Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

ES0000232 La Mola i s’Albufera de Fornells (LIC, ZEPA)

KML >
  • Tipus
    C
  • Regió
    Menorca
  • Àrea
    1516.32
  • Latitud
    40 2 0 N
  • Longitud
    4 9 0 E
  • Altitud mínima
    0
  • Altitud màxima
    123
  • Altitud mitja
    0
  • Dates
  • Cumplimentació
    2000-07
  • Actualització
    2008-05
  • Proposta LIC
    2000-07
  • Designació LIC
    2006-07
  • Classificació ZEPA
    2006-03
  • Proposta ZEC
  • Règim de propietat
    Aquest lloc és de propietat particular llevat de la zona marítimo-terrestre, que és de domini públic. Les illes des Ravells i de Ses Sargantanes són de propietat privada.
  • Documentació
  • Característiques
    Aquest lloc difereix de la resta de la regió costanera menorquina de Tramuntana per la seva particular geologia. Tota la riba aquest de la badia de Fornells està formada per dolomies, roques carbonatades formades fa uns 150 milions d'anys, durant el Juràsic. Aquest tipus de materials només apareixen en pocs llocs de la regió. Les dolomies són permeables a l'aigua i, per tant, fàcilment erosionables, la qual cosa ha afectat al relleu de la Mola de Fornells que posseeix diverses lleres torrencials excavades en la seva superfície i on s'han format algunes coves, entre les quals destaquen la dels Anglesos i la de Na Polida. Els materials situats al sud de l'esmentada badia són d'origen Triàsic, bàsicament pissarres i argiles. Aquests materials solen tenir un color vermellós molt característic. L'accident més remarcable de la zona és la Mola de Fornells, península de 123 m. d'altitud. En el seu extrem septentrional limita amb el mar formant uns impressionants penya-segats que es van fent mes baixos cap a ambdós costats d'aquesta península, mantenint-se la costa en penya-segat, encara que més baixa, en la riba oriental. La major part d'aquesta península té un suau pendent que descendeix cap a l'aquest. En aquesta costa s'han originat un conjunt de petites cales, entre les quals destaquen la Cala den Tosqueta, Cala Pudenta i l'arenal de s'Olla. En la badia hi ha tres petits illots denominats de ses Sargantanes, des Ravells i des Porros, mentre que en la costa oriental es troba la illa den Tosqueta. Totes aquests illots estan formats per dolomies.
    El clima és de tipus mediterrani mesotèrmic sec subhumid, amb una temperatura mitja anual de 17.2ºC i amb una pluviositat mitjana de 600-650 mm. Com en altres punts prominents de la costa nord de Menorca, el vent, i el esprai salí que aporta, és un factor meteorològic molt important que té una forta incidència en la vegetació i el paisatge del lloc.
    L'interès paisatgístic del lloc és molt elevat degut al fet que el paisatge de tota aquesta península apareix pràcticament inalterat. Fins a fa pocs anys una gran part de l'extrem nord de la Mola ha estat zona militar, actualment abandonada. L'accés a aquest lloc és dificultós degut al fet que no existeix un vial asfaltat i el camí existent és poc practicable. La seqüència de diferents tipus de vegetació formant un gradient de nord a sud, a causa de la influència del mar i al relleu, són altre atractiu paisatgístic del lloc. La badia de Fornells, amb la seva retallada costa i els seus illots donen encara mes rellevància a aquest paisatge tan singular de la costa de Tramuntana de Menorca. Per altra banda l'entorn del lloc es manté ben conservat. Per aquests motius, per la seva flora i per la seva fauna, aquest lloc ha estat mereixedor d'altres nivells de protecció.
  • Qualitat
    Hi nidifica almenys una parella d'Àguila pescadora i existeixen importants poblacions nidificants d'espècies incloses en l'Annex I de la Directiva 79/409/CEE. A més, hi ha diversos hàbitats prioritaris a la zona.
  • Vulnerabilitat
    La zona no presenta una vulnerabilitat elevada de mantenir-se les condicions actuals d'aïllament a la qual es troba sotmesa per causes possiblement circumstancials. Si es milloressin els accessos i s'incrementés la urbanització de zones pròximes, com està ocorrent en el port de Fornells i en l'arenal de Són Saura, la vulnerabilitat del lloc es veuria incrementada. L'existència d'una zona militar i les restriccions d'accés, actualment inexistents, i el mal estat del camí que dóna accés a aquestes instal·lacions, situades en el punt més elevat de la Mola, han estat un factor important en el manteniment del lloc fins a la seva protecció paisatgística per la Llei 1/1991 del Parlament Balear.
  • Designació
    Els límits del lloc coincideixen amb els de l’Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI núm. 4) de Mola de Fornells i Albufera de Mercadal. La major part de les aigües de l'interior de la badia de Fornells són Zona de Protecció Especial dintre d'una Reserva Marina molt més àmplia pendents de declaració en la data per part de la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern Balear. El Pla Territorial Insular de Menorca (aprovat al maig de 2003) consolida la figura de ANEI, definint a més Àrees d'Alt Nivell de Protecció (alzinars, garrigues d’ullastrar, zones de protecció costanera, garrigues d’aladern, zones humides, illots, sistemes dunars, penya-segats, vegetació rupícola litoral, reserves marines i barrancs. Tota la illa de Menorca està declarada Reserva de la Biosfera pel programa MaB de la UNESCO des de 1993.