Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

ES5310023 Illots de Ponent (LIC, ZEPA)

KML >
  • Tipus
    C
  • Regió
    Pitiüses
  • Àrea
    2536.95
  • Latitud
    38 58 22 N
  • Longitud
    1 11 35 E
  • Altitud mínima
    -110
  • Altitud màxima
    70
  • Altitud mitja
    50
  • Dates
  • Cumplimentació
    1997-12
  • Actualització
    2008-05
  • Proposta LIC
    2000-07
  • Designació LIC
    2006-07
  • Classificació ZEPA
    2006-03
  • Proposta ZEC
  • Règim de propietat
    Tots els illots majors són de propietat particular llevat de l’Escull Vermell de Ses Bledes que és de domini públic. La zona marítimo-terrestre, que afecta a la gairebé totalitat dels petits illots, és de domini públic.
  • Documentació
  • Característiques
    Aquest lloc aquesta constituït per un conjunt d'illots de l'oest d’Eivissa i la superfície i fons marins que els engloben. En total són sis illots majors i una desena d'illots menors i esculls. Els illots majors, ordenats de major a menor, són: Conillera, Espartar, Bosc, Na Plana, Na Bosc i Na Gorra, aquests tres últims formant part del grup de Ses Bledes. Respecte a les seves característiques geològiques, en Conillera és on afloren més varietat de materials, apareixent del Cretàcic inferior, del Miocè i del Quaternari, que pertanyen a la unitat estructural d’Aubarca.. La major part de l’illa està formada per calcàries compactes del Cretàcic amb Orbitolinides i Rudistes i dolomies associades del Barremià i del Aptià. Són calcàries baixes formades per calcarenites amb ciment de calcita cristal·lina que contenen nombrosos còdols de pasta fina. Els materials del Miocè inferior se situen en la franja més al sud d'aquesta illa. Són margues de colors ocres, blancs o beiges. La seva estructura zonada presenta petits quars detrítics. La resta de l’illa presenta crostes calcàries, llims calcificats i derrubis del Quaternari. A l’Espartar es troben materials del Cretàcic inferior així com del Quaternari, pertanyents a la unitat estructural d’Aubarca. Els materials del Cretàcic són calcàries compactades amb Orbtolínids i Rudistes, i dolomies associades del Aptià (Barremià-Bedulià). Són calcàries massives de color beig amb vetes de calcita formades per calcarenites cimentades per calcita que contenen abundants còdols de calcària de pasta fina. A l'extrem oriental de l’illa afloren crostes calcàries, llims calcificats i derrubis del Quaternari, tot això igual que a la Conillera.
    L’illa del Bosc presenta materials del Quaternari i del Miocè inferior corresponents a la unitat estructural d’Aubarca. Formant el contorn septentrional de l’illa apareixen margues i microencletxes del Miocè inferior. Aquestes margues són calcàries de minerals detrítics de color groc-ocre i blanc groguenc, que destaquen per l'alta proporció de foraminífers en la seva composició. Les microencletxes, de tonalitats marró-groguenques o gris-blavenques, estan cimentades per calcita cristal·lina amb quars detrític, escates de moscovita i grans de glauconites, molt riques en microorganismes. No obstant això, la major part de l’illa està formada per materials del quaternari. Són llims calcificats, derrubis i crostes calcàries. Aquesta crosta calcària presenta coloracions ocres, beiges o blanques i mostra quars detrítics. Finalment, el grup d'illots de Ses Bledes presenten materials del Cretácic inferior de la unitat estructural d’Aubarca. Són calcàries compactades amb Orbitolònids i Rudistes del Aptià (Fàcies del Urgonià), i dolomies associades. És una constitució que es repeteix en els anteriors illots, ja que són calcàries beiges massives formades per calcarenites amb ciment de calcita cristal·lina que conté nombrosos cants rodats de pasta fina.
    Les característiques climatològiques d'aquests illots són similars a les obtingudes a l’illa d'Eivissa. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 11ºC del mes de gener i els 26ºC del mes d'agost. Les precipitacions presenten una gran variació interanual, tant en els valors mensuals com en els anuals. A l'hivern, els vents dominants són de l'oest i a l'estiu els de llevant, amb menor incidència en aquests illots per l'efecte de pantalla que efectua sobre ells l’illa d'Eivissa. L'orografia de cada illot introdueix considerables variables a escala microclimàtica que es manifesten, especialment, en els penya-segats orientats al nord. Segons la classificació de Emberger, el clima d'aquests illots és semiàrid i mesomediterràni. La informació recollida en l'estació pluviomètrica de Conillera, per a un període de 20 anys, ofereix una precipitació màxima anual de 429 mm i una mínima de 133, amb una mitjana de 429 mm, sent el període tardorenc el més plujós. Pel que fa a aquest illot i per a aquest període, la temperatura mitja màxima anual fou de 29.4ºC i la temperatura mitja mínima anual fou de 8.9ºC, essent valors més extrems que les mitjanes d'Eivissa. La quantitat de radiació que reben els illots és considerablement major que la qual rep en altres llocs a causa del efecte mirall del mar. Aquest efecte serà major contra més petit sigui l'illot.
    L'interès i l'atractiu paisatgístic del lloc és molt elevat atès que aquests illots, d’aspecte heterogeni i bastant prominents, formen un subarxipèlag en el sector nord-occidental d'Eivissa molt visibles des de diversos punts de la costa. Tant la qualitat visual intrínseca d'aquest conjunt com la de l'entorn immediat al lloc són molt rellevants.
  • Qualitat
    La qualitat i importància d'aquest lloc es basa, fonamentalment, en els següents factors. En la presència de quatre hàbitats de l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE, sent especialment important el constituït per la praderia de Posidònia oceanica. Per la presència de 2 espècies de plantes de l'Annex II d'aquesta Directiva, una endèmica d'Eivissa i altra d'Eivissa i Mallorca. Per la presència de nou espècies d'aus nidificants incloses en l'Annex I de la Directiva 79/409/CEE. Entre aquestes últimes cap destacar, per la seva importància, l'existència de nombroses parelles de l'única espècie d'au endèmica de les Balears: Puffinus mauretanicus; per l'existència d'una de les colònies més important de Balears de Larus audouinii, establerta a la Conillera des de principis d'aquesta dècada i anteriorment situada a l’Espartar; per la presència d'un dels grups més nombrosos de Hydrobates pelagicus melitensis; per la presència d'un gran nombre de Phalacrocorax aristotelis desmarestii; per la presència de dues parelles de Falco peregrinus i per la d'una població, almenys a la Conillera, de Sylvia sarda balearica. També té interès per a altres aus no incloses en l'anterior Annex i per a diverses aus migratòries. Per les seves característiques ornitològiques aquest conjunt d'illots ha estat considerat com a Àrea Important per a les Aus (IBA) per la Societat Espanyola d'Ornitologia aplicant els criteris seguits per BirdLife Internacional. Per altra banda, aquests illots, juntament amb uns altres de la costa Eivissenca, estan inclosos en l’Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) dels Illots de Ponent i Sud d'Eivissa. Altre aspecte faunístic important és la presència de l'endèmica Podarcis pityusensis, inclosa en l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE, amb les següents subespècies endèmiques: maluquerorum (Bledes), gorrae (Na Gorra de les Bledes), frailensis (l'illot Frare d’Espartar), krameriana (Espartar), zenonis (escull d’Espartar) i carl-kocki (Conillera i Bosc). Pel que fa a altres vertebrats, a més dels, inclosos a l'anterior Directiva, s'han inclòs, amb motiu D tres mamífers que contribueixen a la biodiversitat i al manteniment dels ecosistemes i dos rèptils, inclosos pels mateixos motius, destacant l'existència de Hemidactylus turcicups en alguns dels illots del lloc.Quant als invertebrats, a més de l'interessant Rumina decollata, present en els fons marins d'aquest lloc, s'han considerat divuit invertebrats dels quals sis són gasteròpodes terrestres endèmics d'Eivissa o de les Balears, com és el cas de Limax majoricensis, Trochoidea caroli caroli, Trochoidea caroli spartariensis, Trochoidea ebusitana conjuguens, Trochoidea ebusitana scopulicola i Iberellus minoricensis. Els onze restants són tenebriònids endèmics entre els quals es troben Messor bouivieri, Crematogaster auberti, Plagiolepis schmitzii, Alphasida ibicensis, Agafada ludovici, Agafada mater, Blaps bedeli torres-salai, Nesotes viridicollis, Pachychila sublunata, Phylan mediterraneus, Pimelia elevata i Stenosis intricata.Entre els peixos s'han inclòs algunes espècies que es troben a la zona i que han estat incloses en el recent Llibre Vermell dels Peixos de les Balears, entre els quals es troben l'endèmic Didogobius splechnai, i altres espècies amb motiu D, no endèmiques, com Sciaena umbra, Thorogobius sp., Labrus merula, Labrus viridis, Xyrichthys novacula, Hyppocampus hyppocampus, Hyppocampus ramulosus i Scorpaena scrofa.Entre les plantes no incloses en l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE, es troben endemismes balears com Bellum bellidioides i Micromeria microphylla; endemismes d'Eivissa, com Asperula paui, Lamottea dianae i Silene cambessedesii; endèmica d'Eivissa i d'una localitat de Mallorca com Micromeria inodora; o endèmica d'Eivissa i Cabrera, com Medicago citrina. Per a aquesta espècie, aquests illots, i especialment el de l’Espartar, són un dels punts amb major densitat de plantes en tota la seva àrea de distribució.
  • Vulnerabilitat
    La zona proposada comprèn dos ambients distints, el terrestre, constituït per diferents illots de grandàries diverses i més o menys allunyats de la costa i els fons marins. Els illots, per la seva pròpia condició, són un mitjà més vulnerable quant menor és la seva grandària. Per aquest motiu es consideren menys vulnerables Conillera, Espartar i Bosc, mentre que els restants illots i esculls presenten una vulnerabilitat més elevada. Un factor que està incrementant la vulnerabilitat d'aquests illots és el creixent desenvolupament del turisme a Eivissa amb l'increment de visites, organitzades en Conillera, augment de la navegació i de les pràctiques pesqueres esportives i tradicionals.
  • Designació
    Els illots que es troben en aquest lloc formen part del Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) dels illots de Ponent i del Sud d'Eivissa, segons la Llei 1/1991 del Parlament Balear.