8220 Pendents rocallosos silícis amb vegetació casmofítica
En general, la presència de roques silicatades riques en bases, juntament amb la manca de sòl I l’arides que se’n deriva, són els principals factors abiòtics que determinen l’existència d’aquest tipus de vegetació.
Espècies representatives: Anogramma leptophylla, Selaginella denticulata, Asplenium balearicum, Cosentinia vellea, Cheilanthes xx., hepàtiques, particularment dels gèneres Targionia i Riccia.
Comunitats que és poden reconèixer:
Selaginello denticulatae-Anogrammetum leptophyllae
Comunitat amb Asplenium balearicum
Comunitat de Cosentinia i hepàtiques
Si es segueixen criteris estrictes aquest hàbitat només es podria trobar a determinades zones de Menorca septemtrional. Tot i això, com s’ha fet en altres territoris, es poden incloure els espais que es caracteritzen per presentar subtrats (sòls argilosos) sense carbonats, i en especial si permeten els desenvolupament de comunitats vegetals (de caràter neutròfil o lleugerament basòfils) similars a les considerades com a característiques (com és el cas, pe., de les del Selaginello denticulatae-Anogrammetum leptophyllae que es desenvolupen sobre sols argilosos decarbonatats o sense carbonats actius).
8220-1 Selaginello denticulatae-Anogrammetum leptophyllae
Gespa efímera (desapareix a les èpoques seques de l’any) que sovint es desenvolupa sobre escletxes o talusos terrosos a l’ombra de roques o arbusts, caracteritzada per la dominància de Selaginella denticulata i briòfits (molses).
Condicionants ecològics: Indrets terrosos ombrívols, amb substrats descarbonatatd en superficialment com silicatats. Zones termomediterrànias de subhumides a seques. Als territoris més secs (costaners) a àrees amb influència de boires o rosades.
Distribució: Totes les illes.
Estat de conservació i tendències evolutives observades : Vegetació efímera permanent, amb probable caràcter relíctic, que té el seu òptim a zones plujosas mediterrànies. Els incendis, les construccions costaneres i l’ampliació de camins i carreteres l’afecten seriosament.
Funcions ambientals: La espècie directriu és l’única d’aquest grupo de Pteridòits de les Balears, fet que determina el seu valor botànic.
Distribució.
MA, Me, PI. No és rara entre 300 i 800 m d’altitud, encara que també sovinteja, al llocs amb sòl argilosos vermells de les zones inferiors, a estacions humides a l’hivern on hi han rosades repetides (p.e. contrades marítimes de la Marina de Llucmajor).
Indicadors de l’estat de conservació: La proximitat a zones antropitzades sembla ser un caràcter de risc. Les representacions de llocs més naturals solen presentar una vitalitat major de l’espècie de més caràcter. L’estat vital I la cobertura de les poblacions d’aquesta espècie (Selaginella denticulata) pot ser el millor referent per establir l’estat de conservació.
Comunitat de Cosentinia i hepàtiques
Escletxes amples, terroses, amb sols argilosos sense carbonats o descarbonatats. Generalment en zones ombrívoles, sia per la orientació de les roques o per la profunditat de les escletxes.
Se presenta en territoris termomediterrànis semiàrids o secs.
Distribució: SW de Mallorca, Eivissa Molt local.
220-2 Com. amb Asplenium balearicum
Roques silicies o sense carbonats (escletxes i relleixos) de penyals costaners de zones amb bioclima thermo-Mediterràni. Estan cobertes principalment per comunitats de les alliances Polypodion cambrici, i Selaginello denticulatae-Anogrammion leptophyllae, sovint amb una notable presència de falgueres, algunes molt singulars, com Asplenium balearicum.
Distribució: Menorca. Localitzada.
