Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

3150 Llacs eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat correspon a llacunes, estanys eutròfics (de vegades només mesotròfics), canals i síquies colonitzades per macròfits arrelats i no arrelats eventualment associat a llentilles d’aigua o de grans macròfits flotants.
La vegetació s’instal·la surant sobre la superfície de l’aigua (pleustòfits) o arrelada al substrat, bé desenvolupant la seva biomassa en capes interiors d’aigua més o menys profundes, ben emergint les fulles i òrgans reproductors a la superfície de l’aigua, o situacions intermèdies.
Generalment es desenvolupa en aigües estancades o de corrent moderat, poc salines o amb nivells de salinitat baixos, podent suportar nivells de contaminació (eutròfia) elevats. El caràcter « d’eutròfia» correspon a contexts geològic i geomorfològics al·luvials o a substrats margosos, argilosos, calcaris. El caràcter eutròfic natural fa referència a un funcionament «natural», per això els medis d’origen antròpic s’han de considerar inclosos dins d’aquest hàbitat.
Els factors abiòtics que més influeixen en el desenvolupament i distribució d’aquestes comunitats són la profunditat i terbolesa de les aigües, la presència d’ions, velocitat de flux, estacionalitat, etc., Actualment les condicions òptimes sembla que es presenten només en alguns canals i estanys.
Distribució

Classificació fitosociològica i variabilitat

+ Vegetació aquàtica arrelada dominada per fanerògames:

Potametea Klika in Klika & Novák 1941

– Herbassars de caràcter vivaç d’aigües dolces:

Potametalia Koch 1926

= Vegetació d’aigües lentes o estacades de mesotròfiques a eutròfiques:

Potamion (Koch 1926) Libbert 1931

Associacions:
Potamo pectinati-Myriophylletum spicati Rivas-Goday 1964
Potametum denso-nodosi O. Bolòs 1957
Potametum lucentis Hueck 1931
Myriophyllo verticillati-Potametum pectinati Costa, Boira, Peris & Stübing 1986
Zannichellio palustris-Potametum colorati O. Bolòs & Molinier in O. Bolòs 1996
Ranunculion aquatilis Passarge 1964 [=Callitricho-BatrachionDen Hartog & Segal 1964)]
Callitricho-Ranunculetum aquatilis O. Bolòs, R. Molinier et P. Montserrat 1970
Ranunculetum baudotii Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952
Zannichellion pedicellatae Schaminée, Lanjouw & Schipper 1990 em. Pott 1992
Najadetum marinae Fukarek 1961
Zannichellietum pedicellatae Nordhagen 1954

+ Vegetació aqüàtica no arrelada dominada per fanerògames:

Classe: LemneteaTüxen ex O. Bolòs & Masclans 1955

Ordre :Lemnetalia minoris Tüxen ex O. Bolòs & Masclans 1955

– Comunitats d’aigües d’eutròfiques a hipertròfiques; dominància de Lemna que suren a la superfície:

Aliança:Lemnion minoris Tüxen ex O. Bolòs & Masclans 1955

Associations:
Lemnetum gibbae Miyawaki & J. Tüxen 1960
Lemnetum minoris Oberdorfer ex Müller & Görs 1960

– Comunitats d’aigües d’oligo-mesotròfiques a mesoeutròfiques, de vegades dominades per ricciàcies; dominància de petits hidròfits flotants sota la surperficie de l’aigua:

Aliança:Lemnion trisulcae Den Hartog & Segal ex Tüxen & Schwabe in Tüxen 1974

Associacions :
Ricciocarpetum natantis Segal 1963 em. Tüxen 1974

– Comunitats d’aigües de mesotròfiques a eutròfiques, dominades pels macropleustòfits :

Aliança: Ceratophyllion demersi

= flotant sota l’aigua:

Associacions :
Ceratophylletum demersi
Potamo-Ceratophylletum submersi Pop 1962 (=Ceratophylletum submersi Den Hartog & Segal ex Redeker 1969)

– Comunitats epifítiques d’algues filamentoses:

Comunitats:

comunitats d’Enteromorpha intestinalis
comunitats de Cladophora glomerata

L’hàbitat es presenta en quatres formes principals:

1- Masses d’aigua eutròfica amb vegetació arrelada amb o sense fulles flotants
2- Masses d’aigua eutròfica amb dominància de macròfits lliures submergits
3- Masses d’aigua eutròfica amb dominància de macròfits lliures flotants a la superfície
4- Canals, síquies i basses eutròfiques dels aiguamolls naturals

Espècies diagnòstiques

Potamion:Potamogeton coloratus, P. crispus, P. densus, P. nodosus, P. lucens, P. pusillus, P. pectinatus, Lemna gibba, Myriophyllum spicatum.
Ranunculion aquatilis: Ranunculus aquatilis, Ranunculus baudotii, Ranunculus trichophyllus, Callitriche spp., Lemna minor,
Zannichellion pedicellatae: Zannichellia pedicellata, Najas marina,Zannichellia palustris
Ceratophyllion demersi: Ceratophyllum submersum, Lemna gibba, Lemna minor, Myriophyllum spicatum, Potamogeton pectinatus
Lemnion minoris: Lemna gibba, Lemna minor.

Estat i recomenacions a la gestió

Actualment la disponibilitat d’aigües lliures és molt limitada, i especialment les dolces i embassades. En aquestes circumstàncies totes les comunitats existents tenen caràcter fragmentari i molt irregular. De fet, pràcticament, només a indrets protegits (albuferes) hi han mostres significatives, en particular de les gaudeixen de caràcter més eutròfic-halòfils. Aquest és el cas de les comunitats riques en Potamogeton pectinatus.
Per altra banda cal considerar que les comunitats d’aquest grup que es desenvolupen a basses estacionals s’inclouen dins de l’hàbitat 3170.
Les comunitats més halòfiles estan relacionades amb altres associacions dominades per Ruppia, per les quals poden ser substituïdes en augmentar la salinitat. Quan l’eutrofització supera certs nivells, formacions denses d’algues, especialment Cladophora glomerata, poden desplaçar completament aquestes comunitats.