Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

ES0000234 S’Albufera des Grau (LIC, ZEPA)

KML >
  • Tipus
    C
  • Regió
    Menorca
  • Àrea
    2546.61
  • Latitud
    39 57 0 N
  • Longitud
    4 15 0 E
  • Altitud mínima
    -50
  • Altitud màxima
    87
  • Altitud mitja
    0
  • Dates
  • Cumplimentació
    2000-07
  • Actualització
    2008-05
  • Proposta LIC
    2000-07
  • Designació LIC
    2006-07
  • Classificació ZEPA
    2006-03
  • Proposta ZEC
  • Règim de propietat
    La propietat de la part terrestre d'aquest lloc és variada i la major part de la superfície és privada. Hi ha 115 ha propietat de l'Estat Espanyol, que corresponen a les 72 ha de la làmina d'aigua i a 43 ha de zona marítimo-terrestre. Una part de l'Albufera des Grau, 125 ha, són de l'Ajuntament de Maó. Per altra banda segueix en marxa el procés d'adquisició de terrenys, per part d'aqueix Ajuntament, de l'antiga urbanització de Shangril·la. El Govern Balear posseeix la finca des Milà, de 30 ha. Per tant, fins a la data, hi ha 270 ha que són públiques i la resta és propietat privada, que correspon a la majoria de les finques del lloc així com l’illa den Colom i les dues illes d’Addaia, que són els illots més importants del lloc.
  • Documentació
  • Característiques
    Aquest lloc es situa en la costa nord-oriental de l’illa de Menorca. Es tracta del sector geològicament més antic de l’illa. Dominen, per tant, materials paleozoics i, dintre d'aquests, els del Carbonífer, que provenen majoritàriament de processos de resedimentació. En la part més occidental apareixen roques més modernes, mesozòiques i farciments quaternaris, de menys d'un milió d'anys. També són d'origen quaternari les formacions dunars i les platges.Els materials paleozoics es corresponen amb la denominada Sèrie Oriental, formada per turbidites siliciclàstiques (aglomerats de grans de sílice sedimentats en condicions de turbidesa i soldats posteriorment) originats en plataformes deltàiques. Es presenten com roques arenisques de gra gruixut, en forma de canal, barrejades entre arenisques més fines. Afloren dos canals principals, el de l’illa den Colom i el complex punta de sa Cudia-Punta de sa Galera. Els estrats que formen les capes corresponen a diferents avingudes al delta. La separació entre ells presenta nombrosos restes de origen animal. En algunes zones, com en ses Mames Primes, apareixen abundants restes fòssils i formacions sedimentàries amb "ripples", petites ondulacions que es formen en la sorra de la part submergida de la platja per efecte del moviment de l'aigua. Intercalats entre aquests materials es presenten altres, composts per roques d'origen volcànic, o conjunts de radiolarites, pissarres, colades fangoses o calcàries.Continuant en el Paleozoic, ressalten en el paisatge els materials vermells del Pèrmic, orientats de manera que formen un angle amb els turbidítics del Carbonífer. El camí de la Boval discorre per la zona fronterera entre aquests dos materials, deixant a l'oest els carbonífers.El Mesozóico aflora en la part occidental del Parc Natural. El Triàsic presenta els tres nivells típics: el Bundsandstein, que juntament amb el Pèrmic constitueix les zones vermelles més antigues de l’àrea, el Muschelkalk, i, en petita mesura, el Keuper. També apareixen el Juràsic, format per dolomies que s'intercalen amb calcàries i margues que presenten braquiòpods fòssils. Una característica dels afloraments juràsics és que es mantenen coberts de vegetació, ja que no han estat roturats per l'home en tractar-se de sòls no aptes per al cultiu.Els materials pertanyents al Miocè, dominants en la resta del paisatges de les Balears i, a Menorca, en la seva meitat meridional, no apareixen en el lloc, d'aquí l'originalitat del paisatge en comparació dels de Mallorca o amb els del Migjorn menorquí.Queden els materials quaternaris, els més recents, de origen sedimentari. A part de certes zones de farciment superficial, de poca extensió, dels quals la zona des Prat, la part occidental de s'Albufera, és, potser, la més important, presentant materials argilencs quaternaris d'origen al·luvial. Per altra banda, les mostres més notables d'aquest període són les dunes, formacions de sorra originada per dipòsits calcaris provinents de fauna marina, que encara que ocupen superfícies reduïdes, presenten una interessant varietat.Finalment, les dunes més modernes són les quals conformen les dunes actuals, amb sorra no cimentada i de color clar, encara que en algunes zones apareix barrejada amb materials argilencs. En molts casos estan fixades per vegetació psamófila. Aquestes dunes capten sorra de les nombroses platges del lloc. La climatologia d'aquest lloc no es diferencia excessivament del clima de l’illa de Menorca. Aquesta té un clima típicament mediterrani, amb temperatures mitges de 16.7ºC. Les precipitacions anuals mitjanes són de 625 mm, concentrades principalment a la tardor i amb un marcat caràcter torrencial. A més, hi ha una important variació interanual i la mitjana dels últims 10 anys és clarament inferior a la mitjana del període anterior. Altre aspecte important de la climatologia de Menorca és el vent, predominantment del nord, encara que des d'abril a juliol augmenta la importància dels vents de component sud. El vent transporta un aerosol salí molt dens. La principal singularitat del microclima del lloc és un menor volum de precipitacions, que com en altres zones costaneres de l’illa, se situa al voltant dels 550 mm anuals. Segons l'índex de Emberger, la zona des d’Addaia a És Grau té un clima càlid subhumit. Des del punt de vista paisatgístic, el lloc té un interès extraordinari per la barreja de paisatges i ambients i pel seu grau de conservació. Es dóna una situació excepcional en les Balears, ja que l'Albufera des Grau és l'única zona humida situada en un terreny que no és pla, doncs es troba encaixada entre pujols des de les quals es domina tot el mirall d'aigua. També és molt variat el litoral d'aquest lloc, amb trams de costa en penya-segat, cales amb platges, diversos illots, com l’illa den Colom i fons marins molt variats, tots ells inalterats ja que no existeix cap punt urbanitzat a excepció del poblat des Grau, molt integrat en el paisatge. El paisatge agrícola interior, barrejat amb retalls de matollar mediterrani, és també de gran bellesa
  • Qualitat
    La Qualitat i importància d'aquest lloc resideix en diversos factors. Destaca la important presència de diversos hàbitats de l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE, també és important per la presència d'un bon nombre de tàxons endèmics, sigui a nivell de Menorca, a nivell Balear o a nivell tirrè, per la gran importància que té per a les aus, especialment per a moltes aus aquàtiques i rapaços també per a les aus migratòries en general, i, finalment, per la varietat i qualitat paisatgística, tractant-se d'una costa en un estat de conservació excel·lent i amb un elevat grau de protecció i gestió. Les característiques ornitològiques d'aquest lloc van fer que una bona part del mateix fos declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i que tot ell estigui inclòs en l’Àrea Important per a les Aus (IBA) declarada per la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU/BirdLife), aplicant els criteris de BirLife International. Quant als vertebrats, destaquen les espècies de l'Annex I de la Directiva 79/409/CEE. No totes les citades nidifiquen en el lloc ja que algunes, com Pandion haliaetus, no crien en el lloc però acudeixen regularment a alimentar-se en aquesta àmplia zona. Concretament per a una espècie tan valuosa a nivell nacional com és Pandion haliaetus, L'Albufera té especial importància com lloc d'alimentació, essent freqüent i regular durant tot l'any. La zona és important durant la hivernada per a gran nombre d'aus aquàtiques: corbs marins, ardeids, setmesons, anàtides, gavines i limícoles. També té especial importància durant la migració, no sol per a les esmentades aus aquàtiques sinó per a l’avifauna en general. Les aus contribueixen en gran mesura a la biodiversitat d'aquesta zona.Entre els rèptils destaca la presència de l'endèmica sargantana de les Balears, amb tres subespècies exclusives de tres dels illots del lloc: la subespècie addayae, de l’illa Gran d’Addaia, la subespècie balearica pròpia de l’illa petita d’Addaia i la subespècie brauni, de l’illa den Colom.Entre les espècies incloses en l'apartat 3.3. s'ha inclòs les següents espècies:

    - Larus cahinans, per la importància de les seves poblacions i la incidència que té sobre altres espècies i en la nitrificació d'alguns llocs. Hi ha colònies en l’illa den Colom, illots d’Addaia i en una gran part del litoral penya-segat.

    - Apodemos selvaticus, Elyomis quercinus, Mus musculus, Rattus rattus i Oryctolagus cuniculus tenen importància en els sistemes ecològics i en la biodiversitat.

    - Crocidura suaveolans és una espècie que, a les Balears, solament es troba a Menorca. La subespècie balearica és un endemisme menorquí.

    - Pipistrellus kuhlii té un interès que sobrepassa l'àmbit balear, on és una espècie rara. A més es troba inclòs en l'Annex IV de la Directiva Hàbitats.

    - Esbufego viridis balearica destaca entre els amfibis, per tractar-se d'una subespècie endèmica de les Balears.

    - Hyla meridionalis, igual que Elaphe scalaris, són dues espècies que, a les Balears, solament es troben a Menorca, pel que la seva presència és de destacar.

    - Granota ridibunda perezi, Macropotodon cucullatus, Natrix maura, Tarentola mauretanica i Hemidactylus turcicus tenen importància en els ecosistemes i per al manteniment de la biodiversitat del lloc.

    - Podarcis sicula cetti, és interessant a nivell estatal ja que la seva presència a Espanya es troba restringida a l’illa de Menorca i a uns pocs punts del territori peninsular.

    Entre els invertebrats s'han inventariat gran quantitat d'espècies entre les quals cal destacar les següents 10 espècies endèmiques:

    - Tudorella ferruginea, gasteròpode endèmic de Mallorca i Menorca.

    - Iberellus minoricensis, gasteròpode endèmic de Menorca.

    - Trochoidea nyeli, gasteròpode endèmic de Mallorca i Menorca.

    - Timarcha balearica, coleòpter crisomèlid endèmic de Mallorca i Menorca.

    - Agafada cardonae, tenebriónido endèmic de Mallorca i Menorca.

    - Micrositus nitidicollis i Micrositus semicostatus, tenebriònids igualment endèmics.

    - Euscorpius carpaticus balearicus, espècie de distribució tirrena amb una subespècie endèmica.

    - Bogidiella tramuntanae, crustaci amfípod endèmic.

    - Pseudoniphargus mercadali, crustaci melítid endèmic de Mallorca i Menorca.

    Altres quatre invertebrats s'han esmentat pels següents motius:

    - Akis boccarozo, tenbriònid, i Leptothorax specularis, formícid, ambdós d'interès per ésser de distribució tirrena.

    - Myrmica aloba, formícid d'interès nacional, ja que és endèmica de la península Ibèrica i Balears.

    - Murella muralis, gasteròpode helícid que té interès per ser una espècie pròpia de Sicília que ha estat introduïda a Menorca.

    Entre les plantes cap destacar la presència, a més de Daphne rodriguezii, inclosa en l'Annex II, de 22 tàxons endèmics, 2 que s'han considerat d'interès nacional, 3 d'interès internacional, per la seva distribució tirrena i Euphorbia dendroides, per ser una espècie absent en la península Ibèrica. Altres 15 tàxons s'han inclòs per estar protegits en les balears pel decret 24/92, de 12 de març, pel qual s'estableix el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades. En aquesta situació es troben:

    - Phillirea angustifolia, Vitex agnus-castus, Myrtus comunis, Tamarix africana, Tamarix canariensis, Pancratium maritimum i Juniperus phoenicea varietat lycia.

    A més també es troben protegides per l’esmentat Decret les següents 8 espècies d'orquídies:

    - Anacamptis piramidalis, Ophrys bombiliflora, O. lutea, O.tenthredinifera, O.vernixia, Orchis conica, Serapias lingua i Serapias parviflora.
  • Vulnerabilitat
    Algunes zones d'aquest espai, especialment les comunitats animals i vegetals de les aigües interiors, presenten una fragilitat elevada, especialment a causa de la seva dependència de l'aigua dolces i a la incidència negativa que ha produït i està produint la seva eutrofització i la salinització d'aquestes aigües pel menor aportament dels torrents i fonts i per una creixent influència de les aigües del mar.També són molt fràgils les comunitats dunars, cada vegada més agredides pel turisme, que freqüenta les platges d'aquesta zona.Algunes comunitats del litoral depenents d'unes condicions molt estrictes també s'han vist afectades per la freqüentació de la costa.La declaració d'una gran part d'aquest lloc com Parc Natural i la seva protecció efectiva a permès localitzar aquests factors d'amenaça i ha alleujat la seva incidència, encara que perduren la salinització i eutrofització de les aigües de la llacuna interior.L'ordenació cinegètica també permetrà millorar les condicions de la fauna en general, que ara no es veu sotmesa a actuacions cinegètiques indiscriminades.
  • Designació
    Una part d'aquest lloc (1947 ha) són Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d'acord amb la directiva 79/409/CEE. Tot aquest lloc es troba dintre de dues Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEIs). La ANEI d’Addaia a l'Albufera des Grau fou declarada per la Llei 1/1991 del Parlament Balear. La ANEI de l'Albufera des Grau i illa den Colom va ser declarada per la Llei 4/1986 del Parlament Balear sobre la base de la Llei 1/1984 del mateix Parlament. Posteriorment es va declarar el Parc Natural des Grau-Illa d'en Colom mitjançant Decret 51/1995 de la CAIB, del 4 de maig de 1995, publicat en el BOCAIB el 20 de maig de 1995. Aquest parc, de 1790 ha, comprèn una part de la primera ANEI i la totalitat de la segona. També coincideix, aproximadament, amb la ZEPA. El Pla Territorial Insular de Menorca (aprovat al maig de 2003) consolida la figura de ANEI, definint a més Àrees d'Alt Nivell de Protecció (alzinars, garrigues d’ullastrar, zones de protecció costanera, garrigues d’aladern, zones humides, illots, sistemes dunars, penya-segats, vegetació rupícola litoral, reserves marines i barrancs). A més aquest lloc es troba inclòs dintre del Àrea Important per a les Aus (IBA) de la Costa nord i aquest de Menorca i illa de l'Aire, que comprèn tot aquest lloc, declarat per la Societat Espanyola d'Ornitologia SEU/BirdLife. Tota l’illa de Menorca està declarada Reserva de la Biosfera pel programa MaB de la UNESCO des de 1993. El Parc Natural de s'Albufera des Grau és la zona nucli de la Reserva de la Biosfera.