Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

8210 Pendents rocallosos calcícoles amb vegetació casmofítica (=Cingles, costers i penyals calcaris amb vegetació casmofítica)

Calcareous rocky slopes with chasmophytic vegetation

Codi CORINE Biotopes
62.1 – Vegetated calcareous inland cliffs
Codi EUNIS
H3.2 – Roques bàsiques i ultra-bàsiques

Regions biogeogràfiques de presència
Continental, Alpina i Mediterrània

Descripció general de l’hàbitat

Vegetació de fissures de roques de penyals calcàris que pertanyen essencialment a l’ordre Asplenietalia glandulosi.

Diagnosis de l’hàbitat

Comunitats casmofítiques de roques carbonatades, del nivell de la mar fins a les zones cacuminals de les montanyes.

Combinació fisionòmica de referència

Asplenium petrarchae, Asplenium trichomanes ssp. Cheilanthes acrostica, Saxifraga cossoniana, Asperula paui, Micromeria filiformis, Silene mollissima, Silene hifacensis, Globularia cambessedesii, Dianthus rupicola ssp. bocchoriana, Cymbalaria aequitriloba, Phagnalon rupestre, Pimpinella tragium, Sesleria imsularis, Teucrium flavum ssp. flavum, Galium friedrichi, Galium crespianum, Anthyllis vulneraria ssp. balearica, Scabiosa cretica,Brassica , Carex rorulenta, Cystopteris fragilis, Dryopteris balearica, Asplenium ceterach, Asplenium ruta-muraria, Asplenium trichomanes, Bupleurum barceloi, Erinus alpinus, Crepis triasii, Chiliadenus saxatilis.

Sintaxonomía

L’hàbitat inclou comunitats de les classes Asplenietea trichomanis (Br.-Bl. in Meier et Br-Bl. 1934) Oberd. 1977 i Anomodonto-Polypodietea cambrici Riv.-Mart. 1975. (Arenarion balearici)

Asplenietea trichomanis

Asplenietalia glandulosi

Brassico balearicae-Helichrysion rupestris
Saturejo filiformis-Asplenietum petrarchae (MA, PI)
Hippocrepidetum balearici (MA, ME)
Potentillo-Pimpinelletum balearicae (MA)
Scabioso creticae-Asperuletum paui (PI)
Thymo ebusitani-Hippocrepidetum grosii (PI)

Adiantetea capilli-veneris

Eucladio-Adiantetum capilli-veneris
Trachelio coerulei-Adiantetum capilli-veneris

Anomodonto-Polypodietea

Anomodonto-Polypodietalia O. Bolòs et Vives in O. Bolos 1957

Polypodion serrati

Polypodietum serrati (MA, ME, PI)
Com. de Saxifraga cossoniana (PI)

Arenarion balearici

Bellio bellidioidis-Crocetum cambessedesii (ME)
Micromerio filiformis-Allietum antonii-bolosii (CA)
Sibthorpio africanae-Arenarietum balearicae (MA, ME, PI)
Solenopsio balearicae-Naufragetum balearica (MA)

Asplenion marini

Com Asplenium marinum-Crithmum maritimum (MA, ME)

Dinàmica i contactes

Les comunitats casmofíques, com a formes azonals, tenen caràcter primocolonitzador, però gaudeixen d’una molt baixa probabilitat evolutiva. De vegades, amb finalitats operatives d’inventari cartogràfic, es junten a l’interior de àrees boscoses o arbustives amb les quals estan en contacte. També entren en contacte amb la vegetació dels derrubis pedregosos de l’hàbitat 8130 “Desprendimientos mediterráneos occidentales y termófilos”, així com amb les del 6110* “Formacions herboses rupicoles calcicoles de l’Alysso-Sedion albi”.

Espècies al·lòctones

Aeonium arboreum, Opuntia ficus-indica.

Distribució de l’hàbitat

Totes les illes

8210-1 Vegetació casmofítica (Brassico balearicae-Helichrysion rupestris)

Descripció general

Vegetació de fissures, o casmofítica, que permeten l’establiment de plantes que desenvolupen les arrels en profunditat per l’interior de les escletxes de la roca.
Les Balears compten amb una àmplia representació de penyals calcaris. Això permet un abundant desenvolupament d’una singular vegetació casmofítica, rica en espècies endèmiques i relictes d’una vegetació que té el seu origen al Terciari i, sobre tot, al més proper Holocè.
Dominen els arbusts de mida petita (camèfi ts i nanofaneròfits) amb abundant i intensa floració (generalment formen d’inflorescències), amb flors de colors vistós.

Espècies

Asperula paui, Asplenium trichomanes, Brassica balearica, Bupleurum barceloi, Cephalaria squamiflora subsp. balearica, Cephalaria XXXX, Chaenorhinum crassifolium subsp. xxxx, Cheirolophus intybaceus, Chiliadenus saxatilis, Crepis triasii, Dianthus rupicola subsp. bocchoriana, Erinus alpinus, Galium crespianum, G. friderichii, Globularia cambessedesii, Helichrysum ambiguum, Hippocrepis balearica, Pimpinella tragium, Potentilla caulescens, Satureja filiformis, Scabiosa cretica, Sedum dasyphyllum subsp glanduliferum, Sesleria insularis, Silene hifacensis, Silene mollissima, Teucrium cossonii, Teucrium flavum, Thymus richardii, Viola jaubertiana.

Interés biogeogràfic

Percentatge d’endemicitat. Notable caràcter relicte

8210-2 Vegetació comofítica (Arenarion balearici)

Descripció general

Vegetació comofítica que tapisa substrats més o manco prims (litosòls) de llocs ombrívols.
Aqueixos substrats es formen als replans de penyals, murs i talusos rocosos i constitueixen un hàbitat que presenta dificultats importants per a ser colonitzat per plantes amb llavors, perquè la disponibilitat de substrat és molt limitada. Sovint són rics en nutrients, en bases i, no rarament, pobres en calcari. A la vegetació hi predominen les herbes petites, delicades, sovint riçomatoses, prostrades i/o reptants.

Espècies

Allium antonii-bolosii, Apium bermejoi, Arenaria balearica, Bellium bellidioides, Brimeura duvigneaudii, Calamintha rouyana, Carex rorulenta, Crocus cambessedesii, Erodium reichardii, Naufraga balearica, Ranunculus weylerii, Satureja filiformis, Sibthorpia balearica, Soleirolia soleirolii, Solenopsis balearica

Interés biogeogràfic

Percentatge d’endemicitat (que arriba al 40%). Notable caràcter relicte