Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

1510* Estepes salines mediterrànies (Limonietalia)

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat genèric agrupa diferents tipus de vegetació perenne amb Limonium del salobrars (estanys, basses de rere duna…) sobre substrats que, generalment, als períodes àrids de l’estiu formen crosta salina.
Aquest hàbitat es desenvolupa a les àrees del límit de la influència de les inundacions salines dels salobrars, sobre substrats areno-argilosos o gravosos més o manco compactes i secs.
Presenta una fisiognomia de matollar baix, salí i obert, amb una alçada que no supera gaire els 50 cm.
Fisiognòmicament està dominat per la floració, sovint massiva de les saladines (Limonium).

Distribució

Presenta una distribució geogràfica limitada : determinats llocs del litoral, en especial de les illes més meridionals. Es tracta d’un tipus d’hàbitat representatiu de la regió mediterrània.

Classificació fitosociològica i variabilitat

= Vegetació parcialment suculenta amb dominància d’arbusts o de sub-arbusts, de sòls salins i «salseres» de la mediterrània.

Classe: Salicornietea fruticosae

+ Comunitats dels salobrars litorals i de les basses saliníferes endorreïques, sobre sòl perhalí amb eflorescències salines, poc o gens inundats i, sovint, molt secs a l’estiu.

Ordre: Limonietalia

Matollars salins amb Limonium

Aliança: Limonion confusi

Associacions:
Artemisio gallicae-Staticetum virgati (Menorca, Mallorca)
Frankenio pulverulentae-Limonietum grosii (Formentera)
Inulo crithmoidis-Limonietum virgati (Mallorca, Eivissa)
Limonietum antoni-llorensii-migjornensis (Mallorca)
Frankenio-Limonietum ferulacei (Menorca)
Limonietum magallufiano-boirae (Mallorca)
Limonietum retuso-formenterae (Eivissa, Formentera)

Variabilitat ecològica i geogràfica:

– variabilitat lligada al sòls secs, endurits superficialment, arenosos o areno-argilosos dels revers dunars, sovint en contacte amb els matollars halòfils suculents. Associacions: Artemisio gallicae-Limonietum virgati (Menorca, Mallorca septemtrional), Inulo crithmoidis- Limonietum virgati (Mallorca meridional), Frankenio-Limonietum ferulacei (sòls arenosos, nord de Menorca), Frankenio pulverulentae-Limonietum grosii (sòls areno-llimosos, Formentera);

– variabilitat determinada pels sols arenosos o argilosos, rics en sulfats (guix) dels salobrars i salines. Associacions: Limonietum magallufiano-boirae (Mallorca sudoccidental), Limonietum antoni-llorensii-migjornensis (Mallorca meridional), Limonietum retusoformenterae (Pitiüses)

Espècies diagnòstiques

Limonium spp. (eg. L. antoni-llorensii, L. barceloi, L. boirae, L. companyonis, L. ferulaceum, L. formenterae. L. grosii, L. migjornensis, L. retusum, L-virgatum, L. wiedmannii, L. magallufianum, etc.), Artemisia gallica, Arthrocnemum fruticosum, Sarcoconia sspp.

Variabilitat i posssibles problemes d’interpretació

No hi ha problemes d’interpretació.

Estat i recomenacions a la gestió

Degut, d’una part, als condicionaments i a les característiques ecològiques de l‘hàbitat, i, de l’altra, del caràcter permanent d’aquest tipus de vegetació aquests matollars salins
mediterranis, la no-intervenció sembla ser la forma de gestió més apropiat.
Als indrets freqüentats, és precís regular i dirigir les visites per tal de mantenir aquest hàbitat en un estat de conservació satisfactori.

Principals amenaces:

•   Destrucció dels hàbitats dels salobrars dins d’una estratègia d’aprofitament dels salobrars, com són activitats turístiques o portuàries, urbanització litoral…
•   Destrucció dels estanys salins per rebliments o per dipòsits de deixalles
•   Modificacions de les condicions hídriques lligades als acondicionaments o a operacions de gestió hidràulica (drenatge, dessecació…)
•   Acondicionament dels salobrars amb finalitats cinegètiques.
•   Abandonament de les activitats salineres tradicionals.

Formes de gestió que es recomanen

• Degut, d’una part, als condicionaments i a les característiques ecològiques de l‘hàbitat, i, de l’altra, del caràcter permanent d’aquest tipus de vegetació aquests matollars salins mediterranis, la no-intervenció sembla ser la forma de gestió més apropiat.
•  Evitar el calcigament per passeig o aparcament, especialment a les zones que conserven formes primàries de l’hàbitat, es dir les que estan en contacte amb els matollars halòfils i la vegetació fruticosa forestal, especialment les de prop de les dunes, pel fet de la seva major fragilitat i inestabilitat del substrat.
•  Protecció dels llocs que conserven les estacions originals d’aquest hàbitat.
•  Preconitzar la no-intervenció
•  Canalitzar les visites i el trànsit de forma que es limiti l’activitat a les zones més sensibles.
•  Evitar el trànsit per les zones de contacte amb els matollars halòfils i la vegetació fruticosa forestal, especialment les de prop de les dunes
•  Aportar precisions de funcionament i de relacions edàfiques de les diferents fitocenosi que caracteritzen aquest hàbitat.