Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

Aquest hàbitat es desenvolupa a les dunes actuals o fòssils, sobre sòl arenosos, sovint de color una mica ocre, comuns als clars del savinars i pinars. La insolació, la sequera estival i la oligotròfia dels sòl afavoreix que no siguin desplaçats per altres tipus de vegetació, i per tant la seva proliferació. També, ho fa el foc que determina la seva expansió brusca de determinades variants, especialment dels estepars.
Són matollars d’alçada i densitat diverses, d’estepars o brolles relativament altes (1,50 m) i denses, subobertes, fins a timonedes baixes (0,3 m). Desprès dels incendis les estepes dominen fisiognòmicament i a indrets com les dunes d’Alcúdia, Halimium halimifolium, que presenta una floració groga massiva, fa que siguin molt espectaculars al juny. També, en un funcionament sense foc la coloració de la floració, especialment primaveral, és un del caràcter més notables d’aquest hàbitat.
Quan les màquies o el pinars predominen a les dunes, aquest hàbitat es desenvolupa al clars i a les vores dels arbusts.
Distribució

Classificació fitosociològica i variabilitat

Aliança : Rosmarinion officinalis

Subaliança : Halimionenion halimifolii

Associacions:
Teucrio dunensis-Helianthemetum capitis-felicis
Teucrio dunensis-Helianthemetum capitis-felicis facies helichrysum stoechas
Teucrio dunensis-Thymelaeetum velutinae
Teucrio dunensis-Thymelaeetum velutinae subass. halimietosum halimifolii
Helianthemo serrae-Micromerietum microphyllae

Variabilitats d’ordre ecològic i geogràfic:

– variabilitat relacionada amb dunes recents de les badies d’Alcúdia i Palma: Teucrio dunensis-Thymelaeetum velutinae subass. halimietosum halimifolii i Teucrio dunensis-Thymelaeetum velutinae (respectivament).
– variabilitat relacionada dunes recents i fòssils del sud de Mallorca: Teucrio dunensis- Helianthemetum capitis-felicis
– variabilitat relacionada amb les terrasses d’arena grossa (tirrenianes i posteriors) de la badia de Palma: Helianthemo serrae-Micromerietum microphyllae

Espècies diagnòstiques

Anthyllis cytisoides, Cistus albidus, Cistus clusii subsp. multiflorus, Cistus salvifolius, Dorycnium pentaphyllum, Erica multiflora, Fumana laevipes, Fumana thymifolia, Halimium halimifolium, Helianthemum caput-felis, Helianthemum origanifolium var. serrae, Helichrysum stoechas, Micromeria microphylla, Rosmarinus officinalis ssp.palaui, Sedum sediforme, Teucrium dunense, Teucrium murcicum, Thymbra capitata, Thymelaea velutina, Viola arborescens, Asparagus horridus, Daphne gnidium, Juniperus phoenicea subsp. turbinata, Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, Pinus halepensis, Pistacia lentiscus.

Possibles problemes d’interpretació

No es pot confondre amb cap altre tipus d’hàbitat. Malgrat tot, de vegades existeixen dificultats per definir els seus límits a les zones on es solapen els típic sòl arenosos amb altres amb més argiles. La presència/absència d’algunes espècies (com Cistus monspeliensis) pot ajudar a la seva definició.

Estat i recomenacions a la gestió

Aquest hàbitat mostra un caràcter pioner que colonitza zones obertes de les dunes estabilitzades.
En raó dels forts condicionaments ecològics a que està sotmès (sòls arenós, sequera), aquest hàbitat només mostra una dinàmica que deriva cap a un estadi forestal més desenvolupat (savinars, cadequers o pinars). Correspon a una vegetació que pot actuar com permanent especialitzada, que sovint presenta un caràcter subprimari, en equilibri amb les condicions del medi, o com substitució o trànsit cap a les màquies o pinars dunars.
Encara que és un fet ocasional, la dinàmica dels incendis té una influència molt important en el seu desenvolupament.
Aquest hàbitat està en regressió, especialment als llocs més freqüentats o calcigats (vianants, cavalls).
La destrucció dels hàbitats dunars, especialment extraccions d’arena, sovint seguida de descàrrega de deixalles o rebliments i les construccions han estat les causes principal de la delma o desaparició de moltes mostres (en particular les de les dunes fòssils del Coll d’en Rabassa-. També constitueixen causes importants d’aquest fet els condicionaments turístics,
la urbanització litoral…

Amenaces:

L’hàbitat és sensible al calcigament que es deriva de la sobrefreqüentació i al tancament de la vegetació (pel seu caràcter heliòfil) que esdevé del desenvolupament de arbusts grans i d’arbres.

Formes de gestió que es recomanen

•  Com a mesura preferent, és desitjable preconitzar la no-intervenció.
•  Als llocs més freqüentats s’ha d’organitzar el trànsit mitjançant la protecció de les zones sensibles i la canalització dels vianants
•  Obtenció de de dades relatives a aquest hàbitat als sistemes dunars de Menorca i de les Pitiüses (en particulars de Formentera).
•  Analitzar la dinàmica evolutiva. Avaluar la riquesa faunística d’aquest hàbitat i la seva relació amb la composició florística i fenologia.