiu tradicional i l’afavoriment d’Arundo donax han suposat la quasi eliminació actual de la comunitat.

Indicadors de l’estat de conservació:

S’ha d’avaluar la cobertura, vigor i estat sanitari de les dues espècies directrius (Calystegia sepium, Cynanchum acutum), ignorant les característiques del suport (canyes, canyets, etc.)
que estrictament no formen part de la comunitat.

6430-2 Comunitat d’Arundo micrantha

Estructura i espècies representatives:

Vegetació herbàcia dominada per les canyes d’Arundo micrantha a la que acompanyen un heterogèni seguici de plantes herbàcieas de menor mida i de variat caràcter nitròfil.
Prospera en els nivells superiors de les vores de torrent, directament relacionats amb l’hàbitat de ribera. La comunitat es desenvolupa principalment en substrats coluvials, poc o bens pedregosos, de textura fina (més o manco llimosa o argilosa), de reacció alcalina i amb un variable, però notable, contingut orgànic.

Distribució:

D’acord amb els coneixements actuals, les poblacions semblen estar concentrades a les vores de la part baixa del torrent de Sa Riera (Palma).

Espècies representatives:

Arundo micrantha, Smyrnium olusatrum, Rubus ulmifolius, Daucus carota subsp. maximum, Calystegia sepium, Ampelodesmos mauritanica, Fraxinus angustifolia,

Referències sintaxonòmiques

La composició florística i la sinecologia de la fitocenosi permet que s’inclogui dins de l’ordre Senecionion fluviatilis Tx. 1950 (=Convolvulion sepium Tx. 1947), de l’aliança,
Convolvuletalia sepium Tx. 1950, de la classe·Galio-Urticetea Passarge ex Kopecky 1969.

6430-3 Comunidad de Epilobium hirsutum

Estructura i espècies representatives:

Herbassar dominat per l’alta cobertura de plantes de fulles tendres i no molt amples com Epilobium hirsutum, al costat d’ella sol aparèixer Scrophularia auriculata, de fulles basals arrosetades.

Condicionaments ecològics:

Colonitza canals i siquies en els quals es dipositen restes vegetals que no s’arriben a descompondre del tot durant el període de creixement de la comunitat; juntament amb aquestes restes s’acumulen també sediments fins que contribueixen a augmentar la fertilitat del biòtop. Tot i que es tracta d’una vegetació nitròfila, i pot tolerar abocaments orgànics de les petites poblacions circumdants, no suporta nivells mitjans o elevats de contaminació de les aigües.

Distribució:

Escassa, limitant-se a zones puntuals o petits rodals empobrits florísticament.

Estat de conservació i tendències evolutives:

Representa una etapa relativament natural de vegetació nitròfila lligada a canals amb acumulació regular de deixalles orgàniques. Quan les aigües es contaminen o simplement s’eutrofitzen per la influència humana és desplaçada per altres comunitats nitròfiles.

Indicadors de l’estat de conservació:

S’estima que mesurar el grau de cobertura d’Epilobium hirsutum, juntament amb el seu vigor i estat sanitari sembla l’aproximació més adequada per avaluar l’estat de conservació d’aquesta comunitat.

6430-4 Urtico membranaceae-Smyrnietum olusatri

Estructura i condicionaments ecològics:

És una comunitat herbàcia (megafòrbica) densa i exuberant, de desnvolupament hivernoprimaveral totalment marcida a l’estiu. Ocupa sòls rics, rics en matèria nitrogenada i humits durant l’hivern i la primavera, sovint aprop d’habitacions humanes, encara que menys que altres tipus de vegtació de caràcter ruderal.

Espècies representatives:

Acanthus mollis, Allium triquetrum, Kundmannia sicula, Smyrnium olusatrum, Carduus tenuiflorus, Ballota nigra, Urtica membranacea

Distribució:

Mallorca, Menorca, Eivissa.