Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

6110* Pastures calcàries carstiques o basòfiles de l’Alysso-Sedion albi.

Codi CORINE Biotopes
34.11 Middle European rock debris swards
Codi EUNIS
E1.1 Vegetació primocolonitzadora de terrenys arenosos o argilosos, pedregosos o rocosos, molt exposats.

Descripció general de l’hàbitat
Open xerothermophile pioneer communities on superficial calcareous or base-rich soils (basic volcanic substrates), dominated by annuals and succulents of the Alysso alyssoidis-Sedion albi Oberdorfer & Müller in Müller 61. Similar communities may develop on artificial substrates; these should not be taken into account.

Descripció

Associacions primocolonitzadores obertes i xero-termòfiles, pròpies de replans calcàris o murs, que estan dominades per Crassulàcies del gènere Sedum (Sedum sediforme ssp. sediforme, Sedum album ssp . micranthum), perennes o anuals.
Aquest herbassars solen presentar tonalitats rojenques part de l’any (expressió de sequera, fruit del seu particular metabolisme). A principis d’estiu resalten per la destacada floració de les espècies directriues, sia groga o groguenca de les de Sedum sediforme, o les blanca pura de Sedum album. Si l’estiu és llarg i sec, les fulles de les espècies dominants es colapsen per l’esgotament de les reserves d’aigua, pel que perden una part notable de la seva massa tròfica. Malgrat això les primeres pluges de final d’estiu-primavera d’hivern basten per que les que romanen recuperin la seva turgència.

Espècies diagnòstiques

Sedum album, S. sediforme, Saxifraga tridactylites, Hornungia petraea, Cerastium pumilum, C. semidecandrum, C. brachypetalum, Erophila verna agg., Minuartia hybrida, Thlaspi perfoliatum, Trifolium scabrum, Desmazeria rigida, i molses/liquens com Tortella pallida o Fulgensia fulgens.

Associacions reconegudes

511021 Sedetum micrantho-sediformis * O. Bolòs & R. Masalles in O. Bolòs 1981

Condicionaments ecològics: Territoris termo i mesomediterrànis, sota diversos ombroclimes. Els factors abiòtics més condicionants són la manca de substrat i, com a consequència, la manca de materia orgànica i la variabilitat i falta d’humitat.
S’instal·la a zones rocoses carbonatades (calisses i dolomíes), ocupant replans als que s’acumulen alguns centímetres (de vegades milímetres) de terra. Las espècies directrius es desenvolupen directament sobre el terra i no solen introduir les arrels dins de les escletxes de la roca, de forma que són fácilmente separables del substrat modo que es possible “despegar” las plantas del sustrato con mucha facilidad (comòfits).

Variabilitat: A les zones més seques predominen Sedum sediforme subsp . sediforme, S. album (Pitiuses) i, fins i tot, Saxifraga tridactylites. En fissures amples i terrosas de rocas s’observen poblacions de Sedum dasyphyllum subsp . glanduliferum que podrien considerarse dins d’aquest tipus de vegetació encara que per la seva ubicació ecológica se consideren dins de les variants comofítiques de l’hàbitat 8210 “Pendents rocoses calcícoles amb vegetació casmofítica”.
Damunt de parets de pedra seca, especialment les que es culminen amb una llosa o pedra plana, esdevé un hàbitat molt comú de carácter antrópico. Les formes més típiques d’aquesta variante solen tenia a Sedum sedifome com a espècie dominant. A les variants més ruderals és comuna la presència d’espècies de Parietarietalia judaicae, com Theligonum cynocrambe.

Distribució: Extesa por totes les illes, especialment les meridionals, des de el nivell de la mar fins aprop dels 700 m de altitud.

Estat de conservació i tendècies evolutives: És una vegetació permanent de zones rocoses. Per la seva forma de desenvolupament, forma taques discontinues en replans terrosos, especialment a paviments rocosos, que es es veuen molt afectats pel calcigament, que facilita el trencament i el desarrelament de les plantes.

Funcions ambientals: Les fulles i tiges suculentes de qualque espècie s’ha utilitzat en medicina popular; des d’un punt de vista didàctic les plantes, en particular les del gènere Sedum, tenen interés educatiu, por combinarse en elles diversos tipus d’adaptacions a l’aridesa (suculencia, metabolismo CAM i fins i tot C4, capacitat per viure en concions extremes, etc.). Sedum sediforme s’ha utilitzat en jardinería (rocalles). De Sedum album subsp. micranthum s’han usat les fulles picades en un morter per curar ferides; Sedum sediforme ha sigut més utilitzada ja que es considera que té diverses virtuts medicinals: antidiarreica, cicatritzant de ferides, antihemorroidals, etc.

Indicadors de l’estat de conservació: La mida de les taques i el percentatge de cobertura de les espècies, sempre que es consideri la peculiaritat de seu òptim ecològico, així com l’estat de vitalitat dels individuu més característics com Sedum sediforme subsp. sediforme y Sedum album subsp. micranthum, es consideren els millors indicadors de l’estat de conservació. Ocasionalment, la presència de crasses invasores (pe. Kalanchoe) constitueix un clar indicadors d’una mala conservació.