Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

Llocs de substrat arenós, essencialment mineral, de granulometria fina a grossa, de vegades mesclat amb restes de copinyes o orgàniques seques (Posidonia), sotmesos a l’acció directa del vent i de les boires i fins i tot ruixims marítims.
Vegetació herbàcia, oberta, dominada per espècies vivaces, formant un sol estrat, amb recobriment variables encara que sovint no massa elevats. Unes estan dominades per gramínies, altes les que ho són per borró (Ammophilaarenaria subsp. australis) i més baixes les de gram de platja (Sporoboluspungens), i altres per bulboses (lliri blanc de marines – Pancratiummaritimum-) i vivaces estepicursores (card marí –Eryngiummaritimum-).
Presenta un desenvolupament en forma de franja, més o manco continua o segmentada (Sporobolus) .
Sovint es presenten de forma més o manco localitzada o puntual al llarg de les costes arenoses sedimentàries arenoses, degut que pel seu desenvolupament precisen d’aportacions i moviments abundosos d’arena. Es tracta d’un hàbitat molt representatiu dels sistemes dunars.
La vegetació colonitzadora està molt adaptada i és afavorida per l’ensorrament regular.
Com a conseqüència dels forts condicionaments ecològics i del caràcter dinàmic que caracteritzen aquest hàbitat, la seva gestió s’ha de basar, en la major mesura possible, en la manca d’intervencions. Malgrat això, als sectors freqüentats, s’han d’eliminar, limitar, conduir els desplaçaments, particularment concretament als voltants d’alguns balnearis, de forma que de evitar que siguin travessats de forma indiscriminada (p.e. passeig, accessos a la mar…).

Distribució

Litoral arenós. Els borronars es troben a totes les illes. La vegetació de gram de platja és més abundant a les dunes meridionals, mentre que la vegetació de card marí i lliri blanc de marines només sembla desenvolupar-se a les Gimnèsies (Mallorca i Menorca).

Classificació fitosociològica i variabilitat

= Vegetació vivaç de les dunes movents i semi-fixades mediterrànies

– Vegetació de les cresteries de les dunes movents

Aliança : Ammophilion australis

Associacions:
Medicago marinae-Ammophiletum australis
Eryngio maritimi-Pancratietum maritimi

= Vegetació de dunes poc pronunciades, amb pocs aports d’arena i notablement salines

Aliança : Sporobolion arenarii

Associacions:
Eryngio maritimi-Sporoboletum arenarii

Variabilitats ecològica, florística i estructural:

– variabilitat lligada a dunes movents amb Ammophila arenaria subsp. australis
– variabilitat lligada a dunes semimovents, dominades per Eryngium maritimum i Pancratium maritimum
– variabilitat lligada a dunes poc pronunciades, amb poques aportacions d’arena i notablement salines, dominades per Sporobolus pungens.

Espècies diagnòstiques

Aetheorhiza bulbosa subsp.bulbosa, Ammophila arenariasubsp. australis, Calystegia soldanella, Cyperus capitatus, Echinophora spinosa, Eryngium maritimum, Euphorbia paralias, Lotus cytisoides, Medicago marina, Otanthus maritimus, Pancratium maritimum, Sporobolus pungens, Cutandia maritima, Elymus farctus, Polygonum maritimum, Silene sericea var. balearica.

Variabilitat i posssibles problemes d’interpretació

Als sectors degradats és possible la confusió amb la duna movent embrionària d’Elymus farctus (EU: 2110), malgrat que la fisiognomia de conjunt és molt diferent.
Degut al caràcter molt movent del substrat, especialment després de les tempestes hivernals, aquest habitat no sol presentar una dinàmica particular. Només a alguns indrets es pot observar una evolució degradativa que afavoreix les pastures d’anuals de caràcter psammòfil Malcomietalia -Cutandietaliamaritimae– (UE: 2230).

Estat i recomenacions a la gestió

Els elevats índexs de freqüentació són la causa principal de la seva fragmentació i degradació, que es manifesta per presentar baixes cobertures i diversitat fins a la seva destrucció total.

Tendències evolutives i amenaces potencials

La preservació dels tipus de vegetació de la duna movent només és possible si es duen de forma paral·lela les tasques de manteniment del bon estat de conservació dels hàbitats de la duna movent embrionària (EU: 2210) i/o de la vegetació anual primocolonitzadora de les acumulacions costaneres de matèria orgànica (UE: 1210). El manteniment dirigit cap a la protecció o a la restauració de les dunes s’ha d’assegurar de forma regular, en particular després de les tempestes, així com durant i desprès dels períodes de màxima activitat turística. Per altra banda, s’han de evitar les taques sense vegetació (derivades d’alteracions humanes -pas, foc, deixalles, etc.- o de la proliferació de plantes alienes –Carpobrotus, etc.-, així com la penetració de persones i animals (p.e. passeig de cans o cavalls) dins de les zones protegides.
S’han de fer recomanacions específiques a determinants vials, als sectors on es reconstitueixen les dunes (embrionàries o/i movents), així com als indrets propers a llacunes litorals, afavorint les mostres que es desenvolupen a les parts elevades de la platja, més que les que voraduna. En qualsevol cas, la informació i la sensibilització públiques són importants (panells d’informació o d’interpretació “in situ”), en particulars als llocs on s’han engegat tasques de protecció.

Amenaces potencials:

•   La freqüentació genera un calcigament i moviment de l’arena molt desfavorable al manteniment d’aquest hàbitat, que han entrat en estat de forta regressió.
•   Mol elevada vulnerabilitat front a l’artificialització i modificacions de la dinàmica litoral (ports esportius, vessaments d’arena…)
•   Destrucció dels hàbitats dunars per causa de manteniments de finalitat turística no adients, urbanització del litoral, contaminació de sòls i aigua…

Formes de gestió que es recomanen

•   Preconitzar la no intervenció.
•   Als llocs més visitats, es precís organitzar la freqüència (defensa de zones sensibles i canalització dels vianants).
•   Banda de vegetació homogènia, que formi cordó continu en contacte superior amb la duna embrionària.
•   Fomentar experiments de seguiment de la dinàmica de regeneració dels indrets degradats.
•   Precisions sobre les relacions substrat, freqüentació i evolució de la vegetació.