Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

1130 Estuaris

Descripció de l’hàbitat (Fisiognomia i estructura)

Tram final dels cursos d’aigua dolça que desemboquen a la mar influenciat per acció de les marees que s’estén fins al límit de les aigües salobres. La mescla d’aigua dolça i de les aigües marines i la reducció del flux de les aigües interior a l’estuari determina la deposició de sediments fins que sovint es formen masses d’arena intermareal i fang. En relació amb la velocitat dels corrents oceànics i el corrent de marea el sediment es diposita per formar un delta a la desembocadura de la ria. Els estuaris són hàbitats complexos amb relacions properes amb altres tipus d’hàbitats, com ara: 1140 “Planes fangoses o arenoses que no queden cobertes d’aigua quan hi ha marea baixa” i 1110 “Bancs d’arena coberts permanentment per aigua marina, poc profunda”.
Es caracteritzen per un gradient de salinitat que van des de les tranquil·les aigües dolces fins al mar obert. La contribució dels sediments del riu i la seva sedimentació, influenciats pels corrents marins i els corrents de marea condueixen a la formació de zones intermareals, de vegades molt àmplia, travessada per canals que formen part de la zona submareal.
La vegetació vascular en els estuaris és molt heterogènia o absent, depenent de la naturalesa dels sediments, la freqüència, la durada i l’amplitud de les marees. Es pot representar per una vegetació purament marina com Nanozosteretum noltii, la vegetació de llacunes d’aigua salobre, com ara Ruppietum maritimae, o de vegetació halòfila de Salicornia (annual) o Sarcocornia alpini.

Classificació fitosociològica i variabilitat

ZOSTERETEA MARINAE Pignatti 1953

ZOSTERETALIA Bèguinot 1941

Zosterion marinae Christiansen 1934

Zosteretum marinae (Van Goor 1921) Harmsen 1936
Nanozosteretum noltii Harmsen 1936

Espècies diagnòstiques

Zostera marina, Nanozostera nolti.

Estat i recomenacions a la gestió

Amenaces potencials:

Possible contaminació de les seves aigües ja sigui per aport de nutrients de l’agricultura, per abocaments d’aigües residuals o per contaminació de les aigües marines.

Formes de gestió que es recomanen:

Manteniment de les dinàmiques naturals. Evitar la contaminació per abocaments o contaminació difusa per fertilitzants i altres químics agrícoles. Manteniment del bon estat ecològic de les masses d’aigua relacionades amb aquest hàbitat. Mantenir els cabals ecològics.