Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

ES0000221 Sa Dragonera (LIC, ZEPA)

KML >
  • Tipus
    C
  • Regió
    Mallorca
  • Àrea
    1272.17
  • Latitud
    39 35 30 N
  • Longitud
    2 19 30 E
  • Altitud mínima
    -70
  • Altitud màxima
    349
  • Altitud mitja
    0
  • Dates
  • Cumplimentació
    2000-07
  • Actualització
    2008-05
  • Proposta LIC
    2000-07
  • Designació LIC
    2006-07
  • Classificació ZEPA
    2006-03
  • Proposta ZEC
  • Règim de propietat
    La totalitat de l’illa de Sa Dragonera és de propietat pública, després de ser adquirida pel Consell de Mallorca. L’illa de Pantaleu és propietat de l'Estat Espanyol tant Sa Dragonera com la totalitat de l'illot des Pantaleu estan envoltades per una zona de domini públic marítimo-terrestre, d'acord amb el que disposa la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, i pel Reial Decret 1471/1998, de 1 de desembre, del MOPU, pel qual s'aprova el Reglament General per al desenvolupament i execució de la Llei 22/1988 de Costes.
  • Documentació
  • Característiques
    L’illa de Sa Dragonera és el major dels illots que envolten Mallorca: Està situada al sud-oest, davant de la costa més occidental de l’illa Mallorca a només 780 m de distància. Aquesta proximitat de la costa fa que sigui molt visible des de la propera localitat de Sant Elm. Es tracta d'una illa amb un perfil molt característic al llarg dels seus quatre quilòmetres de longitud. La seva escassa amplària, aproximadament un quilòmetre en el punt més ample, condiciona que la superfície de l’illa solament sigui de 288 hectàrees.

    Aquest illot és un prolongació de la serra de Tramuntana de Mallorca i per aquest motiu està orientada de sud-oest a nord-oest. També per aquest motiu presenta dues vessants clarament diferenciades. D'una banda, la costa nord-oest és pràcticament inaccessible, amb impressionants penya-segats de fins a tres-cents metres, que cauen des de les majors altures de l’illa, que en Na Pòpia arriben a els 353 m. L'altra vessant, orientada al sud-est, ocupa la major part de la superfície de l’illa, presentant un relleu molt més suau. Aquesta relaxació de pendent possibilita l'existència de petites torrenteres, en algunes de les desembocadures de les quals es troben les úniques cales de l’illa.

    La cavitat més important és la Cova del Moro o de Sa Font. Es tracta d'una cova natural, relativament gran, de planta irregular, amb diferents concavitats i petits llacs al fons. A més s'han catalogat cinc coves més i altres sis cavitats més petites. Aquestes localitats, especialment la Cova des Moro, són importants per a la fauna i vegetació, trobant-s’hi alguns endemismes. Entre la costa de Mallorca i Sa Dragonera es troben alguns illots de petites dimensions, tots ells inclosos dintre del Parc Natural. El més important, l'illot des Pantaleu, amb 25.000 m2 de superfície, que es troba molt prop del poble de Sant Elm i és l'únic amb cobertura vegetal permanent i amb un notable interès faunístic i florístic.

    Pel que fa als aspectes geològics, l’illa de Sa Dragonera presenta una abrupta morfologia resultant dels processos geològics que en ella han actuat, resultant una estructura geològica molt complexa. La litologia és, pràcticament en la seva totalitat, carbonatada (calcàries i dolomies). S'origina per una deposició d'una successió d'edat mesozòica que primer registra dipòsits de la plataforma marina i , després, de fàcies pelàgiques profundes. Continua amb la deposició de dipòsits detrítics de conglomerats litorals, calcarenites i margues profundes del Miocè. Finalment, acaba amb dipòsits quaternaris de tipus dunar i litoral. L'estructura queda integrada en la tectònica de enclavaments del Miocè, que constitueixen la resta de la serra de Tramuntana. Presenta, a més, una important facturació, gairebé vertical, que condiciona la morfologia del paisatge de l’illa, especialment dels penya-segats del nord-oest. Els retocs posteriors deguts als processos al·luvials i càrstics, li donen una fisonomia final que la fan única.

    Sa Dragonera comparteix els climes comuns a les localitats mallorquines situades en el litoral. Aquests llocs es caracteritzen per una menor pluviometria que els espais interiors del seu entorn i per unes temperatures molt més suaus. També influeix en tot això la petita grandària de l’illa. Les dades obtingudes en la pròpia illa durant trenta anys indiquen una pluviositat mitjana mensual de 355 mm, valor propi dels llocs més secs del litoral meridional de Mallorca. Les temperatures mitges anuals se situen al voltant dels 17ºC. Per aquests motius Sa Dragonera pot considerar-se com un dels enclavaments més càlids i àrids de Mallorca. Finalment cal esmentar la incidència dels vents i l'existència de factors microclimàtics individualitzats.
  • Qualitat
    La qualitat i importància d'aquest lloc radica en la presència de diferents hàbitats inclosos en l'Annex I de la Directiva 92/43/CE, per l’avifauna contemplada en l'Annex I de la Directiva 79/409 i per molts altres valors florístics i faunístics. Per aquests motius fou declarada Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i, posteriorment, Parc Natural. A més, Sa Dragonera és, juntament amb la finca de La Trapa, situada a la veïna Mallorca, Àrea Important per a les Aus (IBA), declarada per la Societat Espanyola d'Ornitologia, aplicant les valoracions i criteris establerts per BirdLife Internacional.

    Sa Dragonera té un valor paisatgístic extraordinari, en tractar-se d'un illot molt elevat i situat al costat de la costa, que s'ha salvat d'especulacions urbanístiques.

    Quant a la flora, s'han citat 372 tàxons de plantes vasculars, que representen un 25% del total de la flora balear, amb un 5% d'endemismes. La flora vascular es reparteix en 226 gèneres de 90 famílies. Entre les plantes endèmiques trobem 26 espècies de distribució més o menys àmplia. Tan solament un, Limonium dragonericum, és exclusiu del tram més meridional de la costa nord-occidental de Mallorca. Cal ressaltar l'abundància de tàxons de muntanya que viuen en la contigua serra de Tramuntana.

    En l'illot de Pantaleu, amb una superfície de 25.000 m2 i una altura de 26 m, s'han citat 69 tàxons de plantes vasculares, repartits en 62 gèneres i 34 famílies. Com espècies destacables cal esmentar Chamaerops humilis, Rossa balearica, Launaea cervicornis, Medicago citrina (introduïda procedent de Cabrera), Limonium caprariense i Rossa angustifolia. Els invertebrats estan sent inventariats actualment. Fins a la data s'han inventarido 82 tàxons d'invertebrats, d'ells 60 pertanyents a la fauna marina. Destaquen els 34 tàxons d'invertebrats, dels quals 27 són endèmics a nivell mallorquí o balear, destacant la presència de Typhlocirolana moraguesi, present en la Cova des Moro, d'algunes papallones d'interès i d'espècies com Lithophaga lithophaga i Pinna nobilis, incloses en l'Annex IV de la Directiva 92/43/CEE de Consell.

    Entre els vertebrats, molt millor coneguts, destaquen les aus marines i les rapaços, amb nombroses espècies incloses en la Directiva 79/409 CEE del Consell, com Calonectris diomedea, l'endemisme balear Puffinus mauretanicus, Hydrobates pelagicus, Phalacrocorax aristotelis desmaretii, Larus audouini, una important colònia de Falco eleonorae, Falco peregrinus i la subespècie endèmica Sylvia sarda balearica. Entre els rèptils destaca l’endemisme balear Podarcis lilfordi, amb la subespècie giglioli, endèmica de Dragonera. En les aigües de Sa Dragonera s'ha constatat la presència regular de Caretta caretta i de Tursiups truncatus, ambdues en l'Annex II de la Directiva 92/43 CEE. Altres espècies s'han citat amb motiu D pel seu interès per a la biodiversitat local, com Mus musculus, Rattus rattus, Orictolagus cuniculus, Tadaria teniotis, una important població de Tarentola mauretanica i la presència de Hemidatylus turcicus, tots els quals ocupen un paper important en una comunitat tan reduïda com aquesta. S'ha ofert una llarga llista d'aus presents en Sa Dragonera, entre les quals destaquen Corvus corax, cada vegada més escàs a Mallorca, i Larus cachinnans, aquesta última amb una gran colònia reproductora en Dragonera que té una gran importància i una elevada influència i incidència en la flora i fauna de l’illa i dels voltants. Les altres espècies, citades amb motiu D, ho han estat o bé per la seva presència en l’illa com aus nidificants o bé per la gran importància que tenen durant les migracions de primavera i tardor. Totes elles es consideren importants en el manteniment de les condicions ecològiques del lloc i per a la biodiversitat. Per exemple, la presència d'una de les majors colònies del món de Falcó de Elionor, es deu a l'extraordinària abundància de paseriformes en migració tardorenca per l’illa.
  • Vulnerabilitat
    Sa Dragonera, en tractar-se d'un illot amb protecció efectiva després de la seva declaració com Parc Natural, ha vist molt reduïda el seu vulnerabilitat. L’accés es troba restringit i es necessita autorització per visitar l’illa. A més, els visitants solament poden transitar per una rutes establertes. No obstant això, existeix una creixent pressió turística als voltants, concretament en la costa urbanitzada pròxima de Sant Elm i Port d'Andratx, amb un creixent desenvolupament turístic i amb un increment constant d'embarcacions esportives i demanda de nous ports d'amarratge. Per aquests motius, cada vegada existirà una major demanda de gaudi d'aquest espai. Igualment, la zona marítima d'aquest lloc es troba sotmesa a un trànsit creixent d'embarcacions esportives i a una pressió cada vegada major deguda als esports nàutics. La pesca, tant professional com esportiva, així com la pesca submarina i el busseig no es troben regulats, i la seva incidència sobre la fauna i flora marina han de ser important, sobre tot tenint en compte la vulnerabilitat d'aquests ecosistemes.
  • Designació
    Sa Dragonera posseeix vàries figures de protecció:

    És Zona d'Especial Protecció per a les Aus ZEPA.

    És Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) per la Llei 1/1991 del Parlament Balear, dintre de la categoria de màxima protecció.

    És Parc Natural en aplicació de la Llei 4/1989 d'Espais Naturals, per Decret 7/95, de 26 de gener, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. BOCAIB núm. 18 de 11 de febrer de 1995.