La Directiva Aus pretén la conservació a llarg termini de totes les espècies d’aus silvestres de la UE. Estableix un règim general per a la protecció i la gestió d’aquestes espècies, així com normes per a la seva explotació, obligant que s’adoptin totes les mesures necessàries per a preservar, mantenir o restablir una diversitat i una superfície suficients d’hàbitats per a totes elles. S’aplica tant a les aus com als seus ous i els seus nius. La Directiva identifica 200 espècies i subespècies amenaçades que necessiten una especial atenció.
Els Estats membres de la UE han de designar zones de protecció especial per a elles. La protecció dels hàbitats és un element crucial de la Directiva Aus. Els Estats membres han d’adoptar les mesures necessàries per a conservar, mantenir o restablir una diversitat i una superfície suficient d’hàbitats per a les aus silvestres. En l’annex I de la Directiva figura una llista de les espècies que precisen mesures de protecció especials. Els territoris més apropiats, en nombre i grandària, han de ser designats zones de protecció especial (ZEPA) per a aquestes espècies i per a les espècies migratòries. L’annex II recull una llista de les espècies que poden ser objecte de caça. Algunes d’elles, que són comercializables, també figuren en l’annex III. En l’annex IV es relacionen mètodes de captura i mort i maneres de transport per a la caça que estan prohibits. Finalment, en l’annex V figura una llista amb els temes d’investigació als quals haurien de prestar especial atenció els Estats membres.
