Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?

    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

ES0000233 D’Addaia a s’Albufera (LIC, ZEPA)

KML >
La xarxa > Llista de LIC > ES0000233 D’Addaia a s’Albufera (LIC, ZEPA)
  • Tipus
    C
  • Regió
    Menorca
  • Àrea
    2809.11
  • Latitud
    39 59 0 N
  • Longitud
    4 13 30 E
  • Altitud mínima
    -45
  • Altitud màxima
    80
  • Altitud mitja
    0
  • Dates
  • Cumplimentació
    2000-07
  • Actualització
    2008-05
  • Proposta LIC
    2000-07
  • Designació LIC
    2006-07
  • Classificació ZEPA
    2006-03
  • Proposta ZEC
  • Règim de propietat
    La propietat de la part terrestre d'aquest lloc és variada i la major part de la superfície és privada.
    Hi ha 115 ha propietat de l'Estat espanyol, que corresponen a les 72 ha de la làmina d'aigua i a 43 ha de zona marítimo-terrestre.
    Una part de l'Albufera des Grau, 125 ha, són de l'Ajuntament de Maó. Per altra banda, segueix en marxa el procés d'adquisició de terrenys, per part d'aqueix Ajuntament, de l'antiga urbanització de Shangril·la.
    El Govern Balear posseeix la finca des Milà, de 30 ha.
    Per tant, fins a la data, hi ha 270 ha que són públiques i la resta és propietat privada, que corresponen a la majoria de les finques del lloc així com la illa den Colom i les dues illes d’Addaia, que són els illots més importants del lloc.
  • Documentació
  • Característiques
    Aquest lloc se situa a la costa nord-oriental de l’illa de Menorca. Es tracta del sector geològicament més antic de l’illa. Dominen, per tant, materials paleozoics i, dintre d'aquests, els del Carbonífer, que provenen majoritàriament de processos de resedimentació. En la part més occidental apareixen roques més modernes, mesozòiques i farciments quaternaris, de menys d'un milió d'anys. També són d'origen quaternari les formacions dunars i les platges.Els materials paleozoics es corresponen amb la denominada Sèrie Oriental, formada per turbidites siliciclàstiques (aglomerats de grans de sílice sedimentats en condicions de turbidesa i soldats posteriorment) originats en plataformes deltaiques. Calcàries miocrítiques, de color gris fosc, afloren en certs llocs pels voltants del cap de Favàritx. Pertanyen als períodes Siliurià Superior, Devònic i Carbonífer.Continuant en el Paleozoic, ressalten en el paisatge els materials vermells del Pèrmic.El Mesozòic aflora en la part occidental del Parc Natural. El Triàsic presenta els tres nivells típics: el Bundsandstein, que juntament amb el Pèrmic constitueixen les zones vermelles més antigues de l’àrea, el Muschelkalk, i, en petita mesura, el Keuper. També apareixen el Juràsic, format per dolomies que s'intercalen amb calcàries i margues que presenten braquiòpods fòssils. Una característica dels afloraments juràsics és que es mantenen coberts de vegetació, ja que no han estat roturats per l'home en tractar-se de sòls no aptes per al cultiu.Les dunes actuals, amb sorra no cimentada i de color clar, en molts casos estan fixades per vegetació psamòfila. La climatologia d'aquest lloc no es diferencia excessivament del clima de la illa de Menorca. Aquesta té un clima típicament mediterrani, amb temperatures mitges de 16.7ºC. Les precipitacions anuals mitjanes són de 625 mm, concentrades principalment a la tardor i amb un marcat caràcter torrencial. A més, hi ha una important variació interanual i la mitjana dels últims 10 anys és clarament inferior a la mitjana del període anterior. Altre aspecte important de la climatologia de Menorca és el vent, predominantment del nord, encara que des d'abril a juliol augmenta la importància dels vents de component sud. El vent transporta un aerosol salí molt dens. La incidència del vent del nord és especialment pronunciada en el cap de Favàritx. La principal singularitat del microclima del lloc és un menor volum de precipitacions, que com en altres zones costaneres de la illa, se situa al voltant dels 550 mm anuals. Segons l'índex de Emberger, la zona des d’Addaia a És Grau té un clima càlid subhumit. Des del punt de vista paisatgístic, el lloc té un interès extraordinari per la barreja de paisatges i ambients i pel seu grau de conservació. Els fons marins són molt variats, tots ells inalterats ja que no existeix cap punt urbanitzat. El paisatge agrícola interior, barrejat amb retalls de matollar mediterrani, és també de gran bellesa.
  • Qualitat
    La Qualitat i importància d'aquest lloc resideix en diversos factors. Destaca la important presència de diversos hàbitats de l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE, també és important per la presència d'un bon nombre de tàxons endèmics, sigui a nivell de Menorca, a nivell Balear o a nivell tirrè, per la gran importància que té per a les aus, especialment per a les rapaços i les aus migratòries en general, i, finalment, per la varietat i qualitat paisatgística, tractant-se d'una costa en un estat de conservació excel·lent i amb un elevat grau de protecció i de gestió.
  • Vulnerabilitat
    Les comunitats dunars es veuen amenaçades pel turisme, que freqüenta les platges d'aquesta zona. Algunes comunitats del litoral depenents d'unes condicions molt estrictes també s'han vist afectades per la freqüentació de la costa. La declaració per una banda d'aquest lloc com Parc Natural i la seva protecció efectiva a permès localitzar aquests factors d'amenaça i ha alleujat la seva incidència, encara que perduren la salinització i l’eutrofització de les aigües de la llacuna interior. L'ordenació cinegètica també permetrà millorar les condicions de la fauna en general, que ara no es veu sotmesa a actuacions cinegètiques indiscriminades.
  • Designació
    Una part d'aquest lloc (1947 ha) són Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d'acord amb la directiva 79/409/CEE. Tot aquest lloc es troba dintre de dues Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEIs). La ANEI d’Addaia a l'Albufera des Grau fou declarada per la Llei 1/1991 del Parlament Balear. La ANEI de l'Albufera des Grau i l’illa den Colom va ser declarada per la Llei 4/1986 del Parlament Balear sobre la base de la Llei 1/1984 del mateix Parlament. Posteriorment es va declarar el Parc Natural de s'Albufera des Grau-Illa d'en Colom mitjançant Decret 50/1995 de la CAIB, del 4 de maig de 1995, publicat en el BOCAIB el 20 de maig de 1995. Aquest parc, de 1790 ha, comprèn una part de la primera ANEI i la totalitat de la segona. També coincideix, aproximadament, amb la ZEPA. El Pla Territorial Insular de Menorca (aprovat al maig de 2003) consolida la figura de ANEI, definint a més Àrees d'Alt Nivell de Protecció (alzinars, garrigues d’ullastrar, zones de protecció costanera, garrigues d’aladern, zones humides, illots, sistemes dunars, penya-segats, vegetació rupícola litoral, reserves marines i barrancs. Tota l’illa de Menorca està declarada Reserva de la Biosfera pel programa MaB de la UNESCO des de 1993. A més aquest lloc es troba inclòs dintre de l’Àrea Important per a les Aus (ANAVA) de la Costa nord i aquest de Menorca i illa de l'Aire, que comprèn a tot aquest lloc, declarat per la Societat Espanyola d'Ornitologia SEU/BirdLife. Tota aquest lloc es troba inclòs en la Reserva de la Biosfera de la illa de Menorca.