Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

1310 Vegetació anual pionera amb Salicornia i altres espècies de zones fangoses o arenoses

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat agrupa el conjunt de tipus de vegetació anuals amb Salicòrnia de les basses salines.
Es troben distribuïdes pel conjunt de salobrars costaners.

•   Vores de llacunes i estanys salobres que poden esdevenir secs al manco a l’estiu; basses llargament inundades i fresques a l’estiu.
•   Medis polihalins (eurioic) que poden sofrir importants variacions de salinitat: dessalinització, hipersalinització.
•   Substrats de fangosos a fangoso-arenosos, halo-eutròfics, de vegades mesclats amb restes de conxes o orgàniques

Vegetació herbàcia baixa, oberta, dominada per les espècies anuals, uniestrata, i de recobriment variable.

És un hàbitat que només es pot observar durant períodes variables de temps, sovint no molt llargs. A determinades cales pot tenir un desenvolupament tardihivernal i primaveral, mentre
que als salobrars el seu òptim és estival. Salicornia emerici es pot desenvolupar sota dues formes: una dreta (eixerida) tridimensional i una altra plana, ajaguda pel terra. La primera és la més comuna i creix als salobrars amb sòls profunds, pel contrari, la segona ho fa al salobrars petits dels fons de cales amb sòls molt prims. Les salicòrnies presenten un color vermell molt característic al final del seu cicle, que als salobrars esdevé a l’estiu, i a les cales abans (segons la sequera del sòl i la temperatura).

Classificació fitosociològica

Els diferents tipus de vegetació dels terofíts pioners i formacions herbàcies de sòls salins o guixencs s’inclouen dins de les classes fitosociològiques següents:

= Vegetació pionera terofítica de sòls salins inundats

Classe : Thero-Suaedetea

Salicornars herbacis anuals de Salicornia emerici.

Ordre : Thero-Salicornietalia

Aliança : Salicornion patulae
Associacions : Salicornietum emerici

= Vegetació terofítica halonitròfila de les acumulacions orgàniques de les voreres de llacunes i de les basses halo-eutròfiques

Ordre : Thero-Suaedetalia

Aliança : Thero-Suaedion
Associacions : Atriplici salinae-Suaedetum spicati

Cressetum villosae
Cressetum villosae facies Suaeda spicata
Com. de Salsola soda (Salsoletum sodae)

= Vegetació terofítica subhalòfila de sòls areno-llimosos o gravosos secs a l’estiu

Classe : Saginetea maritimae

Vegetació primaveral, tardi-primaverals o pre-estivals

Ordre : Frankenietalia pulverulentae 

Voreres arenoses i llimo-arenoses de llocs inundables i de llacunes

Aliança : Frankenion pulverulentae
Associacions : Parapholido incurvae-Frankenietum pulverulentae

Sagino maritimae-Bellidetum bellidioidis
Com. de Limonium echioides i Sagina maritima
Com. de Spergularia heldreichii

Vegetació primaveral

Aliança : Hordeion marini
Associacions : Plantagini coronopodi-Hordeetum marini

Variabilitats

Variabilitat ecològica :

= Variabilitat relacionada amb els nivells superiors, zones de sòls prims susceptibles d’esdevenir molt secs l’estiu: associació de Suaeda spicata (Atriplici salinae-Suaedetum
spicati)

= Variabilitat relacionada amb els terrenys fangosos salins de les cubetes que estan més o manco temporalment inundades, sovint fresques a l’estiu : associació de Salicornia
emerici (Salicornietum emerici) i comunitat de Salicornia patula.

= Variabilitat relacionada amb els fangs haloeutròfics en fase de dessecació de les voreres dels estanys salobres: associació de Salsola soda (Salsoletum sodae).

Espècies diagnòstiques

Salicornia emerici, Salsola soda, Suaeda spicata, Atriplex, Cressa cretica.

Estat i recomenacions a la gestió

D’acord amb el caràcter pioner i de la gran fragilitat d’aquest hàbitat, la no-intervenció sembla que és la forma de gestió més apropiada per mantenir en un bon estat de conservació.
En determinats casos, s’han de fer tasques de manteniment de l’obertura o tancament dels canals de connexió al mar (manteniment de grau actiu). Ocasionalment, s’han de regular els defectes o excessos de deposició matèria orgànica.

•   Forta regressió en particular als salobrars de cales (comunitats de Salicornia) i general pel què fa a les de Salsola soda i a les de Cressa cretica.
•   Destrucció de l’hàbitat per rebliment d’àrees humides, urbanització, activitats agrícoles, salícoles i fins i tot piscícoles.
•   En progrés al parc de s’Albufera (Mallorca), per efecte d’abandonament de les antigues salines i per migració en de sal superfície per efecte de les pastures (tamarigars amb un estrat herbaci de Salicornia.

Recomanacions

• Manteniment dels diferents estats de la vegetació dels salobrars.
• Complements d’inventaris, anàlisi d sòls i dinàmica de la humitat (inundacions) per tal de conèixer millor l’ecologia de l’hàbitat.