Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat genèric agrupa el conjunt de tipus de vegetació (màquia) especialitzada dels sistemes dunars i de la franja aerohalina dels penyals i talusos costaners, caracteritzats per la presència de savines i ginebrons (Juniperus spp.).
Els savinars i cadequers dunars típics corresponen a màquies litorals de vegades molt denses i impenetrables, amb una alçada d’uns 3 à 4 m, ocasionalment poden arribar als 5-6 m, amb una cobertura molt important que és conseqüència de la important ramificació que es produeix en la base dels seus peus. La estratificació és escassa, observant de vegades un estrat mig i/o un de baix (sovint brio-liquènic).
Als llocs més exposats al vent salí hi són presents importants anemomorfosis característiques d’aquesta màquia.
De vegades, aquest hàbitat apareix de forma fragmentada, formant illots, redols de pocs peus i, fins i tot, en forma de plantes aïllades.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Els tipus de vegetació de màquies litorals amb Juniperus s’inclouen dins d’una classe fitosociològica:

Vegetació arbòria (boscos) o arbustiva (preboscos) mediterrània, sempreverda i escleròfila

Classe : Quercetea ilicis

Comunitats arbòries baixes o arbustives (bosquines), heliòfiles

Ordre : Pistacio lentisci-Rhamnetalia alaterni

Comunitats litorales des dunes amb Juniperus

Aliança: Juniperion turbinatae

Associacions :
Rubio longiflorae-Juniperetum macrocarpae
Clematidi balearicae-Juniperetum turbinatae

Variabilitat geogràfica:

– variabilitat de les dunes amb aportacions d’arena vius lligat a les dunes de la badia d’Alcúdia: associació de rotgeta (Rubia peregrina subsp. longifolia) i ginebró de fruit gros (Juniperusoxycedrus subsp. macrocarpa) (Rubio longiflorae-Juniperetum macrocarpae);
– variabilitat de les dunes amb aportacions d’arena menors, i sovint més estabilitzades: associació de vidauba (Clematis cirrhosa var. balearica) i savina (Juniperus phoenicea subsp. turbinata) (Clematidi balearicae-Juniperetum turbinatae).

Espècies diagnòstiques

Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, Juniperus phoenicea subsp. turbinata, Anthyllis cytisoides, Asparagus acutifolius, Clematis cirrhosa var. balearica, Ephedra fragilis, Lonicera implexa, Myrtus communis, Phillyrea angustifolia, Pinus halepensis, Pistacia lentiscus, Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax aspera, Asparagus horridus, Cistus albidus, Cistus clusii subsp. multiflorus, Cistus salvifolius, Clematis flammula, Erica multiflora, Halimium halimifolium, Helichrysum stoechas, Lotus cytisoides, Phillyrea media-rodriguezii, Rosmarinus officinalis, Ruscus aculeatus, Teucrium dunense, Thymelaea velutina.

Variabilitat i posssibles problemes d’interpretació

En raó de la seva localització exclusiva sobre arenes dunars, aquest tipus d’hàbitat no es pot confondre amb altres. Només, de vegades, amb altres savinars costaners que es desenvolupen sobre substrat substrats rocosos. En aquest cas es poden diferenciar pel tipus de vegetació de substitució.

Estat i recomenacions a la gestió

En raó a les forts condicionaments ecològics que són pròpies d’aquest hàbitat (exposició al vent salí, sequera i oligotròfia del substrat…), aquest hàbitat no mostra cap tipus d’evolució progressiva. Les seves etapes de substitució corresponen a diferents formes de matollars dunars (Halimionenion halimifolii). És una vegetació especialitzada edafoxeròfila (sovint de caràcter subprimari) de substrats arenosos dunars, en equilibri amb les condicions del medi.
Cal considera que als sistemes dunars meridionals de les Balears s’hi troben savinars que, per la seva maduresa, estructura i diversitat, s’inclouen dins de les mostres de màxima qualitat.
Des de una perspectiva general, cal considerar que aquest hàbitat només ocupa superfícies reduïdes; per altra banda, es pot considerar que està en fase de regressió (especialment per antics usos dom a font de fusta i, actualment, pels intensos usos turístics) i, també, que presenta una gran vulnerabilitat (p.e. els incendis provoquen la seva destrucció total).
La tala de savines i l’afavoriment del boscos de pi, ha estat una de les causes històriques de la desaparició d’aquest tipus d’hàbitat a diversos indrets (p.e. a zones de les dunes de Sa Ràpita). Les extraccions d’arena poden posar al descobert el sistema radicular de les savines o provocar un ensorrament massa important de la màquia dunar de Juniperus.

Amenaces potencials.

•   Aquest hàbitat està amenaçat per la destrucció dels medis dunars per rebliment o per descàrregues, per les extraccions d’arena, pel trànsit d’animals i persones, pels condicionaments turístics o portuaris, la urbanització…
•   L’erosió de la línia de costa constitueix també una amenaça potencial.

Recomanacions generals

•   Com a criteri general, cal considerar que la preservació dels savinars i dels cadequers només és possible assegurant paral·lelament en manteniment en bon estat de conservació els hàbitats més costaners de la duna (dunes movents, semifixades i fixades).
•   D’acord amb les pressions ecològiques de l’hàbitat es desitjable preconitzar la nointervenció.
•   Als llocs més freqüentats o en via d’erosió, s’ha d’organitzar el trànsit mitjançant la protecció de les zones sensibles i la canalització dels vianants
•   Protecció de les zones més degradades.
•   Experimentar tècniques de restauració d’aquest tipus d’hàbitat.