Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

8130 Desprendiments mediterranis occidentals termòfils

Codi CORINE Biotopes
61.3 Western Mediterranean and thermophilous screes
Screes of warm exposures in the Alps and the Pyrenees, of calcareous substrates in the Pyrenees, of Mediterranean mountains, hills and lowlands and, locally, of warm, sunny middle European upland or lowland sites. The vegetation belongs to the Thlaspietalia rotundifolii p., order.
Sub-type: 61.3X – Balearic screes. Screes of the Mallorcan island.

Codi EUNIS
H2.6 Calcareous and ultra-basic screes of warm exposures

Regions biogeogràfiques de presència
Mediterrània, Continental, Alpina

8130-1 Tarteres i pedrusques calcàries baleàriques

Les comunitats de col del dimoni (Pastinacetum lucidae)

Es tracta d’una comunitat camefítica poc densa, escassament anemomorfa, de caràcter subnitròfil, en la qual destaca l’abundància de l’hemicriptòfit endèmic Pastinaca lucida i en el que les espècies espinoses tenen un paper secundari.
Es comporta com una comunitat permanent que colonitza rossegueres i pedregars del llit d torrenteres. Tot i això, la seva forta agresivitat i la tendència nitròfila que mostren (fet que concorda amb l’important paper que hi juguen les espècies de la familia Apiaceae) li permeten també desenvolupar-se, mitjançant formes més fragmentàries, en diversos tipus d’espais alterats com les cunetes dels camins de muntanya.
L’absència de comunitats netament glerícoles (Thlaspetea rotunfolii) a les Balears permet que s’estableixi en els espais que haurien de ser ocupats per aquestes comunitats. Així mateix, l’escassa representació d’espècies d’aquest caràcter com són: Scrophularia canina subsp. ramosissima, Silene vulgaris subsp. prostrata i l’endemisme Linaria aeruginea subsp. pruinosa, fa que, com han fet alguns fitosociòlegs, se les pugui considerar com a pertanyents a aquesta comunitat.
Les millors mostres es troben al pis mesomediterrani, si bé s’irradien fi ns arribar tant al supra com al termomediterrani, amb ombroclimes humit o subhumit (pot fer-ho al sec, però aleshores ocupa indrets amb situacions compensades.

Espècies diagnòstiques:

Linaria aeruginea ssp. pruinosa, Pastinaca lucida, Silene vulgaris ssp. prostrata, Scrophularia canina ssp. ramosissima, Teucrium asiaticum, Ligusticum lucidum ssp. huteri, Helleborus foetidus var. balearicus, Galium balearicum, Ononis zchackei, Sonchus willkommii, Hypericum balearicum, Poa flaccidula, Aristolochia bianorii, Scutellaria balearica, Rubia balearica, Paeonia cambessedesii, Laserpitium gallicum, Arenaria grandiflora, Lactuca viminea, Dryopteris spp., Delphinium pictum.

La defensa química contra la depredació per herbívors és més general i intensa que en el Teucrietum subspinosi. Malgrat això són diverses les espècies que són ingerides, sovint només parcialment, per les cabres. Actualment, entre d’altres, destaca l’actuació sobre les plantes de Ligusticum huteri, que és tan intensa que ha arribat a delmar les seves poblacions de tal manera que està posant en perill la supervivència d’aquest endemisme, el que ha obligat a realitzar intervencions en de favor de la recuperació d’aquesta espècie.

Dinàmica i contactes:

Les formacions vegetals que colonitzen els desprendiments rocosos costitueixen estats dinàmics bloquejats. Les relacions catenals més comuns són: amb la vegetació de l’hàbitat 8210 Pendents rocoses calcícoles amb vegetació casmofítica, 5330 “Vegetació de càrritx i aritja (Smilaco balearicae-Ampelodesmetum mauritanicae)”, i amb 5430 “Matolls espinosos de tipus frigànics endèmics de l’Euphorbio-Verbascion (Teucrietum subspinosi)”.