Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?

    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

5320 Comunitats baixes d’Euphorbia pithyusa de roquisars costaners

Listado de hábitats > 5320 Comunitats baixes d’Euphorbia pithyusa de roquisars costaners

Codi CORINE Biotopes
32.217 Coastal Helichrysum garrigues
Codi EUNIS
F5.512 Garighe costiere ad Helichrysum sp.

Descripció general de l’hàbitat

Low formations of Helichrysum (H. italicum ssp. microphyllum, spurges (Euphorbia pithyusa, i.a.), Pistacia lentiscus, T. hirsuta, in the immediate vicinity of sea cliffs, forming the transition between cliff vegetation or clifftop phryganas and thermo-Mediterranean scrub.

Diagnosis de l’hàbitat

Garrigues litorals subhalòfiles amb dominàcia de camèfits que es desenvolupen sobre de litosòls en una banda compresa entre els penyals directament exposats a l’acció del mar colonitzats per comunitats de Chritmo-Limonion i amb les formacions de frigana espinosa, de pastures perennes del Brachypodion phoenicoidis, o amb les de les matollars escleròfils
(Hàb. 5330) –màquia-.
Aquestes cenosi es caracteritzen per la presència de diverses espècies d’areal mediterrànioccidental.
Bioclimaticament pertanyen a territoris amb macrobioclima , en particular al bioclima mediterrani, pluviestacional-oceànic; el termotip ès principalment termomediterràni i ombrotip de subhumit a semiàrid.

Combinació fisionòmica de referència

Les espècies dominants són: Anthemis maritima, Asteriscus maritimus, Dorycnium fulgurans, Euphorbia pinea, Euphorbia pithyusa, Helichrysum italicum subsp. microphyllum,
Helichrysum stoechas var. maritimus, Launaea cervicornis, Femeniasia balearica, Anthyllis hystrix.

Sintaxomia i distribució

La cenosis de les Balears s’atribueixen a l’aliança Launaeion cervicornis.
Associacions: Launaeetum cervicornis (Mallorca, Menorca), Helichryso-Dorycnietum fulgurantis (Mallorca), Euphorbio pithyusae-Anthemidetum maritimae (Mallorca), Thymeleo hirsutae-Asteriscetum maritimae (Eivissa, Mallorca) i Santolino magonicae-Anthyllidetum hystricis (Menorca), Dactylo-Anthemidetum maritimae (Menorca).

Dinàmica

Aquestes comunitats poden progressar cap a l’interior a causa pertorbacions, però en general tenen un caràcter primari.

Espècies al·loctones

L’abast de la rellevància d’aquest hàbitat pot estar subjecte a una ràpida propagació de espècies suculentes, en particular d’Aizoàcies i Mesembryanthemàcies (pe. Carpobrotus).

Aquest hàbitat pot ser inclós dins del 5410 “Matollars pulviniformes dels caps de penyasegats costaners, a la Mediterrània occidental”. La definició al Manual de EU permet les dues possibilitats. El caràcter “oriental” de moltes de les espècies de la vegetació gymnèsica sembla que afavoreixen considerar-la dins del 5320.