Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?

    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

4030 Bruguerars secs europeus

Listado de hábitats > 4030 Bruguerars secs europeus

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

Formacions arbustives, denses, d’una alçada sovint determinada pels brucs (Erica scoparia i E. arborea) i arboceres (Arbutus unedo) i per les argelagues (Calicotome) i estepes (Cistus monspeliensis) que solen ser les espècies dominants.
L’hàbitat genèric agrupa el conjunt de vegetació de brugueres, matollars i estepars mediterranis que es desenvolupen sobre sòls oligotròfics, particularment limitants en nitrogen i fòsfor soluble, silicatats (pH àcid o neutre), sovint de textura arenosa (gravosos) o llimosa.
A més dels condicionaments edàfics, aquest hàbitat precisa d’un ombroclima subhumid (sec), que a Menorca (únic llocs de les Balears on es troba) precisa de pluges mitjanes mínimes anuals no inferior als 600 mm.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Les diferents formes de vegetació s’inclouen dins d’una associació fitosociològica:
Ampelodesmo mauritanicae-Ericetum scopariae O. Bolòs, Molinier & P. Montserrat 1970

Espècies diagnòstiques

Erica arborea, Erica scoparia, Teline spp, Arbutus unedo, Ampelodesmos mauritanica, Lavandula stoechas subsp. stoechas.

Estat i recomenacions a la gestió

Al territoris on la distribució d’aquest tipus d’hàbitat no té caràcter finícola sovint prospera com a substitució de rouredes acidòfiles, pinares, sureres, alzinars o pinars. A Menorca és probable que també ho estigui en antics tipus de vegetació que colonitzaven l’illa amb condicions climàtiques no mediterrànies o menys mediterrànies que les actuals.
En general constitueix un hàbitat amb una vegetació llenyosa que es caracteritza per tenir un estrat herbaci florísticament pobre. Les espècies que formen aquest hàbitat són heliòfiles, el que determina que no tinguin cobertura arbòria o amb una presència d’una cobertura arbòria molt escassa que permeti nivells elevats de llum.
Sovint les brugueres d’aquest hàbitat estan molt lligades a incendis forestals recurrents (recurrència estimada entre vint-i-cinc i cinquanta anys a llocs amb sòls profunds), encara que també a altres processos de desforestació antròpica o de condicions de caràcter edàfic – litosòls- o climàtic –zones exposades al vent-).
Presència d’espècies vegetals rares o localitzades com: Erica scoparia, Erica arborea, Teline spp., Fumana juniperina, Myrtus communis, Arbutus unedo, Calicotome spinosa, Ampelodesmos mauritanica, Lavandula stoechas, Cistus salvifolius.

Formes de gestió que es recomanen

•   Aquest hàbitat és sensibles a la pertorbació antròpica (desforestació, ús excessiu, pastura desprès dels incendis… Per aquest motiu es recomanable la no utilització després de accions caòtiques.
•   Manteniment dels diferents estats de la vegetació més arbustius.
•   Complements d’inventaris, anàlisi de sòls i dinàmica per tal de conèixer millor l’ecologia de l’hàbitat.