Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

ES5310024 La Mola (LIC, ZEPA)

KML >
  • Tipus
    C
  • Regió
    Pitiüses
  • Àrea
    2181.23
  • Latitud
    38 41 27 N
  • Longitud
    1 34 57 E
  • Altitud mínima
    -110
  • Altitud màxima
    0
  • Altitud mitja
    0
  • Dates
  • Cumplimentació
    1997-12
  • Actualització
    2008-05
  • Proposta LIC
    2000-07
  • Designació LIC
    2006-07
  • Classificació ZEPA
    2006-03
  • Proposta ZEC
  • Règim de propietat
    Exceptuant la zona de domini públic la resta és de titularitat privada.
  • Documentació
  • Característiques
    Extrem Est de l’illa de Formentera. La zona terrestre està constituïda per una plataforma tabular de roques calcàries del Terciari que forma penya-segats marins de major o menor pendent en tot el seu perímetre. La zona litoral amb fons constituïts preferentment per roques, graves i algunes taques de sorra, posseeix una coberta vegetal important. La profunditat màxima que s'arriba a és la cota dels 50 m de profunditat.
  • Qualitat
    En els penya-segats de la Mola de Formentera nidifiquen diverses espècies prioritàries de l'Annex I de la Directiva Aus, entre les quals destaca Puffinus mauretanicus, única espècie d'aus endèmica de les Balears i que té a la Mola de Formentera el punt més important per a la seva reproducció. Altres espècies nidificants en la zona són Calonectris diomedea, Phalacrocorax aristotelis desmarestii i Larus audouinii. Les aigües i fons marins es troben en excel·lent estat de conservació. És important l'extensa presència de fons amb praderia de Posidònia oceanica, en ser unes aigües molt freqüentades per la població local de Tursiops truncatus i per tractar-se d'una zona molt adequada per a la hivernada de les poblacions juvenils de Caretta caretta. A més, aquestes aigües són utilitzades per totes les espècies d'aus marines nidificants en els penya-segats pròxims. A més, en migració i, especialment a l'hivern, es troba en abundància Sterna sandvicensis. Amb motiu D s'han inclòs altres aus marines que es troben habitualment en el lloc ja sigui durant tot l'any, com Larus cachinans, o en migració i hivern, com Larus fuscus, Larus ridibundus, Alca torda i Fratercula arctica.
  • Vulnerabilitat
    La zona que es proposa presenta una vulnerabilitat baixa i uns hàbitats en bon estat de conservació. Existeix una important pressió cinegètica que afecta fins i tot a la Pardela Balear. La incidència de l'activitat pesquera sobre el lloc pot considerar-se igualment baixa, el que ha facilitat que mantingui en les esmentades condicions. Tampoc es veu especialment afectada per l'increment del desenvolupament turístic, que no és tan notori a Formentera com a la veïna illa d'Eivissa. En tractar-se d'una zona molt oberta, el freqüent mal estat del mar fa possible que la zona no sigui molt visitada per embarcacions d'esbarjo.
  • Designació
    La part terrestre s'inclou dintre de la figura de protecció Àrea natural d'especial interès, segons la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'Espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears.