Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

ES0000037 Es Trenc-Salobrar de Campos (LIC, ZEPA)

KML >
  • Tipus
    C
  • Regió
    Mallorca
  • Àrea
    1437
  • Latitud
    39 21 19 N
  • Longitud
    2 59 54 E
  • Altitud mínima
    0
  • Altitud màxima
    28
  • Altitud mitja
    14
  • Dates
  • Cumplimentació
    1997-12
  • Actualització
    2008-05
  • Proposta LIC
    2000-07
  • Designació LIC
  • Classificació ZEPA
    2006-03
  • Proposta ZEC
  • Règim de propietat
    Només la zona marítimo-terrestre és de domini públic, la resta de la superfície és de propietat particular.
  • Documentació
    ICONA. 1979. Estudio de los Arenales de Campos, Laguna del Salobrar y su Comarca. Madrid.
  • Característiques
    La zona de Es Trenc-Salobrar de Campos és un dels espais naturals més rellevants de les illes Balears. L'actual zona humida es situa sobre uns sediments terciaris d'origen tant terrestre com marí d'un gruix molt important, que van ser recoberts per altres sediments de sorres i llims més moderns, del quaternari. Aquesta depressió inundada pel mar fou tancada per l'actual cordó dunar. Després de quedar aïllada, aquesta depressió va sofrir un procés de colmatació que donà lloc a una zona humida per aportaments d’escorrentia, pluvials o per infiltracions marines, que van conduir a la formació actual. La qualitat paisatgística del lloc és molt elevada en coincidir-hi diversos tipus d'hàbitats en una zona litoral molt ben conservada. En una superfície petita es troben salicornials, amplis espais d'aigües salobres lliures en estat natural o inclosos en una explotació salinera activa, una pineda mediterrània instal·lada sobre una llarga faixa de dunes litorals fixes, i un sistema dunar i platja amb una grau de conservació molt bo en l'àmbit balear. El bosc mediterrani, situat sobre un cordó dunar fix, té una elevada presència de savines (Junipherus phoenicea varietat licya), que en algunes zones formen petits bosquets. El substrat de la pineda el constitueix una comunitat de matollar mediterrani molt característica. En l’ampla platja i primer tram del cordó de dunes s'instal·la una comunitat vegetal de platja i dunar encara ben conservada. Aquesta varietat de hàbitats limítrofs amb cultius de secà i zones de guaret i pastures, donen lloc que aquí es trobi una elevada biodiversitat. A més de la flora i fauna existent, aquest lloc, per les seves característiques i ubicació en el con sud de Mallorca, té una extraordinària importància durant els passos migratoris de les aus, tant en el primaveral com en el tardorenc.
  • Qualitat
    La qualitat i importància d'aquesta zona es basa en la presència d'hàbitats de l'Annex I i taxons de l'Annex II de la Directiva 92/43/CE, per l'existència d'espècies i subespécies endèmiques. Donat el seu elevat interès ornitológico, aquest espai ha estat considerat com IBA (Area d'Especial Importància per a les Aus) per la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU/BirdLife) i justifica la seva declaració com ZEPA. El primer grau de protecció que va rebre aquest lloc fué la declaració de Area Natural d'Especial Interès (Llei 1/1991 de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears), que li atorgava una protecció urbanística.
  • Vulnerabilitat
    Aquesta zona presenta, en general, un estat de conservació bo. Puntualment existeixen problemes derivats, d'una banda, de l'ús turístic intensiu de la platja, que ha afectat a les comunitats psamófilas i a la primera línia de dunes, i per una altra de possibles activitats de l'empresa salinera que se situa en aquest lloc. A més cal constatar que la zona és molt accessible en tot el seu perímetre i que, durant el període estival, el trànsit de persones i vehicles és elevat. En la perifèria d'aquest espai existeix un increment important d'instal·lacions residencials i turisticas i, en l'actualitat, existeixen nous projectes d'incrementar les mateixes, la qual cosa repercutirà negativament en la qualitat ambiental. El risc d'incendi forestal en la pineda litoral durant l'estiu és molt elevat.
  • Designació
    El 100% d'aquest lloc es troba protegit urbanísticament després de ser declarat Area Natural d'Especial Interès (ANEI), a l'empara de la Llei 1/1991 de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Per altra banda tota la línia costanera i una part de la franja dunar forma part del domini públic marítim-terrestre d'acord amb la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes.