Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

1420 Matolls halòfil mediterrànis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae)

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat agrupa al conjunt de tipus de vegetació perenne llenyosa arbustiva dels salobrars halòfils (o limitadament halonitròfils) de les marjals salines generalment inundades o fangoses durant gran part de l’any (fins a nivells que determinen les tempestes autumnals i hivernals).
Matollars, clos o subcobert, dominat florísticament i fisiognòmicament per espècies fruticoses (subarbustives) i suculentes (carnoses o crassulescents) dels salobrars.
La cobertura sols ser prou important especialment si els sols són molt salins.
Aquest hàbitat de vegades por cobrir extensions de terreny grans, be sia en forma linear (en perifèria) o massiva.
El substrat és generalment prou compacte llimós i sovint grisenc, amb un horitzó negre de reducció a la superfície, des d’euhalí a perhalí, que pot secar-se i clivellarse a l’estiu i presentar eflorescències salines (crostes).

Distribució

Es distribueixen per tots els salobrar de les illes.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Correspon a comunitats vegetals que s’inclouen dins d’una classe fitosociològica:

= Vegetació suculenta arbustiva de sòls salins.

Classe : Salicornietea fruticosae

+ Comunitats de solseres (salicornars) eu-i perhalines

Aliança : Salicornion fruticosae

Associacions:
Sarcocornietum alpini (=Sarcocornietum deflexae)
Statico bellidifoliae-Salicornietum fruticosae
Sphenopo divalicati-Arthrocnemetum glauci

Aliança : Suaedion verae

Associacions :
Suaedetum fruticosae

– variabilitat relacionada amb salobrars de llocs amb períodes d’inundació generalment llargs o variables, amb fortes variacions de salinitat : associació de Sarcocornia postrada i radicant (Sarcocornia fruticosa var. deflexa = S. fruticosa subsp. alpini) (Sarcocornietum deflexae = Sarcocornietum alpini) ;

– variabilitat relacionada amb sòls argilosos salins, temporalment inundats, que conserven una humitat profunda regular : associació de Sarcocornia frutescent no arrelant (Sarcocornia fruticosa var. fruticosa) (Statico bellidifoliae-Salicornietum fruticosae);

– variabilitat relacionada amb sòls argilosos (sediments fins) fortament salins (perhalins) i moderadament humits, que poden associació de Sarcocornia frutescent d’espiga grossa (Arthrocnenmum macrostachyum) (Sphenopo divalicati-Arthrocnemetum glauci);

– variabilitat relacionada amb sòls moderadament salins, no gaire humits : matollarsde (o amb) salsona (Inula crithmoides): comunitats de Sarcocornia i salsona (Statico bellidifoliae-Salicornietum fruticosae var. d’Inula crithmoides) ;

– variabilitat relacionada amb situacions subpioneres de cicatrització de la cobertura vegetal a llocs alterats, sobre substrat sòls argilosos molt salins, no gaire humits, sovint amb bon drenatge: comunitats de Sarcocornia i Halimione (Atriplex) portulacoides (Statico bellidifoliae-Salicornietum fruticosae var. Obione portulacoides) ;

– variabilitat relacionada ambde sòls salins molt humits: comunitats de Sarcocornia amb joncs (Juncus maritimus o/i J. subulatus) (Statico bellidifoliae-Salicornietum fruticosae subass. juncetosum maritimae)

– variabilitat relacionada amb sòls una mica nitrificats i/o enriquits amb matèria orgànica (sovint en contacte amb conreus o als illot): comunitats de salat (Suaeda vera) (Suaedetum verae). Pel seu caràcter nitròfil, aquest hàbitat és molt proper al EU 1430 (matollars halonitròfils)

Espècies diagnòstiques

Arthrocnemum macrostachyum,  Sarcocornia fruticosa,  Sarcocornia fruticosa var. deflexa,  Suaeda vera,  Halimione portulacoides,  Elymus pycnanthus, Puccinellia festuciformis, Juncus subulatus, Juncus maritimus.

Estat i recomenacions a la gestió

D’acord amb les especials peculiaritats i forts condicionaments ecològics que caracteritzen aquest tipus d’hàbitat, i , també, el seu caràcter permanent, la no-intervenció sembla ser la forma de gestió més apropriada. Malgrat tot, es pot considerar una pastura extensiva.
Per mor dels forts condicionaments ecològics, aquest hàbitat agrupa associacions vegetals que corresponen a vegetació de tipus permanent ; sense o amb molt poca dinàmica successional.
Algunes de les amenaces són:

•   El calcigament que provoca la freqüentació o l’excés de pastura, són desfavorables per aquest hàbitat.
•   Destrucció dels hàbitats salins dins d’un marc de condicionaments relacionats amb les activitats turístiques o portuàries, urbanització litoral…
•   Destrucció dels salobrars per rebliments o dipòsits de deixalles.
•   Utilització turística (banys d’argiles)
•   Modificacions de les condicions hídriques relacionades amb tasques de condicionament o amb operacions de gestió hidràulica (drenatges, dessecacions).
•   Condicionaments de llocs amb finalitat cinegètiques.
•   Inundacions extemporànies

Formes de gestió que es recomanen

•   D’acord amb les especials peculiaritats i forts condicionaments ecològics que caracteritzen aquest tipus d’hàbitat, i , també, el seu caràcter permanent, la nointervenció sembla ser la  forma de gestió més apropriada. Malgrat tot, es pot considerar una pastura extensiva.
•   Es pot preveure una pastura de tipus extensiu, avaluant la càrrega per hectàrea compatible amb el manteniment de la diversitat i de la funcionalitat d’aquest hàbitat.
•   Evitar totes les accions que puguin provocar modificacions del sòl (rebliment, alteració, moviment i extracció d’argiles, etc.)
•   Eviter el calcigament de les zones de contacte platja-salobrar per causa de la seva major fragilitat i inestabilitat del substrat.
•   Precisions sobre a influència del abocaments d’aigües tractades.