Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat agrupa al conjunt de tipus de vegetació perenne llenyosa arbustiva dels salobrars halòfils (o limitadament halonitròfils) de les marjals salines generalment inundades o fangoses durant gran part de l’any (fins a nivells que determinen les tempestes autumnals i hivernals).
Matollars, clos o subcobert, dominat florísticament i fisiognòmicament per espècies fruticoses (subarbustives) i suculentes (carnoses o crassulescents) dels salobrars.
La cobertura sols ser prou important especialment si els sols són molt salins.
Aquest hàbitat de vegades por cobrir extensions de terreny grans, be sia en forma linear (en perifèria) o massiva.
El substrat és generalment prou compacte llimós i sovint grisenc, amb un horitzó negre de reducció a la superfície, des d’euhalí a perhalí, que pot secar-se i clivellarse a l’estiu i presentar eflorescències salines (crostes).

Distribució

Es distribueixen per tots els salobrar de les illes.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Correspon a comunitats vegetals que s’inclouen dins d’una classe fitosociològica:

= Vegetació suculenta arbustiva de sòls salins.

Classe : Salicornietea fruticosae

+ Comunitats de solseres (salicornars) eu-i perhalines

Aliança : Salicornion fruticosae

Associacions:
Sarcocornietum alpini (=Sarcocornietum deflexae)
Statico bellidifoliae-Salicornietum fruticosae
Sphenopo divalicati-Arthrocnemetum glauci

Aliança : Suaedion verae

Associacions :
Suaedetum fruticosae

– variabilitat relacionada amb salobrars de llocs amb períodes d’inundació generalment llargs o variables, amb fortes variacions de salinitat : associació de Sarcocornia postrada i radicant (Sarcocornia fruticosa var. deflexa = S. fruticosa subsp. alpini) (Sarcocornietum deflexae = Sarcocornietum alpini) ;

– variabilitat relacionada amb sòls argilosos salins, temporalment inundats, que conserven una humitat profunda regular : associació de Sarcocornia frutescent no arrelant (Sarcocornia fruticosa var. fruticosa) (Statico bellidifoliae-Salicornietum fruticosae);

– variabilitat relacionada amb sòls argilosos (sediments fins) fortament salins (perhalins) i moderadament humits, que poden associació de Sarcocornia frutescent d’espiga grossa (Arthrocnenmum macrostachyum) (Sphenopo divalicati-Arthrocnemetum glauci);

– variabilitat relacionada amb sòls moderadament salins, no gaire humits : matollarsde (o amb) salsona (Inula crithmoides): comunitats de Sarcocornia i salsona (Statico bellidifoliae-Salicornietum fruticosae var. d’Inula crithmoides) ;

– variabilitat relacionada amb situacions subpioneres de cicatrització de la cobertura vegetal a llocs alterats, sobre substrat sòls argilosos molt salins, no gaire humits, sovint amb bon drenatge: comunitats de Sarcocornia i Halimione (Atriplex) portulacoides (Statico bellidifoliae-Salicornietum fruticosae var. Obione portulacoides) ;

– variabilitat relacionada ambde sòls salins molt humits: comunitats de Sarcocornia amb joncs (Juncus maritimus o/i J. subulatus) (Statico bellidifoliae-Salicornietum fruticosae subass. juncetosum maritimae)

– variabilitat relacionada amb sòls una mica nitrificats i/o enriquits amb matèria orgànica (sovint en contacte amb conreus o als illot): comunitats de salat (Suaeda vera) (Suaedetum verae). Pel seu caràcter nitròfil, aquest hàbitat és molt proper al EU 1430 (matollars halonitròfils)

Espècies diagnòstiques

Arthrocnemum macrostachyum,  Sarcocornia fruticosa,  Sarcocornia fruticosa var. deflexa,  Suaeda vera,  Halimione portulacoides,  Elymus pycnanthus, Puccinellia festuciformis, Juncus subulatus, Juncus maritimus.

Estat i recomenacions a la gestió

D’acord amb les especials peculiaritats i forts condicionaments ecològics que caracteritzen aquest tipus d’hàbitat, i , també, el seu caràcter permanent, la no-intervenció sembla ser la forma de gestió més apropriada. Malgrat tot, es pot considerar una pastura extensiva.
Per mor dels forts condicionaments ecològics, aquest hàbitat agrupa associacions vegetals que corresponen a vegetació de tipus permanent ; sense o amb molt poca dinàmica successional.
Algunes de les amenaces són:

•   El calcigament que provoca la freqüentació o l’excés de pastura, són desfavorables per aquest hàbitat.
•   Destrucció dels hàbitats salins dins d’un marc de condicionaments relacionats amb les activitats turístiques o portuàries, urbanització litoral…
•   Destrucció dels salobrars per rebliments o dipòsits de deixalles.
•   Utilització turística (banys d’argiles)
•   Modificacions de les condicions hídriques relacionades amb tasques de condicionament o amb operacions de gestió hidràulica (drenatges, dessecacions).
•   Condicionaments de llocs amb finalitat cinegètiques.
•   Inundacions extemporànies

Formes de gestió que es recomanen

•   D’acord amb les especials peculiaritats i forts condicionaments ecològics que caracteritzen aquest tipus d’hàbitat, i , també, el seu caràcter permanent, la nointervenció sembla ser la  forma de gestió més apropriada. Malgrat tot, es pot considerar una pastura extensiva.
•   Es pot preveure una pastura de tipus extensiu, avaluant la càrrega per hectàrea compatible amb el manteniment de la diversitat i de la funcionalitat d’aquest hàbitat.
•   Evitar totes les accions que puguin provocar modificacions del sòl (rebliment, alteració, moviment i extracció d’argiles, etc.)
•   Eviter el calcigament de les zones de contacte platja-salobrar per causa de la seva major fragilitat i inestabilitat del substrat.
•   Precisions sobre a influència del abocaments d’aigües tractades.