Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?

    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics

Listado de hábitats > 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics

Codi CORINE Biotopes
42.8. Mediterranean pine woods

Descripció

Masses forestals mediterranies de pinos termòfils. A les Gimnèsies, sovint es comporten com a formes de substitució de estadios preclimácicos de bosques de quercíneas.
Molts dels pinars de les Balears corresponen a tipus d’hàbitats tractats en els apartats precedents, que inclouen un estrat arbòri més o manco continu de pins. Això i el fet de que l’interpretació exclusivament fitosociológica que varen rebre en el seu temps, va determinar que sovint es trobin enquadrats dins d’altres unitats de les recollides en la Directiva Hábitats.
En la situació actual no es consideren dins d’aquest hàbitat els pinar de repoblació ni els pinars de dunes (aqueixos inclosos dins l’hàbitat 2270)

INTERPRETACION DE LA NATURALIDAD-CALIDAD DE LOS PINARES (Hábitats Murcia)
La naturalidad de los pinares se ha calificado como:
1. Cuando los árboles aparecen muy densos, apenas dejando sitio para otra cosa que no sean las propias hojas secas de los pinos (pinocha).
2. Para aquellas formaciones dominadas por un estrato arbóreo de pinos, que pueden ya incluirse en alguna de las comunidades descritas en las páginas precedentes, pero que a pesar de no presentar una estructura tan artificial como la calificada de naturalidad 1, todavía muestra evidencias de la mano del hombre (talas, podas, regularidad en la disposición de los árboles, escasa diversidad de edades, etc.).
3. Para aquellas formaciones de pinos que presentan un aspecto más natural, con irregularidad en la disposición de los árboles, una diversa pirámide de edad que incluye ejemplares añosos, formas de los árboles más naturales, irregulares, etc. Igualmente en el último caso la vegetación que se presenta entre los árboles puede corresponder a alguno de los hábitats descritos en los apartados anteriores (por ejemplo, a veces tienen un dosel de pinos bastante naturales, al menos en apariencia, asociaciones del Oleo-Ceratonion y Rosmarinion officinalis.

Condicionaments ecològics

Les formacions de pi blanc són indiferents edàfiques i tenen un ventall de capacitat de colonització molt amplia i ràpida. Tot i aixó, estan limitats per sòls molt humits i les condicions d’aridesa extrema.
El pi ver no forma boscos extensos i la seva presència gaire bé sempre està aforida per l’home.
Pinus pinaster només apareix a Menorca, formant, com a màxim, petits rodals a indrets amb sòls sense carbonats.

Combinació específico-fisionòmica de referència

Espècies representatives

Pinus halepensis, Pinus pinaster subsp. pinaster, Pinus pinea.

Referències sintaxonòmiques

+ Pinars de Pinus halepensis

Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Pinus halepensis
Ampelodesmo-Arbutetum unedoni facies Pinus halepensis
Rhamno ludovici-salvatoris-Juniperetum turbinatae facies Pinus halepensis
Cneoro tricocci-Pistacietum lentiscus facies Pinus halepensis
Prasio majoris-Oleetum sylvestris facies Pinus halepensis
Junipero turbinatae-Pinetum halepensis Llorens, Gil & Rivas-Martínez 2011

+ Pinars de Pinus pinaster

+ Rodals amb Pinus pinea