Què és?

  • Un hàbitat
  • Una espècie
  • La XN 2000
  • ZEPA, LIC, ZEC
    • Buxo balearici Genistetum majorici
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Ampelosdesmos mauritanica
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Smilaco balearici-Ampelodesmetum mauritanici
    Què és un hàbitat?

    Hàbitat. Part del medi aquàtic o terrestre amb unes determinades característiques ecològiques, tant abiòtiques com biòtiques, que condicionen els organismes que hi viuen i s´hi reprodueixen.

    Hàbitats d’interès comunitari. Són hàbitats que destaquen per la seva singularitat, raresa o que estan amenaçats. Els hàbitats d’interès comunitari s’inclouen a l’annex I de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins els hàbitats d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritaris els que estan amenaçats de desaparèixer, motiu pel qual preservar-los implica una responsabilitat per part de la Unió Europea.

  • Què és una especie?

    Espècie. Conjunt d’individus de característiques genètiques, morfològiques i fisiològiques semblants que es reprodueixen entre ells i que tenen una descendència viable i fèrtil.

    Espècies d’interès comunitari. Són les espècies de flora i de fauna singulars, endèmiques, rares o amenaçades. Les espècies d’interès comunitari s’inclouen a l’annex II de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres “Directiva Hàbitats”. Dins les espècies d’interès comunitari es qualifiquen com a prioritàries les que estan en perill o amenaçades de desaparèixer, motiu pel qual preservar-les implica una responsabilitat per part de la Unió Europea, i es cataloguen a l’annex IV les que requereixen una protecció estricta.

  • Què és Xarxa Natura 2000?

    És una xarxa ecològica europea integrada per zones especials de conservació (ZEC), llocs d´importància comunitària (LIC) i zones d´especial protecció per a les aus (ZEPA).

    La declaració d´aquestes zones té com a objecte contribuir a garantir la biodiversitat en el marc europeu mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres existents d´acord amb la directiva hàbitats, tenint en compte les exigències econòmiques, socials i culturals de cada territori.

    La Xarxa Natura a les Illes Balears ocupa una superfície total de 222.424 ha terrestres i marines.

    • Què es ZEPA?
    • Què es LIC?
    • Què es ZEC?
    • ZEPA. Les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) són àrees favorables per a la conservació tant de les aus migratòries com de les sedentàries. En aquesta figura, tal com es defineix a la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979 relativa a la conservació de les aus silvestres, s’inclouen les zones de reproducció i de nodriment, així com els seus hàbitats naturals. La superfície i el nombre de ZEPA són proposats i declarats pels estats membres.

      A les Illes Balears hi ha un total de 55 ZEPA amb una superfície total de 138.570 ha.

    • LIC. Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són àrees territorials que contenen els hàbitats i les espècies representatives de la regió biogeogràfica on s’inclouen, i que cal protegir, preservar, recuperar i restaurar. Els hàbitats i les espècies que s’inclouen en aquests LIC figuren als annexos de la “Directiva Hàbitats”; els estats membres proposen el nombre i la superfície de zones susceptibles de declaració, les quals finalment són declarades per Decisió de la Comissió Europea.

      A les Illes Balears hi ha un total de 138 LIC amb una superfície total de 203.337 ha.

    • ZEC. Una vegada que s’hagin declarat definitivament els LIC, passaran a declarar-seZones d’Especial Conservació (ZEC) quan disposin de la normativa i de les mesures de gestió per garantir la conservació, el manteniment i la restauració dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. 

1150* Llacunes costaneres

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

Hàbitats aquàtics costaners amb aigües léntiques, salina o salobre, de poca profunditat, que es caracteritza per importants variacions estacionals en la salinitat i la profunditat en relació amb el subministrament d’aigua (principalment aigües marines), la precipitació i temperatura que afecten l’evaporació. Estan en contacte directe o indirecte amb el mar, de la que estan en general separats per bancs d’arena o còdols i amb menor freqüència per una costa rocosa baixa. La salinitat pot variar d’aigua salobre a hiperhalina en relació amb la pluja, evaporació, i l’arribada de noves aigües marines durant les tempestes, inundacions temporals de la mar durant l’hivern o l’intercanvi durant la marea.
Algunes conques i basses salines es poden incloure en aquest tipus d’hàbitat sempre que tinguin un origen similar i no estiguin afectades per una excessiva explotació humana.
De vegades no hi ha vegetació o, si la té, pot presentar molt diferents aspectes, relacionats principalment amb les classes: Ruppietea maritimae, Potametea o Zosteretea marinae.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Apart de diverses comunitats de algals la vegetació fanerogàmica més comú s’inclou dins de les associacions Ruppietum maritimae* Hocquette 1927, Ruppietum spiralis * Hocquette 1927 corr. Iversen 1954 i Zannichellietum pedicellatae* Nordhagen 1954.

Ruppietum maritimae *

Pastures, generalment monoespecífiques, de Ruppia maritima submergides en aigües salines de zones litorals i interiors. A la primavera forma un herbassar que pot ser bastant dens; conforme va entrant l’estiu, i les basses i rierols salins de corrent lent en els quals viu, es van dessecant, els peus de la planta van quedant descoberts i es van morint. Cap al final de l’estiu solen haver mort i les llavors perduren en el sòl, fins que la primavera d’hivern o l’hivern duguin noves aportacions d’aigua.

Ruppietum spiralis*

Herbassar monoespecífic de Ruppia cirrhosa submergit en aigües marines poc profundes.
Forma pastures de densitat variable, encara que generalment no molt alta a causa de la inestabilitat dels mitjans que ocupa. A l’estiu destaquen els fruits de l’espècie directriu, els quals estan al final de llargs peduncles més o menys enrotllats en espiral, d’aquí el nom alternatiu per a l’espècie (Ruppia spiralis).

Zannichellietum pedicellatae*

Herbassar subaquàtic de Zannichellia pedunculata (= Zannichellia pedicellata), de vegades mesclat amb Potamogeton pectinatus.
Arrela sobre llims amb abundants restes orgàniques, en aigües generalment salobres, més rarament salines. Canvis importants en la quantitat de sals solubles o de contaminants orgànics poden impedir el desenvolupament d’aquesta associació.

Espècies diagnòstiques

Algues: Chara canescens, Tolypella hispanica, T. glomerata, Ulva spp., Chaetomorpha sp.pl., Cladophora echinus, Cystoseira spp., Gracilariopsis longissima, Lamprothamnium papulosum, Rytiphloea tinctoria, Valonia aegagropila.
Angiospermes: Althenia filiformis, Cymodocea nodosa, (Nano)Zostera noltii, Ranunculus baudotii, Ruppia cirrhosa, R. maritima, R. drepanesis, Phragmites australis, Potamogeton pectinatus, Typha domingensis, Zannichellia pedicellata, Zostera marina.

Estat i recomenacions a la gestió

A les zones costaneres l’expansió urbanística (que inclou abocaments d’enderrocs i contaminació d’aigües) està amenaçant aquesta comunitat. En general, es tracta d’un habitat baix intenses amenaces.
Quan les aigües s’eutrofitzen o contaminen, les poblacions de Ruppia minven, i finalment desapareixen substituïdes per espècies resistents a les noves condicions, per la qual cosa es tracta de bons indicadors de la qualitat de les aigües salobres en l’hàbitat.
Ruppia cirrhosa sembla molt sensible a l’eutrofització i contaminació de les aigües marines en què viu, per la qual cosa, com ja es destacava anteriorment, les poblacions d’aquesta, i per tant l’hàbitat, estan patint una seriosa recessió.
Al Zannichellietum, la densitat i vitalitat de Zannichellia són les dades que millor es poden utilitzar per avaluar la conservació de la comunitat.