Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat genèric fa referència a tipus de vegetació pérenne arbustiva mediterrània de caràcter halo-nitròfil que prosperen sobre substrats lleugers i drenats.
Aquest hàbitat es desenvolupa a zones d’alguns illots que són llocs de nidificació d’aus marines.
Es tracta de tipus de vegetació arbustiva (Beto marcosii-Medicaginetum citrinae i comunitats de Salsola oppositifolia) poc elevada (1-1,5 m) o herbàcia (Lavateretum arboreae) alta (de
més d’un metre).
Al Lavateretum arboreae domina florísticament i fisiognòmicament Lavatera arborea. A les comunitats de Salsola oppositifolia, a aquesta espècie sovint es acompanyada per un conjunt més o manco divers d’espècies entre les que es solen trobar Lycium intricatum, Suaeda vera o Asparagus stipularis. Malgrat tot la forma de vegetació més singular correspon a les comunitats a les que Medicago citrina té una relevància notable, i on , a més de l’alfals arbori es comú trobar taxons de notable interès com Diplotaxis ibicensis o Beta maritima subsp. marcosii.
El substrat, desenvolupat sobre calcari o volcanic (Columbrets), és molt permeable, més o manco gravós, i notablement ric en matèria orgànica ( nitrats i de fosfats), que tenen el seu origen en les aus marines.
La forta exposició al sol, el vent i l’acció de l’esprai salí marí, de vegades molt important, accentua els efectes de la sequera estival.

Distribució

Prioritàriament a les costes rocoses dels litorals meridionals de Mallorca i a les Pitiüses, en particular als illots i penyals poc freqüentats per l’home. Les comunitats amb Lavatera arborea també es troba amb una distribució irregular per les costes visitades per les aus marines d’altres territoris càlids i més humits.

Classificació fitosociològica i variabilitat

La vegetació perenne arbustiva litorals halo-nitròfila s’inclou dins d’una classe fitosociològica: Pegano harmalae-Salsoletea vermiculatae

– Vegetació mediterrània fruticosa de sòls més o manco salins, de territoris amb bioclima de tendència àrida

Classe : Pegano harmalae-Salsoletea vermiculatae

Ordre : Salsolo vermiculatae-Peganetalia harmalae

– Vegetació litoral (halo)nitròfila de caràcter ornitòfil-ornitocopròfil (colònies d’aus marines).

Aliança: Medicagini citrinae-Lavaterion arboreae

Associations :
Beto marcosii-Medicaginetum citrinae
Lavateretum arboreae

– Vegetació nitro-halòfila (ornitòfila o no) de sòl secs, de llocs amb bioclima molt sec o semiàrid.

Aliança : Salsolo-Suaedion (verae)

Associations :

Comunitats de Suaeda vera i Salsola oppositifolia

-Matollars de siscall (Salsola vermiculata) i salat blanc (Atriplex halimus), halonitròfils, d’ambients molt secs del litoral

Espècies diagnòstiques

Ballota hirsuta, Beta vulgaris subsp. maritima, Beta maritima subsp. marcosi, Fagonia cretica, Lavatera arborea, Lobularia maritima. Lycium intricatum, Medicago citrina, Sonchus asper , Sonchus tenerrimus, Salsola oppositifolia, Salsola vermiculata, Senecio linifolius, Withania frutescens, Withania somnifera, Cineraria maritima, Euphorbia dracunculoides, Lotus cytisoides, Matthiola incana, Senecio gallicus (crassifolius), Suaeda vera.

Variabilitat i posssibles problemes d’interpretació

Per la seva fisiognomia i proximitat catenal, algunes formes de les comunitats de Salsola spp. Es poden confondre amb l’hàbitat que es troben en contacte amb les de salat (Suaeda vera)
es podrien interpretar com l’hàbitat EU  1420. Llevat d’aquestes, no hi pot haver cap confusió possible amb altres hàbitats.

Estat i recomenacions a la gestió

Es tracta d’un hàbitat de caràcter secundari relacionat amb l’alteració dels ambients originals, generat per la sobrefreqüentació de les aus marines (caràcter ornitòfil, sovint ornitocopròfil). Malgrat això, si les densitats d’aus sòn excesivament elevades, l’excés de guano pot evitar el desenvolupament vegetal i fer que el sòl esdevingui nu i fàcilment erosionable; així l’estat final pot ser una roca mare nua.
Pel contrari, en cas de desaparició de l’alteració deguda a les aus, si hi encara hi ha prou substrat, es pot desenvolupar un procés de regeneració de la coberta vegetal amb un retorn possible als estats inicials (primaris).
D’una manera general, aquest tipus d’hàbitat, molt localitzat, no sembla estar en regressió a les localitats primàries.

Formes de gestió que es recomanen

•   Es preconitza la conservació de les formes no antropitzades d’aquest hàbitat (algunes formes de les comunitats de Lavatera arborea poden tenir un origen o evolució clarament antròpic). Per les altres s’ha de prioritzar la no-intervenció.
•   De vegades, llocs amb aspecte « ruderal » no s’han de « netejar ».
•   Precisar les relacions edàfiques i les activitats de les aus marines que determinen les diferents fitocenosis que caracteritzen aquest hàbitat.