Mediterranean tall humid herb grasslands of the Molinio-Holoschoenion

Codi CORINE Biotopes
37.4 (Mediterranean tall humid grasslands)
Codi EUNIS
E3.1 (Prats higrofils mediterranis)

Descripció general de l’hàbitat
Mediterranean humid grasslands of tall grasses and rushes, widespread in the entire Mediterranean basin, extending along the coasts of the Black Sea, in particular in dunal systems.

Diagnòsi de l’hàbitat

Prats i jonqueres vivaces mediterrànies i altres formacions herbàcies higròfiles, altes, del Molinion-Holoschoenion. Creixen sobre sòls fondos, fèrtils, humits (que de vegades es poden embassar), situades principalment prop de la costa (terrenys arenosos o argilosos de sistemes de dunes-salobrars), però de vegades també és present a zones humides de l’interior ja que tenen capacitat per tolerar fases temporals de l’aridesa.

Condicionaments ecològics

Presència d’humitat edàfica, sovint acompanyada de maneig humà mitjançant regates o pasturatge. Aquest segon fet pot provocar una substitució gradual de les jonqueres per prats, més fàcilment aprofitables pel bestiar.

Espècies representatives

Achillea ageratum, Agrostis stolonifera, Blackstonia perfoliata, Carex distans, Cyperus longus, Dorycnium rectum, Epilobium hirsutum, Epilobium parviflorum, Euphorbia pubescens, Geranium dissectum, Hypericum hircinum subsp. cambessedesii, Hypericum tomentosum, Inula viscosa, Juncus acutus, Juncus maritimus, Linum bienne, Mentha suaveolens, Oenanthe lachenalii, Phalaris aquatica, Ranunculus bulbosus subsp. aleae, Ranunculus macrophyllus, Scirpus holoschoenus (=Scirpoides holoschoenus), Schoenus nigricans, Sonchus maritimus, Scrophularia auriculata.

Associacions reconegudes

L’hàbitat es refereix a l’aliança Molinio-Holoschoenion vulgaris Br.-Bl. ex Tchou 1948 de l’ordre Holoschoenetalia vulgaris Br.-Bl. ex Tchou 1948 de la classe Molinio- Arrhenatheretea Tx. 1937.
Holoschoenetalia vulgaris Br.-Bl. ex Tchou 1948

Molinio-Holoschoenion vulgaris Br.-Bl. ex Tchou 1948

Geranio dissecti-Ranunculetum macrophylli O. Bolòs & Molinier 1958
Hypericetum cambessedesii O. Bolòs & Molinier 1958
Inulo viscosae-Schoenetum nigricantis Br.-Bl. 1924
Agrostio stoloniferae-Achilleetum agerati Braun-Blanquet in Braun-Blanquet, Roussine & Nègre 1952
Oenantho-Eleocharidetum palustris O. Bolòs & Molinier et P. Montserrat 1970

Dinàmica i contactes

Els contactes catenal són diversos i es poden considerar, entre d’altres, varis aspectes de la vegetació helofítica, de canyet i de jonqueres de llocs salabrosos (hàbitats halòfils del 1410 “Pastures salines mediterrànies (Juncetalia maritimi).” A les zones humides de reraduna la cadena de contacte pot ser amb les comunitats del Plantaginion crassifoliae (Juncetalia maritimae).

Nota

Confusió: l’hàbitat s’ha confós amb el 2190 “depressions humides interdunar”, que ,en sentit estricte, només es troba en els sistemes de dunes de l’Atlàntic i, per tant no estaria present a les Balears. Tot i això, repetidament, s’han considerat les formes dunars del Molinio- Holoschoenion vulgaris com a 2190*.

6420-1 Inulo viscosae-Schoenetum nigricantis

Estructura i espècies representatives:

Prat de joncs dens dominat principalment per Schoenus nigricans. Aquesta és una ciperàcia té unes característiques inflorescències negres. A més forma motes denses, grans que amb el pas del temps s’eleven sobre sí mateixes i creen turonets envoltats d’una xarxa de petits canals, a través dels ques discorre l’aigua. Al costat d’Schoenus nigricans si presenten joncs (Juncus spp.) i algunes altres espècies higròfiles, destacant per la seva abundància la olivarda (Dittricia viscosa) i fins i tot Equisetum ramosissimum.

Variabilidad: A les representacions dels talussos maritims amb sòls afectados per aigües carbonatadas s’observa una certa diferenciació amb les manifestaciones de la comunidad de zones humidas, ja que abunda Dittrichia viscosa y altres plantes.

Condicionaments ecològics: Àrees termomediterrànies i mesomediterrànies amb aigües molt carrgades de bicarbonat de calci, que precipita per efecte de la respiració radical de les plantes de la comunitat, originant dipòsits que en alguns casos poden arribar a formar tufs calissos. Es troba als marges o dins de surgèncias i sumoracions d’aigues carbonatades.

Distribució:

Mallorca, Menorca??
Generalment, és una associació disseminada que sovint es presenta a llocs on apareixen surgències i cursos d’aigua carregats de calci.

Estat de conservació i tendències evolutives:

Vegetació lligada a les condicions físiques i ecològiques del medi, per la qual cosa en certa mesura funciona com permanent.
Quan el desenvolupament de la pròpia comunitat fa disminuir la humitat en els horitzons superiors, la jonquera evoluciona cap a pastures mesofítiques de Brachypodium phoenicoides.

6420-2 Geranio dissecti-Ranunculetum macrophylli

Estructura i espècies representatives:

Herbassar en la qual dominen els hemicriptòfits molt foliosos, de fulla laminar, com Ranunculus macrophyllus i Geranium dissectum, a les que acompanyen un variat conjunt d’espècies herbàcies com Mentha suaveolens, Linum usitatissimum, Bonjeania recta, Scirpus holoschoenus, Phalaris aquatica, Poa trivialis, etc.

Distribució:

Encara que es troba distribuïda per tota l’illa, és més comú en territoris del pis mesomediterrani amb ombroclima subhumit o humit

6420-3 Hypericetum cambessedesii

Estructura:

Comunitat nanofanerofíca dominada, i principalment singularitzada, per la tresflorina mallorquina (Hypericum cambessedesii) , al que s’adjunten unes poques espècies del Molinio-Holoschenion. Prospera als llits i vores pedregoses de rierols i torrents, així com a zones molt humides properes a brolladors.

Espècies comunes:

Hypericum hircinum subsp. cambessedesii, Scirpus holoschoenus, Agrostis stolonifera, Potentilla reptans

Distribució:

Mallorca (serra de Tramuntana)

6420-4 Agrostio stoloniferae-Achilleetum agerati

Estructura:

És una comunitat de la mediterrania septentrional que arriba a Mallorca de forma fragmentària. Dominen en ella les espècies herbàcies, sovint cespitoses.

Condicionaments ecològics:

Es desenvolupa en depressions sobre sòls margosos-argilosos, carbonatats, mal airejats que per la seva escassa permeabilitat poden inundar-se temporalment, i fins i tot deixar fluir superficialment una mica d’aigua (en particular després dels períodes plujosos de la tardor), però només romanen prou humits durant uns pocs mesos.

Espècies representatives:

Achillea ageratum, Blackstonia perfoliata, Hypericum tomentosum, Mentha pulegium, Polygonum romanum subsp. balearicum, Potentilla reptans, Pulicaria dysenterica, Prunella vulgaris.

Distribució:

Es distribueix principalment a la Serra de Tramuntana, en zones dels pisos mesomediterrani i termomediterrani amb ombroclima subhumit-humit. També es troba als voltans de torrent i
rierols del pla de Mallorca amb sòls margosos, blanquinoso-grisencs del Burdigalià. És, amb tot, una comunitat molt rara i localitzada que està en perill de desaparició.