Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

ES0000229 Costa Nord de Ciutadella (LIC, ZEPA)

KML >
  • Tipus
    C
  • Regió
    Menorca
  • Àrea
    682.9
  • Latitud
    40 3 40 N
  • Longitud
    3 49 40 E
  • Altitud mínima
  • Altitud màxima
    70
  • Altitud mitja
    0
  • Dates
  • Cumplimentació
    2000-07
  • Actualització
    2008-05
  • Proposta LIC
    2000
  • Designació LIC
    2006-07
  • Classificació ZEPA
    2006-03
  • Proposta ZEC
  • Règim de propietat
    Tota aquesta superfície és de propietat privada excepte la zona marítimo-terrestre que és de domini públic.
  • Documentació
  • Característiques
    El lloc es caracteritza per tenir un clima mediterrani de tipus mesotèrmic sec-subhumit, amb una temperatura mitja anual de 17.5ºC i una pluviositat de 600 mm. L’aspecte climatològic molt important del lloc, igual que ocorre en altres trams de la costa nord de Menorca, és l'exposició als intensos vents del nord, que modelen el paisatge i afavoreixen l'erosió dels materials rocosos que el constitueixen, aportant un elevat gradient de salinitat a l'ambient. Tot aquest tram costaner és una plataforma horitzontal uniformement elevada sobre el nivell del mar, constituïda per calcàries miocèniques, llevat de un petit sector entorn de punta Nati format per materials del Juràsic i Cretàci. Aquesta plataforma queda tallada a bec a la seva arribada al mar, formant-se espectaculars penya-segats en una costa poc retallada en aquest tram. Aquestes calcàries miocèniques es troben superficialment carstificades donant lloc a nombroses crestes de lapiaz. La forta incidència dels vents del nord juntament amb la falta de obstacles en aquesta plataforma han donat lloc a una considerable pèrdua de sòl en els llocs més exposats.
    La constitució calcària d'aquesta plataforma, la forta incidència del vent del nord i de l’esprai salí, la carstificació d'aquesta superfície, la falta de sòl, l'abundància de pedres i crestes d'aquest lapiaz i l'escassesa de vegetació han donat lloc a un paisatge d'aparença semidesèrtica, pràcticament únic a Menorca per la seva configuració i extensió.
    A pocs centenars de metres del litoral, l'agricultor menorquí va construir i encara manté, una impressionant xarxa de quilòmetres i quilòmetres de paret seca que divideixen i subdivideixen els camps limítrofs. Entre aquesta densa xarxa de parets seques apareixen curioses construccions aterrassades, de planta circular i tècnica de pedra en sec i altres construccions fetes amb la mateixa tècnica aprofitant l'abundància de pedres d'aquest lloc. Aquestes construccions amb fins agrícoles i ramaders donen un atractiu i una nova peculiaritat a aquest singular paisatge.
    La ramaderia ha estat l’activitat tradicional que encara perdura en aquest lloc, essent fàcil veure diferents tipus de bestiar en règim de pastura lliure, la qual cosa repercuteix en el paisatge i en la presència d'una fauna molt característica, especialment de rapaços que es presenten aquí per motius tròfics.
  • Qualitat
    En l'àrea es troba la colònia més important Pardela cenicienta de tot el Mediterrani espanyol. A més hi nidifiquen altres espècies de l'Annex I de la Directiva 79/409/CEE, com el Sebel·lí, en densitats importants.
  • Vulnerabilitat
    El lloc es troba ben conservat i no presenta una vulnerabilitat elevada. Això es deu, bàsicament, a les seves característiques geològiques i climatològiques que han fet que aquest lloc sigui inhòspit i que la presència humana sigui pràcticament nul·la, exceptuant les poques persones que es dediquen a activitats agrícoles i ramaderes en la zona. La carretera que dóna accés al far de Punta Nati és l'única via d'accés al lloc, sent aquest el punt més freqüentat. Les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals que es realitzen en l'interior es troben perfectament integrades en el paisatge. Un factor distorsionador, com era l'abocador d'escombraries que es trobava dintre del lloc, ha estat clausurat recentment.
  • Designació
    Tot aquest lloc és Àrea Natural d'Especial Interès segons la Llei 1/1991 del Parlament Balear. El Pla Territorial Insular de Menorca (aprovat al maig de 2003) consolida la figura de ANEI, definint a més Àrees d'Alt Nivell de Protecció (alzinars, garrigues d’ullastrar, zones de protecció costanera, garrigues d’aladern, zones humides, illots, sistemes dunars, penya-segats, vegetació rupícola litoral, reserves marines i barrancs. Tota la illa de Menorca està declarada Reserva de la Biosfera pel programa MaB de la UNESCO des de 1993.