Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat agrupa el conjunt de tipus de vegetació perenne de les escletxes de les roques i dels terrers dels penya-segats mediterranis. Es troben a les àrees litorals de la mediterrània sotmeses a una forta influència de la mar (polsim).
Vegetacio camefítica i herbàcia rasa, oberta, dominada per espècies vivaces sovint suculentes, desenvolupada en un sol estrat, als quals els percentages de cobertura, rarament són elevats.
La composició florística i la fisiognomia de l’hàbitat està determinada per les saladines (Limonium spp.), pel fonoll marí (Crithmum maritimum) i per les pastanagues marines (Daucus carota subsp. commutatus i subsp. majoricus).
Aquest hàbitat es desenvolupa a les zones inferiors de la catena aerohalina litoral. En raó de la forta exposició als elements climatològics, les condicions ecològiques que regeixen la colonització de les comunitats vegetals son molt exigents:

– substrat essencialment mineral : escletxes rocoses i petit replans dels penyals; sovint, les partícules minerals procedents de l’alteració de la roca mare (enderrocs, arenes) i les orgàniques poden quedar atrapades dins de les escletxes; també colonitza les àrees més exposades de les costes amb substrat més potents (sovint argilosos, més o manco pedregosos); a les localitats més planes, les plantes tenen una notable capacitat edafogenètica (crea sòl molt orgànics al seu interior i entorn), ja que la seva forma semiesfèrica afavoreix l’acumulació de restes orgàniques i minerals.

– sequera estival sovint lligada a una escassa precipitació i absència d’aigua disponible al substrat, que s’accentua per l’efecte dessecant del vent i del polsim marí; malgrat tot és destecable els elevats percentatges d’humitat de l’aire, que es fa particularment significatius a les hores amb menor temperatura i calma fet que es manifesta amb la profusió de rosades.

– halofília molt marcada.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Vegetació primocolonitzadora i aerohalina dels roquissars i penyals maritims

Classe : Crithmo-Limonietea

Comunitats mediterranies i mediterraneo-atlàntiques

              Ordre : Crithmo-Limonietalia

                          Comunitats de primera línia dels penyals
Aliança : Crithmo-Limonioni

                                 Associacions i comunitats

Crithmo-Limonietum balearici
Dauco commutati-Limonietum biflori
Dauco commutati-Limonietum marisoli
Limonietum caprariensis
Limonietum ebusitani
Limonietum majorico-gymnesici
Limonietum pseudodictyoclado-carregadorensis
Thymelaeo hirsutae-Asteriscetum maritimi
Com. de Limonium minoricensis
Com. de Limonium fonquerii
Com. de Limonium artruchium prov.
Com. de Frankenia composita i Polycarpon colomense

Variabilitats biogeogràfiques i edàfiques:

variabilitat relacionada amb els substrats rocosos:

Crithmo-Limonietum balearici (Mallorca)
Limonietum caprariensis (Mallorca, Menorca)
Limonietum ebusitani (Pitiuses, Mallorca)
Comunitat de Limonium minoricensis (Menorca)
Comunitat de Limonium artruchium prov. (Menorca)

variabilitat relacionada amb els substrats arenosos:

Comunitat de Limonium fonquerii (Mallorca, Menorca)
Comunitat de Limonium virgatum (Mallorca, Menorca, Pitiuses)

variabilitat relacionada amb els substrats més o manco argilosos:

Limonietum majorico-gymnesici (Mallorca)

variabilitat relacionada amb la intensitat de l’influència del polsim:

Dauco commutati-Limonietum biflori (Mallorca, Menorca)
Dauco commutati-Limonietum marisoli (Mallorca)

variabilitat relacionada amb els sòls gravosos del NE de Mallorca:

Limonietum pseudodictyoclado-carregadorensis (NE de Mallorca)

variabilitat relacionada amb la intensitat de l’influència dels substrat argilosos i intensitat dels polsim marí:

Thymelaeo hirsutae-Asteriscetum maritimi (Mallorca, Menorca??,Pitiuses)

variabilitat relacionada amb la intensitat de l’influència dels substrat arenosos i intensitat dels polsim marí:

Comunitat de Limonium cossonianum (Formentera)
Com. de Frankenia composita i Polycarpon colomense (Menorca)

Espècies diagnòstiques

Crithmum maritimum (fonoll marí), Limonium spp. -saladines- (eg. Limonium artruchium, L. balearicum, L. biflorum, L. carregadorense, L. companyonis, L. cossonianum, L. ebusitanum, L. escarrei, L. fontquerii, L. gymnesicum, L. majoricum, L. marisolis, L. minoricensis, L. minutum, L. pseudodictyocladon, L. virgatum, Daucus carota subsp. majoricus (pastanaga mallorquina), Daucus carota subsp. commutatus (pastanaga marina), Senecio gallicus (margalideta de mar), Senecio leucanthemifolius subsp. rodriguezii, Silene sedoides, Allium commutatum (all de serp), Lotus cytisoides (trèvol d’arena), Asteriscus maritimus (bolitx de mar), Frankenia hirsuta Frankenia laevis (herba de ses arenes), Reichardia picroides Cascunia, Launaea cervicornis (socarrell), Euphorbia pithyusa (letrera pinosa), Anthemis maritima (camamil·la de mar) Helichrysum stoechas spp.(sempreviva).

Variabilitat i posssibles problemes d’interpretació

Confussió possible amb les timonedes aerohalòfiles de camèfits pulviniformes espinoses o subespinoses (Launaeion cervicornis) (Hàbitat 5320).

Correspondències fitosociològiques

Classe : Crithmo-Limonietea

Comunitats mediterranies i mediterraneo-atlàntiques

Ordre : Crithmo-Limonietalia

Comunitats de primera línia dels penyals

Aliança : Crithmo-Limonion

Associacions i comunitats

Crithmo-Limonietum balearici
Dauco commutati-Limonietum biflori
Dauco commutati-Limonietum marisoli
Limonietum caprariensis
Limonietum ebusitani
Limonietum majorico-gymnesici
Limonietum pseudodictyoclado-carregadorensis
Thymelaeo hirsutae-Asteriscetum maritimi
Comunitat de Limonium cossonianum
Comunitat de Limonium minoricensis
Limonietum minuto-fontqueri
Limonietum artruchio-minuti
Comunitat de Frankenia composita i Polycarpon colomense

Estat i recomenacions a la gestió

Als penyals verticals o subverticals, de difícils accés, l’hàbitat no està amenaçat. Pel contrari,està en regressió als indrets sotmesos a forts nivell de freqüentació, que genera un efecte de calcigament desfavorable per al seu funcionament i manteniment. Aquesta regressió es fa particularment palesa als roquissars, ja que de forma natural, són inestables i esmicolables, on l’erosió s’accentua molt per la destrucció del tapís vegetal que cobreix el sòl.
Tendència a ser envaït per plantes nitròfiles oportunistes als indrets de reproducció i repòs d’aus marines.
Sensibilitat a ser envaït per plantes alienes més o manco suculentes(bàlsams -Carpobrotus edulis i C. aciniformis, Aptenia, Senecio, etc.).
Vulnerabilitat al la pol·lució del polsim marí, accentuat als llocs on aquest hàbitat està en procés de fragmentació.
Considerant el caràcter hiper-especialitzat d’aquest hàbitat en relació amb les exigències ecològiques estacionals, la no-intervenció sembla que és la forma de gestió més adient.
Algunes recomanacions específiques es poden formular per determinats vials (passeigs i camins marítims, , caminois costaners) que transcorren pels litorals rocosos, als sectors on el seu traçat segueix les parts altes dels penya-segats o que travessen o voregen l’hàbitat a les costes més baixes. Com a norma general és desitjable limitar els efectes del calcigament sobre de l’hàbitat conduint la freqüentació al llarg de caminois abalisats.

Altres recomanacions:

•   Lluita contra les espècies invasores, per exemple els bàlsams (Carpobrotus spp.)
•   Accions de gestió corrent que poden contribuir al manteniment dels estats a afavorir
•   No-intervenir. Als llocs molt freqüentats, la descontrol de la freqüentació pot ser organitzat per la canalització dels vianants, de forma que es puguin protegir les zones.
•   Lluita contra les espècies invasores.
•   Informació i sensibilització del públic que usa els indrets, per part dels responsables de l’ordenació de les rutes litorals.
•   Fomentar la recerca científica de seguiment de la dinàmica de regeneració dels indrets degradats per les aus, invasió per espècies alòctones o calcigament.
•   Precisions corològiques i taxonòmiques de les diferents comunitats vegetals i espècies de l’hàbitat.