Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

8310 Coves no explotades pel turisme

Codi CORINE Biotopes
65 – Caves
Codi EUNIS
H1 – Terrestrial underground caves, cave systems, passages and waterbodies.

Regions biogeogràfiques de aparició
Mediterrània, Continental, Alpina.

Descripció

Coves no obertes al públic, incloent llacunes i fontetes subterrànies del seu interior. En ellas hi viuen organismes amb un elevat grau d’especialització o endemicitat, però a més es tractaen moltes ocasions d’hàbitats importants per a la conservació d’espècies de l’Anex II de la Directiva Hàbitats (amfibis, rates pinyades, etc.).
Els vegetals fotosintètics es troben tan sols a les boques de les coves i estan representat per unes poques espècies vasculars (sovint de comunitats de l’Adiantetea capilli-veneris, briòfits, algues i cianòfits.

Condicionaments ecològics

A les coves es creen unes condicions microclimàtiques i de luminositat limitada que determinen l’existència d’ambients molt diversos.

Espècies representatives

Entre les plantes destaquen les criptògames, sobre tot heteròtrofes, mentre que a la fauna abunden els especialistes i endemismes, sovint molt locals degut a la fragmentació de l’hàbitat Ia impossibilitat de contactes, inclús entre coves properes.
A l’entrada de les coves s’hi poden trobar unes poques espècies de falgueres esciàfiles, com són Asplenium trichomanes, Phyllitis sagittata, P. scolopendrium.
Entre la catifa de briòfits de la boca hi han espècies dels gèneres Plagiochila, Thamnium, Anomodon, Bartramia stricta, Pterogonium gracile, Reboulia hemispherica, Targionia hypophylla, Tortella tortuosa, Encalypta streptocarpa.
Una pàtina d’algues es pot desenvolupar fins a una reducció de la luminositat 1/2000.
Aquesta està constiuida principalmente per cianòfits (algues blaves), sovint del gèneres Aphanocapsa, Chrococcus, Gleocapsa, Oscillatoria, Scytonema, i d’algues verdes, de gèneres com Chlorella, Hormidium o Pleurococcus.

Tipus reconeguts

Coves no explotades pel turisme

Referències sintaxonòmiques

La vegetació brio-pteridofítica present a l’entrada de les coves s’ha referit a varies associacions. A Mallorca hi han comunitats properes al Thamnobryo alopecuri-Phyllitidetum scolopendrii Brullo, Privitera & Puglisi 1992 (Adiantion capilli-veneris Br.-Bl. ex Horvatic 1934) de Sicilia.

Dinàmica i contactes

En absència de perturbacions ambientals, naturali (com són variacions del règim hídric), o antròpiques, l’hàbitat ès temporalment estable i es caracteritza per una notable constància dels factors ecològics al llarg del temps. Això representa un ambient de refugi per una fauna cavernícola, sovint estenoicament endèmica, de notable interés biogeogràfic.

Distribució

Totes les illes grans

Nota

Aquest hàbitat assumeix notable importància sobretot per la conservació de fauna cavernícola caracteritzada per animals molt especialitzats i sovint microendèmics. Es tracta d’una fauna contituida sobratot per invertebrats exclusius de les coves i dels sistemes hídrics soterranis com coleòpters, crustacis i moluscs aquàtics. També, les coves constitueixen llocs de refugi durant els periodes o hores desfavorables per a diversos vertebrats de l’entorn.

Per fer una aproximació concreta cal és aconsellable la consulta de cadastres espeleològics i cadastres nacionals de coves.