Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

3140 Aigües oligomesotròfiques calcàries amb vegetació bentònica

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat engloba totes les comunitats d’aigües dolces dels voltants o de les parts fondes de les llacunes, estanys, safareigs, basses on les caràcies constitueixen l’única vegetació (estat pur) o una part importants de formes mixtes amb fanerògames.
Les caràcies són espècies pioneres, vernals o estivals, qui són més o manco facilment eliminades pels macròfits aquàtics. Les poblacions de carofícies poden ser monospecífiques o compostes per espècies que pertanyen a un o diversos gèneres: Chara, Lamprothamnion, etc,. Les poblacions pioneres poden aparèixer a les aigües mesotròfiques poc fondes i mantenir-se durant alguns anys. Més rarament les carofícies persisteixen com a companyes dins d’associacions més diverses de les vores de llacunes on generalment constitueixen formes relictes d’una vegetació inicial exclusiva de carofícies.
Es troben a qualsevol nivell altitudinal, i són sempre molt dependents de factors físics i químics com profunditat, granulometria, lluminositat, trofía, fenòmens de pol·lució (la majoria de caràcies no poden suportar concentracions de fosfats superiors als 0,02 mg/l). Les variacions de pH relacionades amb la concentració de sals en solució poden determinar canvis considerables en els poblaments de carofícies. Les llacunes, basses o safareigs poden contenir aigües principalment riques en bases dissoltes (pH generalment de 6-7) o aigües blavoses o verdoses, pobres en nutrients i riques en bases (pH generalmente > de 7,5). Al fons d’ambdós tipus d’aigües quan no estan contaminades està cobert per una catifa algal de caròfits (particularment Chara spp.).

Classificació fitosociològica i variabilitat

Charetum vulgaris Corillion 1957
Charetum canescentis Corillion 1957
Lamprothamnetum papulosi Corillion 1957

Charetum vulgaris

Herbassars submergits de Chara vulgaris que presenten un color verd clar, que formen masses més o manco contínues en els fons de basses temporals ubicades al llits de torrents o sobre roques calcàries planes i un poc carstificades (pe. serra de Tramuntana de Mallorca).

Charetum canescentis

Estructura i espècies habituals: Herbassars submergits de Chara canescens, de color verd blanquinós que cobreix de forma més o manco contínua els fons de basses i llacunes. En períodes secs les plantes poden quedar parcialment descobertes, o inclús assecar-se totalment a l’estiu.

Espècies diagnòstiques

Chara canescens, Chara hispida, Chara vulgaris, Lamprothamnium papulosum, Tolypella glomerata, Tolypella hispanica.

Estat i recomenacions a la gestió

Es presenta formant taques aïllades. És una vegetació molt sensible a la contaminació, als canvis de profunditat de l’aigua (i sequera), inclús la dels camins de muntanya. Això fa que actualment el seu desenvolupament estigui molt afectat, en sentit negatiu i els abocaments i desviaments d’aigua l’afectin molt. Pot ser desplaçada fàcilment per comunitats de Potamogeton pectinatus o Ruppia.