Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

2190 Depressions intradunals humides

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat genèric agrupa el conjunt de tipus de vegetació de les depressions humides de rereduna.
Preferentment es tracta d’un hàbitat propi de la regió eurosiberiana (domini atlàntic).
Formacions herbàcies, de 0,3 a 1 m d’altura, generalment unistrates, que formen pastures o jonqueres a les parts més baixes de les depressions interdunars. Un nombre important de les
espècies més vistoses floreixen des de la segona meitat de la primavera (Ophrys, Orchis…) fins a ben entrat l’estiu (Blackstonia perfoliata, Centaurium, Linum marítimum).
Aquest hàbitat correspon a una vegetació que es desenvolupa a les depressions interdunars, sobre substrat arenós o arenollimós molt permeable però que es pot embassar durant períodes variables de temps, amb aigües dolces o una mica salabroses. Als indrets més secs no és rar que a la superfície dels sòls apareguin concrecions carbonatades i fins i tot eflorescències salines.

Classificació fitosociològica i variabilitat

+ Prats higròfils o mesohigròfils, sobre sòls oligotròfics a mesotròfics

Classe Molinio-Arrhenatheretea

Ordre Holoschoenetalia vulgaris

Aliança Molinio-Holoschoenion vulgaris

Associació Inulo viscosae-Schoenetum nigricantis

+ Prats i jonqueres mediterranis

Classe Juncetea marítimi

Ordre Juncetalia marítimi

Aliança Plantaginion crassifoliae

Associacions
Schoeno nigricantis-Plantaginetum crassifoliae
Com. de Schoenus nigricans i Juncus acutus

+ Vegetació dolceaquícola o subhalòfila, primocol·lonitzadora i efímera

Classe Isoeto-nanojuncetea

Ordre Nanocyperetalia

Alianza Verbenion supinae

Associació Polypogono marítimi-Centaurietum spicati

Variabilitat ecològica:

– variabilitat de les dunes de llocs més plujosos i sòls poc permeables: associació Inulo viscosae-Schoenetum nigricantis.

– variabilitat de les dunes de sòls subhalòfils llargament humits i que es poden embassar temporalment. Associacions : Schoeno nigricantis-Plantaginetum crassifoliae i Com. de Schoenus nigricans i Juncus acutus.

– variabilitat de les dunes de sòls subhalòfils que només resten temporalment humits: Polypogono marítimi-Centaurietum spicati

Espècies diagnòstiques

Blackstonia perfoliata, Centaurium spp., Juncus acutus, Juncus ambiguus, Linum marítimum, Ophrys sp.pl., Orchis fragrans, Schoenus nigricans, Scirpoides holoschoenus, Scirpus cernuus, Polygonum marítimum, Plantago crassifolia.

Variabilitat i posssibles problemes d’interpretació

En raó de la seva localització exclusiva sobre arenes dunars, aquest tipus d’hàbitat no es pot confondre amb altres. Només, de vegades, a les zones més seques dels contactes amb els salobrars pot ser dificultós diferenciar-ho de les jonqueres halòfiles.

Estat i recomenacions a la gestió

La freqüentació i la utilització com a aparcament o llocs d’acampada determina la seva desestabilització, desestructuració i destrucció. L’eutrofització facilita la introducció de diverses espècies de caràcter nitròfil i ruderal.
En temps de gran necessitat, a Formentera ha estat utilitzat com lloc de conreu, d’espècies halotolerants (p.e. Astragalus boeticus, verdures) o de pastura.
Des de una perspectiva general, cal considerar que aquest hàbitat només ocupa superfícies reduïdes; per altra banda, es pot considerar que està en fase de regressió. En són causes principals: els intensos usos turístics (camins, rutes ciclistes, senderisme, hípica, vehicles – motoritzats o no), abocament de materials inerts, contaminació del sòl i, molt especialment la urbanització dels espais interdunars.
Per altra banda, l’excessiva mobilització de l’arena dels primer fronts dunars i la destrucció dels savinars pot provocar l’ensorrament de l’hàbitat i la seva conseqüent destrucció.

Amenaces potencials:

L’hàbitat és sensible a calcigament relacionat amb la sobrefreqüèntació, a l’ensorramet i a la modificació del nivell freàtic i de la salinitat del sòl.

Formes de gestió que es recomanen

•   Com a mesura preferent, és desitjable preconitzar la no-intervenció.
•   Als llocs més freqüentats s’ha d’organitzar el trànsit, mitjançant la protecció de les zones sensibles i la canalització dels vianants
•   Manteniment de les depressions dunars i de les masses vegetals denses que les colonitzen.
•   Llevat dels anàlisi florístics, hi ha una pràctica absència de dades relatives a aquest hàbitat.