Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?

    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

ES0000038 S’Albufera de Mallorca (ZEPA)

KML >
La xarxa > Llista de LIC > ES0000038 S’Albufera de Mallorca (ZEPA)
  • Tipus
    C
  • Regió
    Mallorca
  • Àrea
    2135
  • Latitud
    39 47 25 N
  • Longitud
    3 5 55 E
  • Altitud mínima
    0
  • Altitud màxima
    9
  • Altitud mitja
    2
  • Dates
  • Cumplimentació
    1997-12
  • Actualització
    2008-05
  • Proposta LIC
    2000-07
  • Designació LIC
  • Classificació ZEPA
    2006-03
  • Proposta ZEC
  • Règim de propietat
    La Superfície del Parc Natural és de 1709 ha. de les quals 822 ha són propietat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, 400 ha de l'Estat Espanyol, 103 ha de l’Ajuntament de Muro i 48 ha de propietat privada conveniades. La resta és propietat privada.
  • Documentació
    Alomar, G., Mus. M. i Rosselló, J.A. 1997. Flora Endèmica de les Balears. Consell Insular de Mallorca. Fodesma. Palma de Mallorca.

    Conselleria d'Agricultura i Pesca. 1994. Butlletí del Parc Natural de s'Albufera. nº 1. 1994.

    Conselleria d'Agricultura i Pesca. Butlletí del Parc Natural de s'Albufera. Nº 2. 1995.

    Conselleria de Medi Ambient Ordenació del Territori i Litoral. Butlletí del Parc Natural de s'Albufera. Nº 3. 1997.

    Conselleria de Medi Ambient Ordenació del Territori i Litoral. 1998. Plà d'Us i Gestió de s'Albufera. Documents Tècnics de Conservació. IIª època, nº 3. Palma de Mallorca.

    Conselleria de Medi Ambient Ordenació del Territori i Litoral. Palma de Mallorca. 1998. Plà d'Us i Gestió del Parc Natural de s'Albufera, 1998-2002. De la Restauració a la Conservació. Palma de Mallorca.

    Chapman, M. 1999. A further study of water quality and Aquatic Invertebrate Communities at s'Albufera de Mallorca. Bulletí Científic dels Parcs Naturals de les Balears. 2ona Època nº 1, 1988: 45-55. Conselleria de Medi Ambient Ordenació del Territori i Litoral. Palma de Mallorca.

    Donnelly, Ch. 1999. Observacions sobre la distribució d'Odonats i lepidòpters al Parc Natural de s'Albufera de Mallorca.. Nota Preliminar. Bulletí Científic dels Parcs Naturals de les Balears. 2ona Època nº 1, 1988: 57-59. Conselleria de Medi Ambient Ordenació del Territori i Litoral. Palma de Mallorca.

    GOB. 1997. Atles dels Aucells Nidificants de Mallorca i Cabrera. Palma de Mallorca.

    Heredero, V. 1998. Recompte hivernal d'aus aquàtiques i limícoles a Balears. Anuari Ornitològic de les Balears, 12: 111-115.

    Martínez, A. i Mayol, J. Eds. S'Albufera de Mallorca. Monografies de la Societat d'Història Natural de les Balears, 4. Palma de Mallorca.

    Mayol, J., Llabrés, A. Aguiló, J.A., Perelló, B. y Muntaner, J. !998. S'Albufera. Guía de Paseo. Govern Balear. Palma de Mallorca.

    Oewns. N. 1999. Estudi dels Agrons de s'Albufera de Mallorca. Bulletí Científic dels Parcs Naturals de les Balears. 2ona Època nº 1, 1988: 27-27-39. Conselleria de Medi Ambient Ordenació del Territori i Litoral. Palma de Mallorca.

    Quetglas, J. 1999. Trabajos sobre quirópteros en la zona del Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, marzo 1998. Bulletí Científic dels Parcs Naturals de les Balears. 2ona Època nº 1, 1988: 93. Conselleria de Medi Ambient Ordenació del Territori i Litoral. Palma de Mallorca.

    Vicens, P. 1998. La situació de la Queca (Botaurus stellaris) a s'Albufera de Mallorca. Anuari Ornitològic de les Balears, 12: 95-104.

    Vicens, P. 1999. Seguiment de l'Avifauna del Parc Natural de s'Albufera de Mallorca. Agost 1966-juliol 1997. Bulletí Científic dels Parcs Naturals de les Balears. 2ona Època nº 1, 1988: 11-25. Conselleria de Medi Ambient Ordenació del Territori i Litoral. Palma de Mallorca.
  • Característiques
    El clima de Mallorca és un clima mediterrani, de prehumit a semiàrid, en funció de l'orografia, amb una mitjana anual de 13 a 17ºc, oscil·lació de 14 a 15, 5ºc, i precipitacions de 350 a 1300 mm. Però a l'Albufera existeix un microclima local a causa de la seva topografia, a la proximitat del mar i a la influència directa de la gran massa d'aigua de la zona inundada. D'aquesta forma es donen temperatures extremes més suaus i en molts hiverns la temperatura mínima no baixa dels 0ºc.
    L'Albufera es troba al NE de la unitat del pla de Sa Pobla. Geològicament és una cubeta subsident plena de materials sedimentaris dipositats amb posterioritat a la fase tectònica: Miocens, Pliocens i Quaternaris, que descansen sobre un sòcol Mesozòic i Terciari deformat tectònicament. Morfològicament és una zona plana, vorejada pels relleus que formen el sòcol abans esmentat, i per la restinga o cordó dunar litoral que la tanca. A una distància aproximada de 800 a 1000 m del mar, afloren modests relleus que han estat interpretats com una restinga pleistocena o pliocena. Són els pujols den Blat, de ses Puntes, des Ras, den Segura i de sa Roca. Els últims citats són els més antics, formats per calcarenites ben consolidades, mentre que les primeres són dunes sorrenques i, per tant, més recents.
    A la zona dominen llims o argiles al·luvials. La roca mare calcària i les calcarenites ben consolidades afloren a sa Roca, pujols o "turons" den Segura i del Ras, i són molt superficials en el sector de l’Amarador. També hi ha afloraments de "marés", que van ser objecte de petites explotacions a la Comuna de Muro. Pel que fa a les sorres de les dunes interiors i costaneres, totes elles són organògenes calcàries.
    L'Albufera rep aigües d'orígens diferents; de pluja, de flux subterrani i pel flux superficial dels torrents. La descàrrega de l'aqüífer de La Pobla, té lloc a través de l'Albufera subterràniament o bé a través de la línia de brolladors que, paral·lels a la costa, alimenten a l'Albufera. La intrusió d'aigües marines no està quantificada. L'aigua marina penetra, principalment, per sa Oberta, o canal principal de desguàs, i els cabals són variables en funció de les petites marees.
    Els sòls estan poc desenvolupats i acusen l'acció de factors com la salinització i l'excés d'aigua dolça o salada. Es presenten sòls sorrencs poc desenvolupats, recents (franja dunar litoral, dunes de ses Puntes) i sòls hidromorfs, més extensos. Cal distingir els sòls veritables i pseudosols, cúmuls de matèria orgànica i llims, amb una feble fracció mineral o virtualment inexistent. També hi ha sòls al·luvials de transició entre l'Albufera i les zones humides perifèriques.
  • Qualitat
    La qualitat del lloc ve determinada per l'existència dels hàbitats de l'annex I de la Directiva 93/43/CEE i el nombre total d'espècies presents, unes 3000. Trobem aquí el canyissar més extens i millor conservat de les Balears així com una representació, molt bé conservada i característica de la vegetació dunar litoral. Els recents inventaris han detectat la presència de 14 espècies de molses, 4 espècies d'hepàtiques, 14 de líquens, 71 de fongs, detectant-se la presència de l'endemisme Psathyrella halophilla. També cal destacar l'existència de 50 briòfits. Pel que fa a les plantes superiors, l'inventari florístic del Parc Natural de l'Albufera conta amb 682 tàxons, tractant-se d'un important diversitat per a una superfície de la seva extensió i característiques. Per altra banda, i en relació amb les plantes aquàtiques i higròfiles, l'Albufera és l’única localitat balear per a diverses espècies. La barra dunar té un elevat interès per la presència de l'endemisme Thymelaea velutina i per ser l'únic lloc de les Balears amb el ginebró Juniperus oxycedrus macrocarpa, a més de diverses orquídies i altres rareses. Altres espècies a destacar en aquesta zona humida són Cerathophyllum submersum, Myriophillum verticillatum, Linum maritimum, Ranunculus aquatilis, Bardellia ranunculoides, Chamaerops humilis, Elocharis palustris, Iris pseudacorus, Ophrys scolopax, Erianthus ravennae, Imperata cylindrica i Orchys palustris. Entre la vegetació arbòria, cal destacar la presència d'un bosc de ribera format per Ulmus minos i Populus alba, acompanyat de Tamarix africana.A l'Albufera destaca també l'inventari d'invertebrats, actualment en elaboració, en el qual estan apareixent moltíssimes espècies, entre les quals destaquen les citades en l'apartat 3.3.Però sens dubte són les aus les que donen més importància a aquest lloc. Per la quantitat i qualitat de les espècies aquí presents, l'Albufera fou declarada ZEPA i inclosa en el Conveni de Ramsar. A més és també Àrea Important per a les Aus (IBA). S'ha significat la importància que té l'Albufera per a moltes espècies, entre les quals destaquen el Avetoro Botaurus stellaris, Garza Imperial Ardea purpurea. Avetorillo Ixobrychus minutus, Cigüeñuela Himantopus himantopus i Calamón Porphyrio porphyrio. Però, a més, hi ha moltes altres espècies pròpies de zones humides o de la vegetació arbustiva o arbòria de tipus mediterrani existent en la barra dunar. L'Albufera té gran importància per a la hivernada d'aus aquàtiques (amb poblacions que superen els 20.000 exemplars) i per a la migració en ambdós passos.
  • Vulnerabilitat
    Malgrat la protecció que gaudeix l'Albufera, deguda a la seva declaració com Parc Natural, es tracta d'una zona altament vulnerable i que, en temps recents, ha sofert una gran reducció de la seva superfície, un intent de dessecació i la transformació del seu entorn per la urbanització de la major part de la seva franja dunar litoral. A més, s'Albufera ha vist sensiblement reduït el cabal d'aigua dolça a causa de la sobrexplotació d'aquest recurs per la demanda agrícola d'aigua per als cultius de Sa Pobla i per al consum humà. A més, les aigües que rep estan perdent qualitat a causa de l'ús abusiu de fertilitzants i insecticides en la zona agrícola de Sa Pobla i Muro. Actualment, la pressió exercida pel desenvolupament turístic dels voltants és molt intensa i hi ha amenaces per l'interès a incrementar els serveis i millorar els existents, especialment els viaris. Per altra banda s'està produint un procés erosiu en la línia del litoral. Finalment, el creixent ús lúdic i recreatiu del Parc Natural pot ser, si continuen incrementant-se, perillós, ja que cada any es comptabilitza un major nombre de visitants a aquest Parc Natural. L'afluència mitja de visitants en Sa Roca és de 120.000 visitants anuals.
  • Designació
    El lloc es troba emparat per cinc figures de protecció:

    Dos són de rang Local:

    ANEI, per la Llei I/1991 del Parlament de les Illes Balears.

    Parc Natural, per Decret de la CAIB del 28.1.88, publicat el 14.2.88.

    Dos són a nivell Comunitari:

    ZEPA

    Reserva Biogenètica del Consell d'Europa

    Una és a nivell Internacional:

    Zona Humida d'Importància Internacional (RAMSAR), per acord del Consell de Ministres del 25.7.87. La figura de protecció més efectiva és la de Parc Natural, ja que comporta mesures concretes de conservació vigilància i gestió.
    A més és Àrea Important per a les Aus (IBA) i està integrada en el Sistema Europeu de Zones Naturals Agermanades (Eurosite), segons protocol signat a Rochefort-Sud-Mer (Bretanya) el 5.6.1987.