Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

2230 Dunes amb gespes de Malcomietalia

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

Vegetació herbàcia bastant rassa, oberta, unistrata, dominada per les espècies anuals, i amb un recobriment poc elevat o baix. Sovint colonitza taques d’arena nua entre altres plantes.
Sovint, el seu desenvolupament és en mosaic, amb altres tipus de vegetació de la duna movent o de la duna semifixada
Interés patrimonial per la presència d’espècies rares o amenaçades: Catapodium hemipoa, Chaenorhinum formenterae, Chaenorhinum rubrifolium var. bianori, Linaria pedunculata, Lotus halophilus, Malcolmia ramosissima, Silene cambessedesii, Silene sericea var. balearica Triplachne nitens.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Comunitats d’anuals de sòls oligotròfics, o de litosòls

Classe :Helianthemetea guttati

Comunitats vernals, mediterrànies, de sòls arenosos, més o manco movents durant l’estació seca

Ordre : Malcolmietalia ramosissimae

Comunitats pioneres d’arenes movents

Aliança : Alkanno-Maresion nanae

Associacions :
Laguro ovati-Silenetum balearici
Chaenorrhino formenterae-Silenetum cambessedesii
Malcolmio ramosissimae-Vulpietum membranaceae
Comunidad de Chaenorhinum bianorii i Maresia nana

Variabilitat d’ordre ecològic i geogràfic:

– variabilitat relacionada a arenes movents no endurides, de les clarianes de la duna movent o fixada, amb absència de dipòsits de matèria orgànica, de Mallorca: Laguro ovati-Silenetum
balearici.
– variabilitat relacionada amb arenes prou fines, de oligotròfiques a enriquides en humus, de les dunes movents o fixades, o de posició interna respecte a les cintures de vegetació (fins als
clars del savinars), d’Eivissa i Formentera: Chaenorrhino formenterae-Silenetum cambessedesii
– variabilitat relacionada a les clarianes del matollar litoral d’esteperol (Fumanalaevis) i setge ramificat (Scrophulariaramosissima): comunidat de Chaenorhinum bianoriii Maresia nana
– variabilitat relacionada a les clarianes dels buits de vegetació vivaç de avantduna, del litoral de Menorca : Malcolmio ramosissimae-Vulpietum membranaceae.

Espècies diagnòstiques

Chaenorhinum formenterae, Chaenorhinum rubrifolium var. bianori, Cutandia marítima, Lagurus ovatus, Linaria pedunculata, Lotus halophilus, Malcolmia ramosissima, Maresia nana, Minuartia mediterranea, Polycarpon alsinifolium, Pseudorlaya pumila, Rumex bucephalophorus, Silene cambessedesii, Silene sericea var. balearica, Vulpia fasciculata, Catapodium hemipoa, Lotus cytisoides, Medicago littoralis, Senecio gallicus, Triplachne nitens, Vulpia membranacea.

Tendències evolutives i amenaces potencials

Aquest hàbitat es troba en clara regressió al indrets freqüentats: la freqüentació de les àrees de duna més properes a la platja genera un efecte de calcigament desfavorable pel seu manteniment (vianants, cavalls, cans, vehicles…).
Destrucció dels hàbitats dunars per rebliments, deixalles, urbanització litoral, o condicionaments turístics o portuaris.
Els vessament ocasionals de les estacions de puració sobre les dunes afavoreix la implantació d’espècies nitròfiles o ruderals que banalitzen el conjunt florístic, d’una forma, quan no irreversible, molt difícil de remeiar.

Quadre de gestió

Record de peculiaritats sensibles de l’hàbitat

L’hàbitat és molt sensible al calcigament i a l’eutrofització lligats a la sobre-freqüentació.

Formes de gestió que es recomanen
Recomanacions generals

De forma general, la preservació de la vegetació de la duna movent només és possible mitjançant el manteniment de forma paral·lela en bon estat de conservació els hàbitat de la duna movent i de la duna embrionària.
Les tasques de vigilància de les feines de protecció o de la restauració de les dunes s’han de fer de forma regular, especialment després cada temporal, per tal de mantenir una imatge del lloc acurada i correcta, evitant depredacions als llocs oberts i la presència de vianants dins de les zones protegides.
S’han de fer recomanacions específiques per a sendes dunars o als llocs en fase de reconstitució de dunes embrionàries o movents. A la vegada, a les zones de contacte amb zones humides s’ha de procurar que els caminois passin per les zones arenoses més estables, es dir per les arenes manco blanques o blanquinoses.
En qualsevol cas, la informació i la sensibilització del públic són importants (panells d’informació o d’interpretació in situ), especialment per a explicitar les operacions de protecció mitjançant palissades.

Recomanacions

•  Preconitzar la no-intervenció.
•  Als llocs més visitats, és precís regular la freqüentació, la seva ordenació s’ha de fer canalitzant les visites i protegint les zones més sensibles.
•  Protecció de les zones caracteritzades per formes degradades.