1310 Vegetació anual pionera amb Salicornia i altres espècies de zones fangoses o arenoses
Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)
L’hàbitat agrupa el conjunt de tipus de vegetació anuals amb Salicòrnia de les basses salines.
Es troben distribuïdes pel conjunt de salobrars costaners.
• Vores de llacunes i estanys salobres que poden esdevenir secs al manco a l’estiu; basses llargament inundades i fresques a l’estiu.
• Medis polihalins (eurioic) que poden sofrir importants variacions de salinitat: dessalinització, hipersalinització.
• Substrats de fangosos a fangoso-arenosos, halo-eutròfics, de vegades mesclats amb restes de conxes o orgàniques
Vegetació herbàcia baixa, oberta, dominada per les espècies anuals, uniestrata, i de recobriment variable.
És un hàbitat que només es pot observar durant períodes variables de temps, sovint no molt llargs. A determinades cales pot tenir un desenvolupament tardihivernal i primaveral, mentre
que als salobrars el seu òptim és estival. Salicornia emerici es pot desenvolupar sota dues formes: una dreta (eixerida) tridimensional i una altra plana, ajaguda pel terra. La primera és la més comuna i creix als salobrars amb sòls profunds, pel contrari, la segona ho fa al salobrars petits dels fons de cales amb sòls molt prims. Les salicòrnies presenten un color vermell molt característic al final del seu cicle, que als salobrars esdevé a l’estiu, i a les cales abans (segons la sequera del sòl i la temperatura).
Classificació fitosociològica
Els diferents tipus de vegetació dels terofíts pioners i formacions herbàcies de sòls salins o guixencs s’inclouen dins de les classes fitosociològiques següents:
= Vegetació pionera terofítica de sòls salins inundats
Classe : Thero-Suaedetea
Salicornars herbacis anuals de Salicornia emerici.
Ordre : Thero-Salicornietalia
Aliança : Salicornion patulae
Associacions : Salicornietum emerici
= Vegetació terofítica halonitròfila de les acumulacions orgàniques de les voreres de llacunes i de les basses halo-eutròfiques
Ordre : Thero-Suaedetalia
Aliança : Thero-Suaedion
Associacions : Atriplici salinae-Suaedetum spicati
Cressetum villosae
Cressetum villosae facies Suaeda spicata
Com. de Salsola soda (Salsoletum sodae)
= Vegetació terofítica subhalòfila de sòls areno-llimosos o gravosos secs a l’estiu
Classe : Saginetea maritimae
Vegetació primaveral, tardi-primaverals o pre-estivals
Ordre : Frankenietalia pulverulentae
Voreres arenoses i llimo-arenoses de llocs inundables i de llacunes
Aliança : Frankenion pulverulentae
Associacions : Parapholido incurvae-Frankenietum pulverulentae
Sagino maritimae-Bellidetum bellidioidis
Com. de Limonium echioides i Sagina maritima
Com. de Spergularia heldreichii
Vegetació primaveral
Aliança : Hordeion marini
Associacions : Plantagini coronopodi-Hordeetum marini
Variabilitats
Variabilitat ecològica :
= Variabilitat relacionada amb els nivells superiors, zones de sòls prims susceptibles d’esdevenir molt secs l’estiu: associació de Suaeda spicata (Atriplici salinae-Suaedetum
spicati)
= Variabilitat relacionada amb els terrenys fangosos salins de les cubetes que estan més o manco temporalment inundades, sovint fresques a l’estiu : associació de Salicornia
emerici (Salicornietum emerici) i comunitat de Salicornia patula.
= Variabilitat relacionada amb els fangs haloeutròfics en fase de dessecació de les voreres dels estanys salobres: associació de Salsola soda (Salsoletum sodae).
Espècies diagnòstiques
Salicornia emerici, Salsola soda, Suaeda spicata, Atriplex, Cressa cretica.
Estat i recomenacions a la gestió
D’acord amb el caràcter pioner i de la gran fragilitat d’aquest hàbitat, la no-intervenció sembla que és la forma de gestió més apropiada per mantenir en un bon estat de conservació.
En determinats casos, s’han de fer tasques de manteniment de l’obertura o tancament dels canals de connexió al mar (manteniment de grau actiu). Ocasionalment, s’han de regular els defectes o excessos de deposició matèria orgànica.
• Forta regressió en particular als salobrars de cales (comunitats de Salicornia) i general pel què fa a les de Salsola soda i a les de Cressa cretica.
• Destrucció de l’hàbitat per rebliment d’àrees humides, urbanització, activitats agrícoles, salícoles i fins i tot piscícoles.
• En progrés al parc de s’Albufera (Mallorca), per efecte d’abandonament de les antigues salines i per migració en de sal superfície per efecte de les pastures (tamarigars amb un estrat herbaci de Salicornia.
Recomanacions
• Manteniment dels diferents estats de la vegetació dels salobrars.
• Complements d’inventaris, anàlisi d sòls i dinàmica de la humitat (inundacions) per tal de conèixer millor l’ecologia de l’hàbitat.