Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

1430 Matolls halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat genèric fa referència a tipus de vegetació pérenne arbustiva mediterrània de caràcter halo-nitròfil que prosperen sobre substrats lleugers i drenats.
Aquest hàbitat es desenvolupa a zones d’alguns illots que són llocs de nidificació d’aus marines.
Es tracta de tipus de vegetació arbustiva (Beto marcosii-Medicaginetum citrinae i comunitats de Salsola oppositifolia) poc elevada (1-1,5 m) o herbàcia (Lavateretum arboreae) alta (de
més d’un metre).
Al Lavateretum arboreae domina florísticament i fisiognòmicament Lavatera arborea. A les comunitats de Salsola oppositifolia, a aquesta espècie sovint es acompanyada per un conjunt més o manco divers d’espècies entre les que es solen trobar Lycium intricatum, Suaeda vera o Asparagus stipularis. Malgrat tot la forma de vegetació més singular correspon a les comunitats a les que Medicago citrina té una relevància notable, i on , a més de l’alfals arbori es comú trobar taxons de notable interès com Diplotaxis ibicensis o Beta maritima subsp. marcosii.
El substrat, desenvolupat sobre calcari o volcanic (Columbrets), és molt permeable, més o manco gravós, i notablement ric en matèria orgànica ( nitrats i de fosfats), que tenen el seu origen en les aus marines.
La forta exposició al sol, el vent i l’acció de l’esprai salí marí, de vegades molt important, accentua els efectes de la sequera estival.

Distribució

Prioritàriament a les costes rocoses dels litorals meridionals de Mallorca i a les Pitiüses, en particular als illots i penyals poc freqüentats per l’home. Les comunitats amb Lavatera arborea també es troba amb una distribució irregular per les costes visitades per les aus marines d’altres territoris càlids i més humits.

Classificació fitosociològica i variabilitat

La vegetació perenne arbustiva litorals halo-nitròfila s’inclou dins d’una classe fitosociològica: Pegano harmalae-Salsoletea vermiculatae

– Vegetació mediterrània fruticosa de sòls més o manco salins, de territoris amb bioclima de tendència àrida

Classe : Pegano harmalae-Salsoletea vermiculatae

Ordre : Salsolo vermiculatae-Peganetalia harmalae

– Vegetació litoral (halo)nitròfila de caràcter ornitòfil-ornitocopròfil (colònies d’aus marines).

Aliança: Medicagini citrinae-Lavaterion arboreae

Associations :
Beto marcosii-Medicaginetum citrinae
Lavateretum arboreae

– Vegetació nitro-halòfila (ornitòfila o no) de sòl secs, de llocs amb bioclima molt sec o semiàrid.

Aliança : Salsolo-Suaedion (verae)

Associations :

Comunitats de Suaeda vera i Salsola oppositifolia

-Matollars de siscall (Salsola vermiculata) i salat blanc (Atriplex halimus), halonitròfils, d’ambients molt secs del litoral

Espècies diagnòstiques

Ballota hirsuta, Beta vulgaris subsp. maritima, Beta maritima subsp. marcosi, Fagonia cretica, Lavatera arborea, Lobularia maritima. Lycium intricatum, Medicago citrina, Sonchus asper , Sonchus tenerrimus, Salsola oppositifolia, Salsola vermiculata, Senecio linifolius, Withania frutescens, Withania somnifera, Cineraria maritima, Euphorbia dracunculoides, Lotus cytisoides, Matthiola incana, Senecio gallicus (crassifolius), Suaeda vera.

Variabilitat i posssibles problemes d’interpretació

Per la seva fisiognomia i proximitat catenal, algunes formes de les comunitats de Salsola spp. Es poden confondre amb l’hàbitat que es troben en contacte amb les de salat (Suaeda vera)
es podrien interpretar com l’hàbitat EU  1420. Llevat d’aquestes, no hi pot haver cap confusió possible amb altres hàbitats.

Estat i recomenacions a la gestió

Es tracta d’un hàbitat de caràcter secundari relacionat amb l’alteració dels ambients originals, generat per la sobrefreqüentació de les aus marines (caràcter ornitòfil, sovint ornitocopròfil). Malgrat això, si les densitats d’aus sòn excesivament elevades, l’excés de guano pot evitar el desenvolupament vegetal i fer que el sòl esdevingui nu i fàcilment erosionable; així l’estat final pot ser una roca mare nua.
Pel contrari, en cas de desaparició de l’alteració deguda a les aus, si hi encara hi ha prou substrat, es pot desenvolupar un procés de regeneració de la coberta vegetal amb un retorn possible als estats inicials (primaris).
D’una manera general, aquest tipus d’hàbitat, molt localitzat, no sembla estar en regressió a les localitats primàries.

Formes de gestió que es recomanen

•   Es preconitza la conservació de les formes no antropitzades d’aquest hàbitat (algunes formes de les comunitats de Lavatera arborea poden tenir un origen o evolució clarament antròpic). Per les altres s’ha de prioritzar la no-intervenció.
•   De vegades, llocs amb aspecte « ruderal » no s’han de « netejar ».
•   Precisar les relacions edàfiques i les activitats de les aus marines que determinen les diferents fitocenosis que caracteritzen aquest hàbitat.