Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

Vegetació herbàcia bastant rassa, oberta, unistrata, dominada per les espècies anuals, i amb un recobriment poc elevat o baix. Sovint colonitza taques d’arena nua entre altres plantes.
Sovint, el seu desenvolupament és en mosaic, amb altres tipus de vegetació de la duna movent o de la duna semifixada
Interés patrimonial per la presència d’espècies rares o amenaçades: Catapodium hemipoa, Chaenorhinum formenterae, Chaenorhinum rubrifolium var. bianori, Linaria pedunculata, Lotus halophilus, Malcolmia ramosissima, Silene cambessedesii, Silene sericea var. balearica Triplachne nitens.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Comunitats d’anuals de sòls oligotròfics, o de litosòls

Classe :Helianthemetea guttati

Comunitats vernals, mediterrànies, de sòls arenosos, més o manco movents durant l’estació seca

Ordre : Malcolmietalia ramosissimae

Comunitats pioneres d’arenes movents

Aliança : Alkanno-Maresion nanae

Associacions :
Laguro ovati-Silenetum balearici
Chaenorrhino formenterae-Silenetum cambessedesii
Malcolmio ramosissimae-Vulpietum membranaceae
Comunidad de Chaenorhinum bianorii i Maresia nana

Variabilitat d’ordre ecològic i geogràfic:

– variabilitat relacionada a arenes movents no endurides, de les clarianes de la duna movent o fixada, amb absència de dipòsits de matèria orgànica, de Mallorca: Laguro ovati-Silenetum
balearici.
– variabilitat relacionada amb arenes prou fines, de oligotròfiques a enriquides en humus, de les dunes movents o fixades, o de posició interna respecte a les cintures de vegetació (fins als
clars del savinars), d’Eivissa i Formentera: Chaenorrhino formenterae-Silenetum cambessedesii
– variabilitat relacionada a les clarianes del matollar litoral d’esteperol (Fumanalaevis) i setge ramificat (Scrophulariaramosissima): comunidat de Chaenorhinum bianoriii Maresia nana
– variabilitat relacionada a les clarianes dels buits de vegetació vivaç de avantduna, del litoral de Menorca : Malcolmio ramosissimae-Vulpietum membranaceae.

Espècies diagnòstiques

Chaenorhinum formenterae, Chaenorhinum rubrifolium var. bianori, Cutandia marítima, Lagurus ovatus, Linaria pedunculata, Lotus halophilus, Malcolmia ramosissima, Maresia nana, Minuartia mediterranea, Polycarpon alsinifolium, Pseudorlaya pumila, Rumex bucephalophorus, Silene cambessedesii, Silene sericea var. balearica, Vulpia fasciculata, Catapodium hemipoa, Lotus cytisoides, Medicago littoralis, Senecio gallicus, Triplachne nitens, Vulpia membranacea.

Tendències evolutives i amenaces potencials

Aquest hàbitat es troba en clara regressió al indrets freqüentats: la freqüentació de les àrees de duna més properes a la platja genera un efecte de calcigament desfavorable pel seu manteniment (vianants, cavalls, cans, vehicles…).
Destrucció dels hàbitats dunars per rebliments, deixalles, urbanització litoral, o condicionaments turístics o portuaris.
Els vessament ocasionals de les estacions de puració sobre les dunes afavoreix la implantació d’espècies nitròfiles o ruderals que banalitzen el conjunt florístic, d’una forma, quan no irreversible, molt difícil de remeiar.

Quadre de gestió

Record de peculiaritats sensibles de l’hàbitat

L’hàbitat és molt sensible al calcigament i a l’eutrofització lligats a la sobre-freqüentació.

Formes de gestió que es recomanen
Recomanacions generals

De forma general, la preservació de la vegetació de la duna movent només és possible mitjançant el manteniment de forma paral·lela en bon estat de conservació els hàbitat de la duna movent i de la duna embrionària.
Les tasques de vigilància de les feines de protecció o de la restauració de les dunes s’han de fer de forma regular, especialment després cada temporal, per tal de mantenir una imatge del lloc acurada i correcta, evitant depredacions als llocs oberts i la presència de vianants dins de les zones protegides.
S’han de fer recomanacions específiques per a sendes dunars o als llocs en fase de reconstitució de dunes embrionàries o movents. A la vegada, a les zones de contacte amb zones humides s’ha de procurar que els caminois passin per les zones arenoses més estables, es dir per les arenes manco blanques o blanquinoses.
En qualsevol cas, la informació i la sensibilització del públic són importants (panells d’informació o d’interpretació in situ), especialment per a explicitar les operacions de protecció mitjançant palissades.

Recomanacions

•  Preconitzar la no-intervenció.
•  Als llocs més visitats, és precís regular la freqüentació, la seva ordenació s’ha de fer canalitzant les visites i protegint les zones més sensibles.
•  Protecció de les zones caracteritzades per formes degradades.