Codi CORINE Biotopes
34.11 Middle European rock debris swards
Codi EUNIS
E1.1 Vegetació primocolonitzadora de terrenys arenosos o argilosos, pedregosos o rocosos, molt exposats.

Descripció general de l’hàbitat
Open xerothermophile pioneer communities on superficial calcareous or base-rich soils (basic volcanic substrates), dominated by annuals and succulents of the Alysso alyssoidis-Sedion albi Oberdorfer & Müller in Müller 61. Similar communities may develop on artificial substrates; these should not be taken into account.

Descripció

Associacions primocolonitzadores obertes i xero-termòfiles, pròpies de replans calcàris o murs, que estan dominades per Crassulàcies del gènere Sedum (Sedum sediforme ssp. sediforme, Sedum album ssp . micranthum), perennes o anuals.
Aquest herbassars solen presentar tonalitats rojenques part de l’any (expressió de sequera, fruit del seu particular metabolisme). A principis d’estiu resalten per la destacada floració de les espècies directriues, sia groga o groguenca de les de Sedum sediforme, o les blanca pura de Sedum album. Si l’estiu és llarg i sec, les fulles de les espècies dominants es colapsen per l’esgotament de les reserves d’aigua, pel que perden una part notable de la seva massa tròfica. Malgrat això les primeres pluges de final d’estiu-primavera d’hivern basten per que les que romanen recuperin la seva turgència.

Espècies diagnòstiques

Sedum album, S. sediforme, Saxifraga tridactylites, Hornungia petraea, Cerastium pumilum, C. semidecandrum, C. brachypetalum, Erophila verna agg., Minuartia hybrida, Thlaspi perfoliatum, Trifolium scabrum, Desmazeria rigida, i molses/liquens com Tortella pallida o Fulgensia fulgens.

Associacions reconegudes

511021 Sedetum micrantho-sediformis * O. Bolòs & R. Masalles in O. Bolòs 1981

Condicionaments ecològics: Territoris termo i mesomediterrànis, sota diversos ombroclimes. Els factors abiòtics més condicionants són la manca de substrat i, com a consequència, la manca de materia orgànica i la variabilitat i falta d’humitat.
S’instal·la a zones rocoses carbonatades (calisses i dolomíes), ocupant replans als que s’acumulen alguns centímetres (de vegades milímetres) de terra. Las espècies directrius es desenvolupen directament sobre el terra i no solen introduir les arrels dins de les escletxes de la roca, de forma que són fácilmente separables del substrat modo que es possible “despegar” las plantas del sustrato con mucha facilidad (comòfits).

Variabilitat: A les zones més seques predominen Sedum sediforme subsp . sediforme, S. album (Pitiuses) i, fins i tot, Saxifraga tridactylites. En fissures amples i terrosas de rocas s’observen poblacions de Sedum dasyphyllum subsp . glanduliferum que podrien considerarse dins d’aquest tipus de vegetació encara que per la seva ubicació ecológica se consideren dins de les variants comofítiques de l’hàbitat 8210 “Pendents rocoses calcícoles amb vegetació casmofítica”.
Damunt de parets de pedra seca, especialment les que es culminen amb una llosa o pedra plana, esdevé un hàbitat molt comú de carácter antrópico. Les formes més típiques d’aquesta variante solen tenia a Sedum sedifome com a espècie dominant. A les variants més ruderals és comuna la presència d’espècies de Parietarietalia judaicae, com Theligonum cynocrambe.

Distribució: Extesa por totes les illes, especialment les meridionals, des de el nivell de la mar fins aprop dels 700 m de altitud.

Estat de conservació i tendècies evolutives: És una vegetació permanent de zones rocoses. Per la seva forma de desenvolupament, forma taques discontinues en replans terrosos, especialment a paviments rocosos, que es es veuen molt afectats pel calcigament, que facilita el trencament i el desarrelament de les plantes.

Funcions ambientals: Les fulles i tiges suculentes de qualque espècie s’ha utilitzat en medicina popular; des d’un punt de vista didàctic les plantes, en particular les del gènere Sedum, tenen interés educatiu, por combinarse en elles diversos tipus d’adaptacions a l’aridesa (suculencia, metabolismo CAM i fins i tot C4, capacitat per viure en concions extremes, etc.). Sedum sediforme s’ha utilitzat en jardinería (rocalles). De Sedum album subsp. micranthum s’han usat les fulles picades en un morter per curar ferides; Sedum sediforme ha sigut més utilitzada ja que es considera que té diverses virtuts medicinals: antidiarreica, cicatritzant de ferides, antihemorroidals, etc.

Indicadors de l’estat de conservació: La mida de les taques i el percentatge de cobertura de les espècies, sempre que es consideri la peculiaritat de seu òptim ecològico, així com l’estat de vitalitat dels individuu més característics com Sedum sediforme subsp. sediforme y Sedum album subsp. micranthum, es consideren els millors indicadors de l’estat de conservació. Ocasionalment, la presència de crasses invasores (pe. Kalanchoe) constitueix un clar indicadors d’una mala conservació.