Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat genèric agrupa el conjunt de tipus de vegetació de les depressions humides de rereduna.
Preferentment es tracta d’un hàbitat propi de la regió eurosiberiana (domini atlàntic).
Formacions herbàcies, de 0,3 a 1 m d’altura, generalment unistrates, que formen pastures o jonqueres a les parts més baixes de les depressions interdunars. Un nombre important de les
espècies més vistoses floreixen des de la segona meitat de la primavera (Ophrys, Orchis…) fins a ben entrat l’estiu (Blackstonia perfoliata, Centaurium, Linum marítimum).
Aquest hàbitat correspon a una vegetació que es desenvolupa a les depressions interdunars, sobre substrat arenós o arenollimós molt permeable però que es pot embassar durant períodes variables de temps, amb aigües dolces o una mica salabroses. Als indrets més secs no és rar que a la superfície dels sòls apareguin concrecions carbonatades i fins i tot eflorescències salines.

Classificació fitosociològica i variabilitat

+ Prats higròfils o mesohigròfils, sobre sòls oligotròfics a mesotròfics

Classe Molinio-Arrhenatheretea

Ordre Holoschoenetalia vulgaris

Aliança Molinio-Holoschoenion vulgaris

Associació Inulo viscosae-Schoenetum nigricantis

+ Prats i jonqueres mediterranis

Classe Juncetea marítimi

Ordre Juncetalia marítimi

Aliança Plantaginion crassifoliae

Associacions
Schoeno nigricantis-Plantaginetum crassifoliae
Com. de Schoenus nigricans i Juncus acutus

+ Vegetació dolceaquícola o subhalòfila, primocol·lonitzadora i efímera

Classe Isoeto-nanojuncetea

Ordre Nanocyperetalia

Alianza Verbenion supinae

Associació Polypogono marítimi-Centaurietum spicati

Variabilitat ecològica:

– variabilitat de les dunes de llocs més plujosos i sòls poc permeables: associació Inulo viscosae-Schoenetum nigricantis.

– variabilitat de les dunes de sòls subhalòfils llargament humits i que es poden embassar temporalment. Associacions : Schoeno nigricantis-Plantaginetum crassifoliae i Com. de Schoenus nigricans i Juncus acutus.

– variabilitat de les dunes de sòls subhalòfils que només resten temporalment humits: Polypogono marítimi-Centaurietum spicati

Espècies diagnòstiques

Blackstonia perfoliata, Centaurium spp., Juncus acutus, Juncus ambiguus, Linum marítimum, Ophrys sp.pl., Orchis fragrans, Schoenus nigricans, Scirpoides holoschoenus, Scirpus cernuus, Polygonum marítimum, Plantago crassifolia.

Variabilitat i posssibles problemes d’interpretació

En raó de la seva localització exclusiva sobre arenes dunars, aquest tipus d’hàbitat no es pot confondre amb altres. Només, de vegades, a les zones més seques dels contactes amb els salobrars pot ser dificultós diferenciar-ho de les jonqueres halòfiles.

Estat i recomenacions a la gestió

La freqüentació i la utilització com a aparcament o llocs d’acampada determina la seva desestabilització, desestructuració i destrucció. L’eutrofització facilita la introducció de diverses espècies de caràcter nitròfil i ruderal.
En temps de gran necessitat, a Formentera ha estat utilitzat com lloc de conreu, d’espècies halotolerants (p.e. Astragalus boeticus, verdures) o de pastura.
Des de una perspectiva general, cal considerar que aquest hàbitat només ocupa superfícies reduïdes; per altra banda, es pot considerar que està en fase de regressió. En són causes principals: els intensos usos turístics (camins, rutes ciclistes, senderisme, hípica, vehicles – motoritzats o no), abocament de materials inerts, contaminació del sòl i, molt especialment la urbanització dels espais interdunars.
Per altra banda, l’excessiva mobilització de l’arena dels primer fronts dunars i la destrucció dels savinars pot provocar l’ensorrament de l’hàbitat i la seva conseqüent destrucció.

Amenaces potencials:

L’hàbitat és sensible a calcigament relacionat amb la sobrefreqüèntació, a l’ensorramet i a la modificació del nivell freàtic i de la salinitat del sòl.

Formes de gestió que es recomanen

•   Com a mesura preferent, és desitjable preconitzar la no-intervenció.
•   Als llocs més freqüentats s’ha d’organitzar el trànsit, mitjançant la protecció de les zones sensibles i la canalització dels vianants
•   Manteniment de les depressions dunars i de les masses vegetals denses que les colonitzen.
•   Llevat dels anàlisi florístics, hi ha una pràctica absència de dades relatives a aquest hàbitat.