Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

Aquesta unitat agrupa al conjunt d’hàbitats formats per vegetació perenne dels cordons dunars, sobre substrats arenosos, de granulometria diversa.
Vegetació herbàcia dominada per gramínies vivaces de mida mitjana, oberta, que només presenta un sol estrat, i amb un recobriment mai molt elevat.
Aquest hàbitat presenta inicialment un desenvolupament linear o en franja més o manco continua. Malgrat aquest fet, l’alteració antropozoògena de les dunes determina la seva fragmentació i el seu desenvolupament, sovint en forma de masses aïllades, en àrees més allunyades de la mar.
Aquest hàbitat es troba a estacions ubicades immediatament en contacte superior amb la vegetació anual primocolonitzadora de les acumulacions costaneres de matèria orgànica (UE: 1210), o a la platja sense vegetació.
Els substrats són arenosos, de granulometria fina o grossa, , sovint mesclats amb restes orgàniques o bocins de copinyes. Ocasionalment pot ser banyada per les ones en temps de tempesta.
La vegetació característica de l’hàbitat està adaptada i és afavorida per a l’ensorrament regular lligat a les aportacions eòliques d’arena
Les comunitats vegetals que caracteritzen aquest hàbitat són elements molt importants en la definició del paisatges dunars motiu que els proporciona un notable valor patrimonial.
Per altra banda, tenen una importància primordial en la fixació de l’arena de les dunes i per aquest motiu en la dinàmica de conservació i generació de les dunes.

Presència d’espècies protegides:

– plantes amb flors: Lliri blanc de marines (Pancratium maritimum).
– fongs:
– gasteropodes terrestres psammòfils estrictes : Cernuella explanata, Colchicella conoidea ;
– rèptils (Libre roig de la fauna amenaçada).
-Altres animals (escarabats…)

Classificació fitosociològica i variabilitat

= Vegetació pionera vivaç de les dunes arenoses movents
Classe :Ammophiletea

+ Vegetació de les avant-dunes i dunes movents i semi-fixades

Ordre : Ammophiletalia

= Vegetació vivaç de les dunes movents embrionàries

Aliança : Agropyro-Minuartion peploidis:

Associacions:
Cypero mucronati-Agropyretum juncei

Variabilitats biogeogràfiques i edàfiques:

– variabilitat lligada a les platges amb poc relleu o alterades, sobre arenes endurides i salades: comunitats amb gram de platja (Sporobolus pungens), Cypero mucronati- Agropyretum juncei subass. sporoboletosum.

Espècies diagnòstiques

Cyperus capitatus, Elymus farctus, Eryngium maritimum, Sporobolus pungens, Ammophila arenaria subsp. australis, Calystegia soldanella. Euphorbia paralias, Medicago marina. Pancratium maritimum, Polygonum maritimum.

Posssibles problemes d’interpretació

Als sectors degradats és possible la confusió amb la duna movent de borró, malgrat que la fisiognomia de conjunt és molt diferent.

Estat i recomenacions a la gestió

La seva gestió s’ha d’assentar, en la mesura possible, en la no-intervenció. Malgrat això, als sectors molt freqüentats pel turisme, concretament als voltants d’alguns balnearis, es poc fer una neteja manual de les restes més grosses. A més, s’han d’eliminar, limitar, conduir o desplaçar els vials que travessen indiscriminadament aquests hàbitats (p.e. pistes eqüestres, accessos a la mar…).Per altra banda, s’han vigilar les tasques de condicionament que tenen efectes sobre la dinàmica sedimentaria del litoral. La inestabilitat del substrat arenós, que generalment es remodela durant i desprès de les tempestes hivernals i per les aportacions d’arena i restes orgàniques, aquest hàbitat no presenta una dinàmica particular.
Als indrets amb aportacions eòliques regulars, la comunitat de gram de dunes pot evolucionar cap al borronar.
Des de una perspectiva general, el manteniment adequat de la vegetació és suficient per a la preservació d’aquest hàbitat.
S’ha de proscriure la neteja mecànica. Als sectors molt freqüentats pel turisme (p.e. voltants de balnearis) es poc fer una neteja manual de les restes més grosses. Les experiències en aquest sentit, realitzades a les Balears i a altres indrets de la Mediterrània, han demostrat la seva eficàcia a l’afavoriment de la reaparició de les dunes embrionàries a diversos sectors.

Amenaces potencials

•   Freqüentació que genera un calcigament o un excés de mobilitat de l’arena que són molt desfavorables al manteniment de l’hàbitat.
•   Gran vulnerabilitat en raó de l’artificialització i de la modificació de la dinàmica sedimentària del litoral.
•   Destrucció dels hàbitats dunars en el context de condicionaments turístics, portuaris, d’urbanització litoral…
•   Regressió intensa d’aquest hàbitat als llocs més freqüentats.

Formes de gestió que es recomanen

•   No intervenir. Als llocs més visitats, es precís organitzar la freqüència (defensa de zones sensibles i canalització dels vianants).
•   Fomentar experiments de seguiment de la dinàmica de regeneració dels indrets degradats.
•   Precisions sobre les relacions substrat, freqüentació i evolució de la vegetació.