Descripció de l’hàbitat (Fisiognomia i estructura)

Bosquines i matollars alts edafohigròfiles de rambles de caudal estacional i zones humides amb aigues salobres o declaradament salines, generalment situades a la costa, sota clima termomediterràni, amb ombroclimes des de semiàrido fins a subhumit. És una vegetació dominada pels tamarells, baladres, alocs, etc. Afavorida per la actividad antròpica, algunes formes de vegetació d’aquest hàbitat són substituits per poblaments d’Arundo donax.
Existència d’un nivell freàtic, sovint salobre o salobrenc, i un bioclimatología termomediterrània d’ombroclima de semiàrid a subhumid, són factors determinants para la presència d’aquests tipus vegetació a les Balears.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Tamaricetum gallicae Br.-Bl. & O. Bolòs 1958
Comunitata de Tamarix africana
Comunitat de Tamarix mascatensis
Comunitat de Tamarix boveana
Rubo ulmifolii-Nerietum oleandri O. Bolòs 1956
Leucoio pulchelii-Viticetum agni-casti O. Bolòs et R. Molinier (1958) 1969

Tamaricetum gallicae

Bosquet claramb dominància deTamarix gallica, sovint acompanyat de Tamarix africana i Tamarix arborea, i més rarament per Tamarix canariensis. Els tamarells poden arribar a medir
3-4 metres d’altura, malgrat que a l’interior del bosquet la distància entre les branques inferiors i el sòlno superi, o ho faci poc, el 1,5 metres.

Comunitat de Tamarix africana

Bosquets costaners dominats per Tamarix africana al que poden acompanyar espècies arbustives o sufruticoses de caràcter halòfil (pe. Limonium sp, Suaeda vera, Inula crithmoides, baladres (Nerium oleander subsp. oleander) i molt rarament magraners (Punica granatum).La raresa i l’estat fragmentari de les poblacions no permet definir el factors concrets que determinen la seva distribució. Tot i això, el substrats on es desenvolupa són dèbilment halòfils, una mica pedregosos, de textura de arenosa a areno-llimosa, dins de zones termomediterrànies semiàrides o seques.

Comunitat de Tamarix mascatensis

Bosquines dominades gairebé exclusivament per Tamarix mascatensis, o acompanyat de Tamarix canariensis, juntament d’algunes plantes llenyoses indicadores d’un variat grau de
salinitat (Atriplex halimus, Suaeda vera, Sarcocornia fruticosa, Inula critmoides)

Comunidad de Tamarix boveana

Bosquines de Tamarix boveana, T. canariensis, T. dalmatica amb un dens matollar de fins a 1,5 m format per per plantes halòfiles. Entre aquestes destaquen: Sarcocornia fruticosa, Halimione portulacoides, Inula crithmoides, Arthrocnemum macrostachyum i Suaeda vera.
A més de les comunitats dominades per Tamarix boveana (amb presència d’altres espècies com Tamarix canariensis o Tamarix dalmatica). Actualment encara noes coneix bé l’àmbit ecològic de cada una de les espècies, fet que no ens permet relacionar aquestes variacions amb condicionaments ecològics que les determinen.

Baladrars (Rubo ulmifolii-Nerietum oleandri)

El baladrar és una formació arbustiva alta dominada pel baladre (Nerium oleander), ocasionalsmente acompanyat per tamarius. En el seu si pot aparèixer un bon nombre d’espècies amb òptim en els matolls esclerofil del territori (Pistacia lentiscus, Rhamnus alaternus, Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax aspera, Myrtus communis, etc).
Es tracta d’un dels tipus de vegetació amb floració més espectacular, ja que quan més creix la sequera amb l’arribada de l’estiu els colors intensos de la floració del baladre en les rambles contrasta amb els tons verd grisencs dels matolls i els palla deles agostejades pastures circumdants.
El baladrar està sotmès a una forta pressió antròpica, molt present en gairebé tot el seu entorn. És comú que penetrin en ell i fins i tot el desplassin espècies afavorides per l’home, com Arundo donax, espècies nitròfiles i fins i tot fruiters. D’altra banda, tot i que l’adaptació als estiatges i avingudes, la utilització actual dels recursos hídrics provoca alteracions en la qualitat del hàbitat que sovint afavoreixen situacions crítiques.
Es desenvolupen a torrents que suporten un llarg estiatge, durant el qual la capa freàtica baixa a nivells profunds, als quals l’espècie directriu, amb el seu potent sistema radical, pot accedir fàcilment. S’instal·len sobretot en sòls de graves amb abundants blocs i cants amb forta heterometría; de vegades el llit és simplement rocós. Després del pas de les aigües producte de pluges torrencials la vegetació pot quedar arrasada, però la capacitat de rebrot de les espècies que la integren permeten una ràpida regeneració.

Espècies diagnòstiques

Nerium oleander subsp. oleander, Punica granatum, Tamarix africana, Tamarix boveana, Tamarix canariensis, Tamarix gallica, Vitex agnus-castus 

Alocars (Leucoio puchelli-Viticetum agni-casti) 

Bosquets d’alocs, sovint amb tamarells i espècies herbàcies de caràcter higròfil o/i nitròfil.

Condicionaments ecològics
Fons de torrenteres que resten humids fins i tot un llarg temps desprès de ploure

Espècies diagnòstiques

Leucoium aestivum subsp. pulchellum, Vitex agnus-castus, Tamarix canariensis, Tamarix africana, Ranunculus ficaria, Punica granatum, Allium triquetrum, Parietaria judaica, Holoschoenus romanus, Juncus acutus, Inula viscosa, etc.

Referències sintaxonòmiques

Leucoio puchelli-Viticetum agni-casti O. Bolòs et R. Mol. (1958) 1969

Distribució: Menorca, Mallorca, Eivissa (molt rara i fragmentària)

Estat i recomenacions a la gestió

Els tamarigars tenen una gran importància pera la fauna polinitzadora, aus i mamífers, com a refugi i font puntual d’aliment.

Les comunitats de Tamarix boveana constitueixen una vegetació permanent en les geosèries halòfiles del N de Mallorca i del NW de Menorca, l’ús dels terreny salins pel desenvolupament turístic, l’ús com abocadors i els canvis en la qualitat de l’aigua pel mal funcionament de depuradores poden afectar seriosament diverses àrees d’aquesta vegetació.
Els baladrars constitueixen la vegetació permanent de torrents amb fortes avingudes i prolongats estiatges; aquestes condicions ecològiques tan dràstiques i canviants fan que el dinamisme de l’associació sigui molt ràpid i difícil d’establir; a això es pot afegir la capacitat de regeneració que presenten els baladres.
No és rar que per influència antròpica sigui desplaçada, al manco parcialment, per poblacions d’Arundo donax.