Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

ES5310025 Cap de Barbaria (LIC, ZEPA)

KML >
  • Tipus
    C
  • Regió
    Pitiüses
  • Àrea
    2476.56
  • Latitud
    38 39 58 N
  • Longitud
    1 22 21 E
  • Altitud mínima
    -60
  • Altitud màxima
    50
  • Altitud mitja
    30
  • Dates
  • Cumplimentació
    1997-12
  • Actualització
    2008-05
  • Proposta LIC
    2000-07
  • Designació LIC
    2006-07
  • Classificació ZEPA
    2006-03
  • Proposta ZEC
  • Règim de propietat
    Exceptuant la zona de domini públic la resta és de titularitat privada.
  • Documentació
  • Característiques
    Extrem SW de l’illa de Formentera. La zona terrestre està constituïda per una plataforma tabular de roques calcàries del Terciari que forma penya-segats marins de major o menor pendent en tot el seu perímetre. La zona marina es troba sobre una plataforma litoral constituïda, predominantment, per roques i graves amb algunes taques de sorra. La cobertura vegetal és important i la profunditat màxima que s'arriba a ronda la cota dels 40 metres.
  • Qualitat
    En aquesta zona nidifiquen diverses espècies prioritàries de l'Annex I de la Directiva Aus, entre les quals destaca Puffinus mauretanicus, única espècie d'aus endèmica de les Balears i que posseeix en el Cap de Barbaria una de les seves colònies més importants. Altres espècies nidificants en la zona són Calonectris diomedea, Phalacrocorax aristotelis desmarestii i Larus audouinii. La qualitat i importància d'aquest lloc es basa en la important presència de praderies de Posidònia oceanica, en l'interès que posseeix per a la tortuga marina Caretta caretta, especialment per a la hivernada d'una gran quantitat d'exemplars juvenils i per a les poblacions de Tursiops truncatus instal·lades en les costes d'Eivissa i Formentera. A més les poblacions d'aus marines que nidifiquen en els penya-segats són freqüents en aquestes aigües ja que constitueixen un lloc habitual d'alimentació. A l'hivern és freqüent Sterna sandvicensis. Altres espècies que s'han inclòs amb motiu D són Larus cachinans, que també nidifica a l'àrea i altres quatre espècies hivernants i migrants regulars encara que no abundants, com són Alca torda, Fratercula arctica, Larus ridibundus i Larus fuscus.
  • Vulnerabilitat
    Existeix una important pressió cinegètica que afecta fins i tot a la Pardela Balear. Per altra banda, el trànsit de visitants és molt important a l'estiu. La vulnerabilitat de la zona marina és baixa, degut al fet que són unes aigües poc transitades i que la intensitat de l'activitat pesquera en aquesta zona es pot considerar de mitjana a baixa. Per altra banda, la qualitat d'aquestes aigües és excel·lent ja que no es troben afectades per cap tipus de contaminació d'origen urbà o industrial.
  • Designació
    La part terrestre s'inclou dintre de la figura de protecció Àrea natural d'especial interès, segons la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'Espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears.