Descripció

Boscos d’esclerofil·les -alzinars (Quercus ilex spp)., purs o mixtes amb altres perennifolis com alzines híbrides (Quercus x ambigua), pins (Pinus halepensis), llentrisques (Pistacia lentiscus), ginebrons (Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus), etc.
Són comunidades termo-meso(supra)mediterrànies, sec-subhumides (humides), de distribució mediterrania que de forma molts ocasional poden aparèixer en el pis termomediterrani amb ombrotip semiàrid en condicions de compensació edàfica.

Condicionaments ecològics

Els factors que condicionen aquests tipus de bosc són bàsicament els relacionats amb el bioclima, activitat humana i un adient desenvolupament dels sòls.

Espècies representatives

Arbutus unedo, Asplenium onopteris, Clematis cirrhosa, Smilax aspera, Rubia peregrina subsp. longifolia, Lonicera implexa, Quercus ilex ssp. ballota (=Q. rotundifolia), Q. ilex ssp.
ilex, Quercus suber, Ruscus aculeatus, Viburnum tinus…

Associacions reconegudes

Cyclamini balearicae-Quercetum ilicis
Clematidi cirrhosae-Quercetum rotundifoliae

9340-1 Cyclamini balearicae-Quercetum ilicis. Alzinar mèsic.

Estructura i espècies habituals: Boscos d’alzines (Quercus ilex subsp. ilex) mès o manco densos, generalment amb alguns pins (Pinus halepensis), amb un escàs grup de lianes (Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax aspera…), arbusts (Viburnum tinus, Phillyrea latifolia) i un poc relevant estrat herbàci (Cephalanthera xxx, Carex, Cyclamen)…..

Variabilitat: La influència de l’home i l’erosió del subtrat són els factores que esdevenen mès determinants de la riquesa i variabilitat d’aquests alzinars. Les antigues activitats de tala, pastura de porcs i els processos càrsticos produeixen la progressiva pèrdua dels estrats de lianes i inferior lo que fa que a diverses zones nomès perduri en forma d’un estrat arbori d’alzines, generalment de mida reduida.

Condicionaments ecològics: Territoris mesomediterrànis subhumits, sobre sòls profunds calcaris malgrat que, degut al balanç hídric, més o manco rentats.

Distribució: No és abundant, ja que la seva presència es limita a zones de muntanya de Mallorca y a Menorca.

Estat de conservació y tendències evolutives principals: Per degradació són substituides per timonedes pulvinifomes de l’Hypericion balearici, per combinacions d’aquestes i formacions baixes de l’Oleo-Ceratonion, o per pastures del Hypocherido-Brachypodietum retusi. L’acció dels incendis determina la proliferació de masses de càrritx (Ampelodesmos mauritanica).

Funcions ambientals: Els alzinars són un refugi d’interés per la fauna, a més produir fruits i llavors que ajuden a la seva alimentació.

Indicadors de l’estat de conservació: Com en altres hàbitats similars, l’extensió de les masses, el percentatge de la cobertura per part de les alzines, l’estructura del bosc més o manco desenvolupada dels estrats, a més del vigor i estat sanitari de les alzines.

9340-2 Clematido cirrhosae-Quercetum rotundifoliae. Alzinar xèric.

Estructura i espècies habituals: Bosc d’alzines dolces (Quercus ilex ssp. ballota), alzines híbrides (Quercus x ambigua) i fins i tot qualcuna alzines (Quercus ilex subsp. ilex) i pins blancs (Pinus halepensis), amb lianes (Lonicera implexa, Rubia peregrina ssp. longifolia, Clematis cirrhosa) i un sotabosc de nanofanerofits esclerofil·les (Arbutus unedo, Chamaerops humilis, Cneorum triccocon, Olea europaea, Osyris alba, Phillyrea angustifolia, Pistacia lentiscus, Rhamnus alaternus, Rhamnus lycioides, Ruscus aculeatus, Daphne gnidium…,), i pastures de Brachypodium retusum.,

Variabilitat: A llocs amb sòls argilosos vermells, el pot acompanyar un matollar amb Cistus monspeliensis, encara que el més freqüent és que dugui un dens estrat d’altres arbusts o pastures de Brachypodium ramosum (=retusum).

Condicionaments ecològics: Zones termomediterrànies seques o subhumides sobre substrats rics en bases i sòls relativament profunds.

Distribució: A Mallorca és l’alzinar més extés (general per baix dels 600 m). A les zones de Mallorca amb bioclima termomediterràni i ombroclima sec, ocupa sòls profunds, i sovint exposicions ombrívoles. Es desenvolupa sobre qualsevol tipus de roca mare (incloent calices, dolomias, argilas del Keuper, etc.), encara que tendeix a refusar les costres calcàries del Pliocè que sovint només permeten situacions edafoxeròfiles. A Eivissa es presenta de forma molt fragmentària i sovint a llocs amb humitat freàtica compensada.

Estat de conservació: Molt variat, en gran mesura depén del tipus i intensitat d’explotació a que ha estat sotmés (carbó, tala, etc.)
Per destrucció s’instal.len primer matollar esclerofil·les, pinars, seguits d’estepars i pastures de fenàs reül (Brachypodium ramosum).