Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

ES0000082 Tagomago (LIC, ZEPA)

KML >
  • Tipus
    C
  • Regió
    Pitiüses
  • Àrea
    554.24
  • Latitud
    39 2 19 N
  • Longitud
    1 38 38 E
  • Altitud mínima
    -75
  • Altitud màxima
    115
  • Altitud mitja
    85
  • Dates
  • Cumplimentació
    1997-12
  • Actualització
    2008-05
  • Proposta LIC
    2000-07
  • Designació LIC
    2006-03
  • Classificació ZEPA
    2006-03
  • Proposta ZEC
  • Règim de propietat
    L’illa és de propietat particular, llevat de la zona marítimo-terrestre que és de domini públic.
  • Documentació
  • Característiques
    Aquesta illa està formada per materials del Triàsic (del Muschelkalk) de la unitat estructural d'Eivissa. Els seus sòls són de Terra Rossa, molt calcària, abundants en superfície però poc potents. A l’illa es troben jaciments fosilífers del Quaternari. Des del punt de vista litològic, es troben diferents tipus de calcàries: calcàries margoses groguenques, calcàries compactes gris fosc i negres, calcàries vermiculades amb vetes de calcita vermellosa. A més hi ha restes de duna fòssil i de llims formant crostes. Des del punt de vista hidrològic cap destacar l'existència d’escorrentia superficial i la filtració dels escassos aportaments hídrics a través de materials calcaris. Els torrents creads per aquest motiu es troben orientats en direcció nord-oest.
    L’illa té un contorn allargat, alineat en un eix nord-oest sud-est, molt retallat, especialment en la costa nord-oriental. Presenta una estructura en suau pendent des del sector sud, el més elevat, baixant cap al sector central. La costa és un penya-segat alt en tot el contorn de l’illa excepte en la porció central occidental, que és més baix. El clima és semiàrid mesotèrmic, sense excés hídric a l'hivern. La precipitació és de 300 mm i la temperatura mitja anual és de 17ªC. Els vents predominants són els de component aquest i nord, tots ells aportant un important factor salí. Des del punt de vista paisatgístic, aquest lloc té un atractiu i un valor molt elevat, en tractar-se d'un illot molt bé conservat i molt pròxim a la costa d'Eivissa, ja tan sols es troba a 1700 m de la costa d'aquesta illa. Per la seva grandària i proximitat al litoral, és un lloc molt visible des de molts punts de la costa eivissenca. També hi contribueix la qualitat paisatgística i visual de l'entorn immediat, que és especialment rellevant.La presència d'un antic far i d'una petita construcció perfectament integrades en el mitjà no perjudiquen, en absolut, a la bellesa i magnitud d'aquest paisatge.
  • Qualitat
    La qualitat i importància del lloc es basa, fonamentalment, en l'excel·lent representativitat i en l'excel·lent estat de conservació de tres habitats inclosos en l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE, en la presència d'un elevat nombre de tàxons vegetals endèmics a nivell balear o pitiús, un d'ells de l'Annex II d'aquesta Directiva, i en la gran importància per a les aus, especialment per a determinades espècies d'aus marines i rapaços de l'Annex I de la Directiva 79/409/CEE, així com per a unes altres no incloses en aquesta última directiva. Per aquests valors ornitològics el lloc fou catalogat com Zona d'Especial Importància per a les Aus (ZEPA) i Àrea d'Especial Importància para les Aus (IBA) per la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU), d'acord amb els criteris establerts per BirdLife Internacional. Pel que fa a les aus, destaca la presència d'una important colònia de Puffinus mauretanicus, l'única espècie d'au endèmica de les Balears. També cal destacar la nidificació colonial de Phalacrcorax aristotelis desmarestii, Calonectris diomedea i Falco eleonorae, a més de la presència d'altres rapaços com Falco peregrinus i Falco tinnunculus, Tyto alba. D'una altra de les espècies de l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE que s'esmenta, concretament de Larus audouinii, la seva presència en el lloc com a au nidificant és irregular, donat el seu caràcter itinerant. Finalment, respecte a la avifauna, esmentar la presència de l'endèmica Sylvia sarda balearica i la possible presència de Hydrobates pelagicus.
    Pel que fa als mamífers, solament es pot citar la presència regular de Tursiops truncatus.
    Respecte dels rèptils, és important la presència d'una subespècie endèmica de sargantana Podarcis pityusensis tagomagensis, a més de la presència regular, en les aigües del lloc, de la tortuga Caretta caretta.
    Respecte a altra fauna, se citen amb motivació D a dos rèptils pel seu interès per a la biodiversitat de la illa com són Tarentola mauretanica i Hemydactilus turcicups. Entre els peixos, se cita la presència de l'endemisme Didogobius splechnai. Entre els invertebrats destaca Scyllarides latus i altres artòpods terrestres endèmics com Agafada ludovici ludovici, Agafada mater gasulli, Phylan mediterraneus i Xeroplecta ortizii. Finalment, entre les plantes, destaca la presència d'un elevat nombre d'endemismes balears o pitiusos (d'Eivissa i Formentera) com els citats Allium antonii-bolosii eivissanum, Allium grossi, Aetheorhiza bulbosa, Bellium bellidioides, Silene cambessedesii, Micromeria filiformes, Micromeria inodora, Micromeria microphilla, Stachys brachyclada i altres dues espècie no endèmiques però d'una distribució biogeogràfica molt particular, com Witana frutescens i Cynomorium coccineum.
  • Vulnerabilitat
    La qualitat i importància del lloc es vulnar "La vulnerabilitat del lloc que es proposa es considera mitja, degut, en part, a la inaccessibilitat de la illa durant una gran part de l'any. No obstant això, puntual i estacionalmentemente, aquesta vulnerabilitat s'incrementa pels usos turístics que es realitzen en una petita part de la illa durant la temporada estival. Aquesta utilització tendeix a incrementar-se a mesura que s'incrementa el desenvolupament del turisme a Eivissa. Per altra banda es fan palesos alguns estadis de degradació en les comunitats vegetals a causa de la presència de conills introduïts per a la pràctica de la caça. Per altra banda, la illa es troba totalment protegida pels planejaments urbanístics municipals de l'Ajuntament de Santa Eulalia."
  • Designació
    El lloc es ecnuentra inclòs dintre del Area Natural d'especial Interès dels Amunts d'Eivissa, declarat per la Llei 1/1991 del Parlament Balear. A més és Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).