Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?

    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

9320 Boscos d’Olea i Ceratonia

List of habitats > 9320 Boscos d’Olea i Ceratonia

Codi CORINE Biotopes
Thermo-Mediterranean or thermo-Canarian woodland dominated by arborescent Olea europaea ssp. sylvestris, Ceratonia siliqua, Pistacia lentiscus, Myrtus communis or, in the Canary Islands, by Olea europaea ssp. cerasiformis and Pistacia atlantica. Most formations will be listed as arborescent matorral (52. Matorrales arborescentes mediterráneos; 35.12 Corine), but a few stands may have a sufficiently tall, closed canopy to qualify for this unit.
45.
Sub-types :

45.11 – Wild olive woodland

Olea europaea ssp. sylvestris – dominated formations. A climax olive forest, with Ceratonia siliqua and Pistacia lentiscus. Elsewhere, in Menorca (Prasio majoris-Oleetum sylvestris), Mallorca(Cneoro triccoco-Ceratonietum siliquae), Sardinia, Sicily, Calabria, Crete.

45.12 – Carob woodland

Ceratonia siliqua – dominated formations, often with Olea europaea ssp. sylvestris and Pistacia lentiscus. The most developed examples, some truly forest-like, are to be found in Tunisia, on the slopes of the Djebel, where they constitute carob-dominated facies of the wild olive woodlands (45.11), in Mallorca, in eastern Sardinia, in south-eastern Sicily, in Puglia, in Crete.

Codi EUNIS

Diagnosis de l’hàbitat

Formacions arborescents termo-mediterrànies dominades per Olea europaea var. sylvestris i Ceratonia siliqua a les que s’hi associen diverses espècie esclerofil.les sempreverdes. Es tracta de microboscos, presents sobre de diversos tipus de substrats i ambients a zones amb macrobioclima mediterràni però limitats a la pis termomediterràni amb penetracions marginals dins de la mesomediterrània.

Espècies diagnòstiques:

Olea europaea subsp. sylvestris, Pistacia lentiscus, Ceratonia siliqua, Myrtus communis, Rhamnus alaternus, Asparagus acutifolius, A. albus, Clematis cirrhosa, Phillyrea angustifolia (s.l.), Prasium majus, Lonicera implexa, Rubia peregrina ssp. longifolia, Cyclamen balearicum, Arum pictum, etc.

Associacions reconegudes

Els boscos d’ullastre són presents a les zones baixes del S de Menorca i S i SE de Mallorca.
Incloses dins de comunitats de l’Oleo-Ceratonion siliquae Br.-Bl. ex Guinochet & Drouineau 1944 em. Rivas-Martínez 1975 com l’Prasio-Oleetum sylvestris (Menorca) i Cneoro-
Ceratonietum siliquae (Mallorca) sovint sobre de substrats calcaris Oligo-Miocènics o Quaternaris. També, més puntualment, es poden trobar a les Marines de NW de Mallorca (Pla de Son Serra). Al Llevant de Mallorca i llocs molt localitzats d’altres indres es pot trobar una comunitat d’Olea europaea i Phillyrea latifolia de possible caràcter reliquial.
Els microboscos d’ullastre tenen el caràcter de formacions edafo-climatofiles (climatofiles).
Sovint estan en relació dinàmica amb les formacions de màquia baixa de l’hàbitat 5330 “Matollars termomediterrànis“ i amb les formacions herbàcies de l’hàbitat 6220 “Pastures xerofítiques mediterrànies de vivaces i anuals”. Amb aquestes, poden formar mosaics ja que representen aspectes de de degradació o catena (orla).